Resultats de la cerca
Es mostren 11110 resultats
Santa Maria de Montagut (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Malgrat ésser relativament moderna, l’actual capella de la Mare de Déu del Cós o de Montagut, que és situada prop del mas Vinyoles, fou construïda sobre les restes de l’antiga capella del castell de Montagut, també dedicada a Santa Maria Tanmateix, mentre que les notícies sobre el castell de Montagut són relativament nombroses, la història d’aquesta primera capella de Santa Maria del Cós és pràcticament desconeguda Evidentment, cal pensar que aquesta ha d’ésser gairebé tan antiga com el castell, que és documentat per primera vegada entre l’any 1070 i el 1100, quan el comte Bernat…
Alfons V de Lleó
Història
Rei d’Astúries i de Lleó (999-1028).
Fill de Beremund II i net per part de mare de Garcia I de Castella El 999 succeí el seu pare sota una regència durant la qual es produí la batalla de Calatañazor 1002 El 1008 morí el regent, i Alfons fou considerat major d’edat El seu regnat no fou fàcil Mentre els comtats de Castella i de Barcelona i el regne pamplonès es refeien de les expedicions d’al-Manṣūr, Alfons hagué de lluitar contra el rei de Castella, que ajudava els magnats lleonesos rebellats també contra els normands 1016, que envaïren el regne astur-lleonès l’any següent, però, Alfons aconseguí d’expulsar-los La…
Genguis Kan
Història
Títol, que significa ‘sobirà universal’, adoptat per Temüjin, fundador de l’imperi mongòlic.
Pertanyia a una tribu mongola, de religió xamanista, que havia dominat la Mongòlia oriental fins que, a mitjan segle XII, fou gairebé anorreada pels tàtars Trobà refugi a l’Ulaanbaatar, entre la tribu nestoriana comandada per Togrïl Beg el Preste Joan de Marco Polo Ajudat per aquest i al capdavant d’un exèrcit temible inicià diverses campanyes, que el conduïren a l’extermini dels seus rivals tàtars, 1198-1202 karaits, 1203 etc El 1206 fou elegit cap suprem de tota la Mongòlia per l’assemblea dels prínceps mongols i emprengué la conquesta de la Xina, dominada pels tanguts i pels tungús presa…
agògica
Música
Terme introduït en la teoria de la música per Hugo Riemann (Musikalische Dynamik und Agogik, 1884) i que designa les lleugeres fluctuacions del tempo que poden aparèixer en la interpretació d’una obra musical.
Els finals de frase i, particularment, les cadències que conclouen una secció o una peça són els punts on habitualment s’aplica una lleugera retenció Al contrari, un passatge d’especial intensitat expressiva pot necessitar un increment en la velocitat dirigit cap a un punt culminant on es recuperi el tempo regular o es produeixi una retenció L’expressió rubato o tempo rubato indica el desig per part del compositor que una peça o una part sigui interpretada amb una especial atenció als recursos agògics Moltes vegades, però, el compositor no dona cap indicació i és l’intèrpret qui ha de decidir…
metre
Música
Organització temporal de la música que sorgeix de la repetició regular de valors temporals proporcionals creats tant per la mateixa articulació dels sons com pel conjunt d’accents (dinàmic, tonal, etc.) que pot acompanyar-los.
Metre © Fototecacat/ Jesús Alises Com a denominador comú subjacent a aquests valors valor , l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten que són, ja, de fet la mesura del temps musical D’aquí prové el nom de metre, del grec metron , ‘mesura’ Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura recursiva en…
txistu
Música
Instrument de vent propi del País Basc, una de les variants de la flauta medieval de tres forats que perviuen en diversos llocs del continent europeu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon amb conducte d’aire, de bisell És fet de fusta de boix o de banús actualment també se’n fan de materials sintètics o de metall Té uns 43 cm de llargada i de 2 a 3 cm de diàmetre, una embocadura de bisell i un total de tres forats digitals 2 + 1 A la part inferior del tub hi ha una anella per al dit anular, que facilita la subjecció de l’instrument El músic, anomenat txistulari , el toca amb una sola mà, habitualment l’esquerra, mentre amb l’altra toca el tamborí que du penjat al braç esquer re El so del txistu està estretament lligat…
copeo
Música
Dansa popular mallorquina animada i en ritme ternari (3/8).
Es creu que deriva de la jota Es tracta d’un ball de parelles en el qual la dona duu la iniciativa i els balladors, posats l’un davant de l’altre, executen moviments de translació i girs ràpids A Mallorca es fa la distinció entre el copeo de muntanya, el copeo des pla i el copeo matancer, malgrat que aquestes variants presentin poques diferències entre elles Des del punt de vista musical es pot fer la distinció entre el copeo vocal-instrumental i el vocal El primer és acompanyat, bàsicament, de guitarres, bandúrries, castanyoles i triangles El compàs és ternari, mentre que el del…
frottola
Música
Tipus de cançó profana, antecessora del madrigal, pròpia dels cercles aristocràtics del nord i el centre d’Itàlia -especialment Màntua i Ferrara- del final del segle XV i el principi del XVI.
El seu contingut literari es basava en la poesia amatòria i en ocasions la poesia satírica Les formes poètiques que adoptava eren, generalment, la barzelletta la més popular, l’oda, el capitolio i l' strambotto , i més tard també la canzone i el soneto Des del punt de vista musical, la frottola era composta, generalment, per a quatre veus, d’estil primer bàsicament homofònic i, posteriorment, més contrapuntístic D’harmonia senzilla i diatònica, la veu superior era la més important i, el baix, el contracant principal, mentre que les veus de contralt i tenor tenien la funció de…
violó

Violó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom amb què normalment es denomina la viola d’arc contrabaix, instrument de sis cordes amb trasts, un dels antecessors del contrabaix modern.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec El terme deriva de l’italià violone Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón , com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones , de…
Joan Didion
Literatura
Escriptora nord-americana.
Els temes més tractats en la seva obra són la psicologia femenina, les formes de vida a la costa oest i la generació hippy dels anys seixanta La primera novella fou Run, River 1963, a la qual seguiren Play as it Lays 1970, A Book of Common Prayer 1977, Democracy 1984 i The Last Thing He Wanted 1996 Publicà nombrosos articles, alguns dels quals sobre les seves experiències a Califòrnia foren recollits en el volum Slouching Towards Bethlehem 1968, la seva primera obra de no-ficció, mentre que The White Album 1979 és una compilació dels escrits publicats en revistes com Life ,…