Resultats de la cerca
Es mostren 209188 resultats
pla
Construcció i obres públiques
Arquitectura
Representació d’una màquina, d’una obra arquitectònica o d’enginyeria, etc, amb dibuixos —fets a escala, en planta o alçats, globalment o en secció, etc— de l’estructura i forma generals o de cada part o peces, i de la distribució i proporcions del conjunt, i amb indicacions dels materials que cal emprar-hi, de la decoració, complements o acabat que hi corresponen i de les disposicions necessàries per a l’execució.
paire
Transports
Capa que pot ésser feta a bord d’una embarcació de vela, per tal d’aturar-la poca estona, quan navega de bolina, amb tot l’aparell i amb temps bo, i que consisteix a bracejar les gàbies i altres vergues superiors per sobrevent, de manera que prenguin vent per la cara de proa, a arriar les escotes majors i a col·locar a poc a poc l’arjau del timó a sotavent.
taquiglòssids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels monotremes, de la subclasse dels prototeris, caracteritzats pel fet de tenir el cos arrodonit i el pelatge dur i barrejat amb pues fortes, nombroses i punxegudes, la qual cosa els confereix una gran semblança amb l’eriçó, del qual és fàcil de distingir-los pel llarg musell, en forma de bec tubular, i per les fortíssimes ungles en què acaben llurs potes, molt apropiades per a excavar.
No tenen dents, i amb la llengua, molt llarga, atrapen els insectes dels quals s’alimenten Habiten a Austràlia, Tasmània i Nova Guinea, en llocs rics en vegetació, i comprenen dos gèneres, Echidna i Zaoglossus , el primer amb una sola espècie, l’equidna, i el segon amb tres espècies
tallaarrels
Alimentació
Agronomia
Màquina emprada per a reduir a fragments petits els tubercles i les arrels destinats a l’alimentació del bestiar o a llur transformació en la indústria alimentària, que consisteix generalment en una tremuja proveïda a la part inferior d’un disc o d’un corró dotats de moviments de rotació i guarnits amb fulles tallants de forma adequada segons l’ús a què són destinats els fragments de tubercle o d’arrel.
futtennis
Altres esports de pilota o bola
Esport de pilota practicat entre dos jugadors o entre dos equips de dos o tres jugadors en una pista de joc rectangular dividida transversalment per una xarxa d’un metre d’altura, que consisteix a fer botar la pilota al camp contrari llançant-la per sobre de la xarxa amb un cop de qualsevol part del cos, excepte els braços o les mans, i intentant que l’equip contrari no pugui tornar-la.
concentració
Història
Unitat productiva (coneguda també com a agrupament
) proposada pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya (1936) a fi de promoure la constitució dels consells generals d’indústria, formada per totes o unes quantes de les diverses empreses d’una mateixa branca industrial que existissin al territori català, sempre que la nova organització assegurés unes possibilitats majors en l’àmbit econòmic, comercial i tècnic i no lesionessin els interessos del petits empresaris.
El Consell d’Economia havia d’aprovar les propostes de concentració Fou un intent de control de les branques econòmiques pel sindicat respectiu
equació de Clausius
Física
Equació d’estat dels gasos que és una correcció de l’equació de Van der Waals: [P+(n2a/T(V+c2))] (V—b)=RT, on P,V i T són la pressió, el volum i la temperatura del gas, n el nombre de mols, R la constant dels gasos perfectes, a és un paràmetre que depèn de la temperatura, b és una constant i c és funció d'a i b.
llei de Verner
Fonètica i fonologia
Llei establerta (1875) pel lingüista danès Karl Verner (Aarhus 1846 — Copenhaguen 1896), segons la qual les aspirades o fricatives sordes del germànic comú s’han conservat sordes entre vocals només quan l’accent heretat de l’indoeuropeu queia sobre la primera de les dues vocals; altrament, es convertien en sonores: al sànscrit bhráta, al grec ϕρατήρ, correspon en gòtic brothar ‘germà’, mentre que al sànscrit pitá, al grec πατήρ, correspon en gòtic fadar ‘pare’.
Aquesta llei aportà un nou fonament a la tesi de la regularitat dels canvis fonètics sostinguda pels neogramàtics i donà vigor al principi que estableix que la història fonètica no es fa per semblances, sinó per uns sistemes de correspondències
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
tuc de Saburó
Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó
.