Resultats de la cerca
Es mostren 58708 resultats
nicenoconstantinopolità | nicenoconstantinopolitana
Cristianisme
Dit del símbol de la fe divulgat a partir del Concili de Calcedònia (451), més extens i més difós que el nicè, i de la doctrina que conté.
destacar-se
Ésser, una cosa, més alta, més visible o superior que no les que li són a la vora o que la generalitat de les coses del mateix gènere.
recambra
Construcció i obres públiques
Cambra situada al costat d’una altra de més gran o més important, destinada a dormir-hi, a vestir-s’hi, a guardar-hi roba o joies, etc.
bis
Bis
NOAA/NMFS/SEFSC (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels escòmbrids semblant al verat, però més petit (ateny uns 35 cm de llargada) i d’ulls més grossos.
Té el dors de color blau negrós amb franges i taques verdes i negres als flancs És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic
agulla magistral
Transports
La més precisa de les agulles nàutiques d’un vaixell, normalment situada al pont més alt per tal que les pertorbacions causades pel magnetisme del vaixell siguin mínimes.
ovisac
Anatomia animal
Membrana que envolta el fol·licle de Graaf, constituïda per dues capes: la interna, que presenta més cèl·lules amb funció endocrina, i l’externa, que té més teixit conjuntiu.
orquestra de corda
Música
Grup instrumental format íntegrament per membres de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un mestre concertador i un conjunt de normes a seguir, i la distribució en quatre parts: primers i segons violins, violes i violoncels (tot i que hi pot haver divisi), amb un o més instruments doblant els violoncels a l’octava inferior (contrabaixos).
D’acord amb aquestes característiques, el primer compositor que emprà una orquestra de corda fou Arcangelo Corelli a la Itàlia de la segona meitat del segle XVII Si, en canvi, es considera que l’orquestra de corda no ha d’incorporar els dos darrers trets, aleshores el seu origen s’hauria de situar a França, a l’entorn de l’any 1600, amb els grups que donaren origen als cèlebres 24 Violons du Roi vegeu orquestra Malgrat que actualment pot semblar del tot natural que l’orquestra estigui formada a l’entorn del violí, als segles…
semiòpera
Música
Gènere de teatre musical híbrid -parlat i cantat-, característic del Barroc anglès, en què la dansa, els efectes escènics i la música instrumental tenen un paper molt destacat i que s’estructura en quatre o més parts o masques.
Al final del segle XVII i principi del XVIII conegué la seva època de més esplendor, el representant més destacat de la qual fou el compositor Henry Purcell, autor d’obres mestres del gènere com King Arthur 1691 o The Fairy Queen 1692 Les arrels de la semiòpera tenen influència de les comédies-ballets i tragédies-lyriques franceses que n’inspiraren els primers compositors, com Matthew Locke, autor de diverses composicions escèniques en collaboració amb altres autors Després de la mort de Purcell, el gènere fou conreat encara per altres músics, però la introducció de l’òpera italiana a…
teleobjectiu
Fotografia
Física
Objectiu que permet de fotografiar objectes situats a una gran distància de la càmera fotogràfica o obtenir imatges d’objectes situats prop de la càmera a una escala molt més gran que la dels objectius ordinaris.
El teleobjectiu és constituït per dos sistemes de lents, l’un convergent i l’altre divergent, collocats a una distància tal, que produeixen una imatge real molt augmentada de l’objecte El camp dels teleobjectius, d’uns 20°, és molt més reduït que el dels objectius ordinaris
agregat
Química
Material constituït per la mescla o juxtaposició macroscòpica de dos o més components, que difereixen per llur forma o composició, i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de propietats…