Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i ciències de l’educació Nacionalitzat andorrà, és professor de filosofia, llengua i literatura a Andorra, on ha guanyat el concurs de poesia del Dia Mundial del Llibre, convocat pel Govern d’Andorra el 1998, amb el poemari Pluja 2000, i el 2002, amb Quadern d’Arans 2003 El 2005 guanyà el premi Miquel Martí i Pol per Avida Dollars Ha collaborat en la premsa andorrana i ha tingut cura de l’edició facsímil d’ Andorra, el meu país 2003, obra original del 1963, amb text d’Albert Puigoriol i direcció d’Antoni Aristot

Participà en diverses competicions catalanes i estatals d’esquí de fons Guanyà els Campionats d’Esquí de Fons celebrats a Sant Joan de l’Erm 1990, en la categoria de relleus Entrenador de l’equip d’esquí de fons d’Andorra i guia de muntanya, també fou professor de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya d’Andorra, delegat tècnic de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i membre de la junta directiva del Club Pirinenc Andorrà Ha organitzat diversos Campionats de Catalunya de relleu en esquí de fons, curses d’orientació i curses de muntanya com…

Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització…

Llicenciat en geografia i història, resideix a Andorra Nacionalitzat andorrà, fou director d’Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d’Andorra la Vella Collabora habitualment en mitjans de comunicació Segre , Diari d’Andorra És autor dels volums de narracions La selva moral 1993, premi memorial Anna Dodas 1994 i Els quatre pilans 1998, i de les novelles Les ànimes sordes 2000, Obaga 2003, L’any dels francs 2003, premi Nèstor Luján de novella històrica, Blau de Prússia 2006, premi Carlemany, La primera pràctica 2010, L’escala del dolor 2012,  Els…

Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials i resident a Andorra, on guanyà el premi de poesia de la biblioteca pública del Govern d’Andorra 2000 amb No va ser l’aigua , i l’accèssit al Grandalla de poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra Ha publicat les obres poètiques Com mesos de juny 2001, La temperatura d’uns llavis 2002 i Elegies del final conegut 2005

El títol sencer era “príncep sobirà de les Valls d’Andorra”, en lloc del de senyor Dominus supremus Vallium Andorrae , emprat fins aleshores El canvi sembla motivat pel propòsit de reformar la peculiaritat del fet andorrà i de reforçar la independència dels bisbes enfront del centralisme borbònic La iniciativa contribuí de manera decisiva a transformar la senyoria d’Andorra en principat, i els cosenyors en coprínceps copríncep, tractament amb el qual són designats actualment

Format a la plantilla de professors de català per a adults d’Òmnium Cultural 1967-74, s’inicià aquests anys com a corrector editorial de textos en català, tasca que ha exercit professionalment S’inicià en el periodisme com a redactor del setmanari Tele-estel 1966-70 i fou secretari de redacció de la revista Serra d’Or 1970-76 Activista polític independentista, el 1970 s’afilià al Front Nacional de Catalunya, i en 1976-77 formà part de l’organització armada EPOCA Exèrcit Popular Català Com a membre d’aquesta organització, fou acusat i empresonat cinc mesos arran del segrest i l’assassinat de l…

Els germans Cierco, inculpats en l’afer de la intervinguda Banca Privada d’Andorra per blanqueig de capitals, declaren davant la jutgessa instructora, Canòlic Mingorance, que van rebre amenaces d’agents de la policia espanyola perquè els subministressin informació financera confidencial de membres de la família Pujol A petició de la jutgessa i del Govern de la Generalitat, el Govern andorrà anuncia una investigació sobre les acusacions El dia 25, el ministre d’Afers Estrangers andorrà, Gilbert Saboya, assegura a TV3 que l’intercanvi d’informació amb el Govern espanyol va tenir…

Representants dels governs català, andorrà i francès formalitzen al Centre d’Interpretació de Comapedrosa Andorra la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, que uneix els parcs naturals de l’Alt Pirineu Catalunya, el de la Vall de Sorteny i el Comunal de Comapedrosa Andorra i el regional dels Pirineus de l’Arieja Estat francès El parc, de més de 428000 hectàrees i amb la Pica d’Estats com a màxima altura, comprèn 158 municipis, 15 de catalans, dos d'andorrans i 141 de francesos, i uneix tres zones protegides en un dels espais transfronterers amb una de les…