Resultats de la cerca
Es mostren 13055 resultats
alamí
Història
A València, durant l’època musulmana, oficial que fallava els plets menors.
Inca
Història
Un dels dotze districtes en què era dividida Mallorca en època islàmica.
Comprenia els actuals termes d’Inca, Selva, Campanet, Búger, sa Pobla, Muro, Llubí, Mancor, Lloseta i part del de Binissalem
Benissaida
Història
Un dels quatre districtes en què era dividida Menorca en època islàmica.
Correspon aproximadament a l’actual terme de Maó
contemporani | contemporània
Que és del mateix temps, de la mateixa època, que un altre.
La Trémoille
Llinatge originari del Poitou conegut des de l’època de les croades.
Al s XVII es fusionà amb els Montmorency En foren membres més destacats Georges de La Trémoille 1382-1446, favorit del rei Carles VII de França, Louis de La Trémoille 1460-1525, vescomte de Thouars i príncep de Talmont, que es distingí a les campanyes d’Itàlia, Claude de La Trémoille 1566-1604, duc de Thouars, que es convertí al calvinisme i lluità juntament amb el príncep de Condé i el futur Enric IV de França, i Marie-Anne La Trémoille
Antonio de Leiva
Història
Militar
Militar castellà, un dels més destacats de l’època de Carles V.
En fracassar la campanya de Provença 1524, deturà l’escomesa de l’exèrcit francès amb una habilíssima defensa de Pavia de l’octubre del 1524 al febrer del 1525, fins que l’exèrcit imperial, reorganitzat, reprengué l’ofensiva i derrotà els francesos
Anahita
Mitologia
Deessa persa de la fertilitat i de la pluja, d’època aquemènida.
El seu culte anà associat al de Mitra Fou molt venerada a Armènia i a tota l’Àsia menor
Lluís Ferreres i Soler
Arquitectura
Arquitecte, un dels més destacats de la seva època al País Valencià.
Estudià a Madrid, on treballà amb Francisco Jareño Alarcón director de l’escola d’arquitectura, que influí sobre seu, dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista, patent en l’escorxador municipal de València 1902, la seva millor obra Practicà també un Modernisme de tipus francès molt acceptable Hotel Reina Victòria
pla d’Almatà
Jaciment arqueològic
Jaciment d’època islàmica situat al N de la ciutat de Balaguer.
Ocupa una extensa planura de 27 ha i està protegit per una muralla bastida entre el final del segle VIII i el segle X, amb 24 torres rectangulars conservades A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar A partir del segle X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat ortogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats del segle XI Hom hi trobà també restes d’un cementiri islàmic
Aragó
Els Aragó, reis de Nàpols
©
Nom de llinatge aplicat a l’època o, per atribució convencional posterior, als fills i a d’altres descendents, legítims o il·legítims, dels reis de Catalunya-Aragó, tant els del Casal de Barcelona com els Trastàmara.
A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognom, almenys al principi, ni tampoc llurs fills aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol d’infant d’Aragó o d’un altre títol atorgat pel rei, com, per exemple, el de comte d’Urgell o el de comte de Prades Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d’Aragó La de Mallorca , formada pel rei Jaume II de Mallorca, la d’ Híxar , per Pere, baró d’Híxar, la de Xèrica , per Pere, baró d’Ayerbe, i la de Castre , per Ferran,…