Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
Club Bàsquet Parets
Basquetbol
Club de basquetbol de Parets del Vallès.
Fundat el 1932, s’inscriví a les competi-cions de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Entre el 1939 i el 1952 participà en competicions diocesanes i arribà a jugar a primera categoria El 1952 abandonà la pràctica del bàsquet de l’OAR i poc després intentà recompondre l’equip creant l’Agrupació Esportiva Urgell, que no tingué continuïtat Fou reconstituït l’any 1973 amb el nom actual i s’inscriví a l’OAR, on aconseguí èxits destacats La temporada 1979-80 es registrà a la Federació Catalana de Bàsquet Juga en categories territorials, disposa d’escola de bàsquet i el 2010…
Club Atlètic Castellar
Atletisme
Club d’atletisme de Castellar del Vallès.
Fundat el 1978 amb el nom de Club Atlètic El Casal, el 1984 prengué el nom actual La manca d’installacions –només disposaven d’unes pistes de 300 m de corda a 2 km del poble– marcaren els primers anys de vida La construcció de l’estadi municipal, l’any 1999, amb una pista de vuit carrers de material sintètic, impulsà l’activitat i els èxits dels atletes més joves Organitza el Cros Vila de Castellar, que es disputa des del 1978, el Campionat de Catalunya i la Milla Urbana de Castellar Acollí el Campionat de Catalunya de cros 1990 Xavier Ballester, Toni Creus i Montse Bergadà n’han…
José Luis Fernández García

José Luis Fernández García (a l’esquerra) ARXIU J.L. FERNÁNDEZ
Arxiu J. L. Fernández
Escacs
Jugador d’escacs.
Milità a la Unió Gracienca d’Escacs i es proclamà campió de Catalunya el 1982 Guanyà el Campionat d’Espanya 1989 i en quatre ocasions en fou subcampió 1977, 1978, 1985, 1995 Té el títol de Gran Mestre i ha aconseguit nombrosos èxits internacionals, com els primers llocs compartits a l’Havana 1990, amb M Gurevich i Buenos Aires 1990, amb Smislov També ha participat, representant Espanya, en sis Olimpíades d’escacs entre els anys 1982 i 1992 amb un total de 37 punts de 63 partides, un 58,7% A la llista d’Elo de la FIDE, arribà a un màxim de 2500 punts al juliol del 1990, de manera…
Joan Barbany Pujol
Handbol
Jugador d’handbol conegut amb el nom d’El Pasmo del Vallésper la seva contundència golejadora.
Començà a jugar a handbol en la modalitat d’onze jugadors Fou un dels fundadors del Frente de Juventudes Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers Els seus principals èxits com a jugador els assolí amb el Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà tres Campionats d’Espanya de la modalitat d’onze jugadors 1947, 1948, 1949 El 1956 tornà al BM Granollers, amb el qual guanyà tres vegades la Lliga espanyola 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment, formà part de la junta…
Manuel Penella i Moreno
Música
Compositor.
Fill del músic Manuel Penella i Raga, estudià amb ell i amb Salvador Giner i Andrés Goñi Per un accident hagué de deixar la carrera de violinista i fou organista a Sant Nicolau de València El 1897 passà a Amèrica, on fou mestre de la música militar de Quito Equador i dirigí sarsueles Tornà a València 1903 i es dedicà a la composició Entre les seves sarsueles destacaren El amor ciego, El gato montés València, Teatre Principal, 1916, que el féu cèlebre i fou estrenada a Nova York amb gran èxit el 1920, i Don Gil de Alcalá estrenada a Barcelona el 1932, amb llibret propi, i que assolí …
Antonio García Gutiérrez
Teatre
Dramaturg.
Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic El 1865 ingressà a l’Academia Española L’èxit del seu drama El trovador 1836 marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi 1853, però no tingué continuïtat en obres successives El paje, 1837 El rey monje , 1837 Simón Bocanegra , 1843 etc Venganza catalana 1864 i Juan Lorenzo 1865 superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en vers Un…
Nabucodonosor II
Història
Rei de Babilònia (605-562 aC) i el sobirà més important de la dinastia caldea o neobabilònica.
Fill de Nabopolassar , en nom del qual derrotà el faraó Nekao II a Karkemiš 605, la seva política exterior s’orientà vers Síria-Palestina, on obtingué grans èxits sobre els reis locals, ajudats pels egipcis presa d’Ascaló 604, primera conquesta de Jerusalem regnant Joaquim 598, segona i definitiva presa d’aquesta ciutat 586, a causa de la revolta de Sedecies, sostingut pel faraó Apries a conseqüència d’això, destrucció del temple de Jerusalem i captivitat de Babilònia i conquesta de Tir 573 En el pla interior, Nabucodonosor II emprengué grans i diverses construccions la Babilònia…
Gary Moore
Música
Nom amb el qual és conegut el guitarrista i cantant de rock Robert William Gary Moore.
Influït per Jimi Hendrix , Eric Clapton i Peter Green, guitarrista del grup Fleetwoood Mac, al final dels anys seixanta creà el grup Skid Row, amb el qual publicà diversos àlbums però que abandonà el 1972 Després de fundar un grup d’existència efímera amb el qual publicà Grinding Stone 1973, tocà de manera intermitent amb el grup Thin Lizzy i altres Victims of the future 1983 fou el disc més destacat d’aquest període No fou fins als anys noranta, però, que assolí els seus èxits més notables, en un estil molt arrelat al blues Still Got the Blues , 1990 After Hours , 1992 Back to…
Ian Dury
Música
Cantant britànic.
Després d’una etapa com a professor al Canterbury College of Art, inicià la seva trajectòria musical l’any 1977 amb el disc New Boots and Panties , i amb Elvis Costello, Nick Lowe i Wrecless Eric formà el grup Blockheads, amb el qual collaborà al llarg de tota la seva carrera Fou un membre destacat de l’etapa after punk de la música britànica del final de la dècada dels setanta i autor de l’emblemàtica Sex, Drugs and Rock and Roll , cançó en què qüestionava la mitificació d’aquests tres elements Autor d’altres èxits com Do It Yourself , Reasons to Be a Cheerful o Laughter , també…
Ernest Vilches
Ernest Vilches
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina