Resultats de la cerca

El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…

Pedro Rodríguez de Campomanes, comte de Campomanes, avorria la Mesta I, tanmateix, aquest polític i economista illustrat, servidor de la corona espanyola, presidí l’òrgan suprem de govern d’aquesta institució ramadera des del 1779 fins al 1796 Les seves idees avançades topaven frontalment amb els principis d’una organització medieval incompatible amb les concepcions de la nova societat industrial que ja començava de configurar-se a Europa Per això, paradoxalment, posà la seva autoritat de president del Concejo de la Mesta al servei de l’afebliment d’aquesta organització, la definitiva…

A continuació es presenten, de forma resumida, aquelles notícies que permeten establir les propietats i/o dependències dels nuclis vers un senyor el comte, el rei, un noble o un eclesiàstic clergat regular o monestirs Atès el període que comprèn l'obra present, s'ha obviat esmentar d’altres notícies que van més enllà dels segles XIV o XV NUCLIS TITULARS All Esclua, bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia patrimoni familiar Alp Formà part de la baronia d’Urtx fins el 1316, quan el rei n’adquirí la major part Després de vendre’s a Jaume de Pallars i Joan de Laçana, es vengué de nou, al rei…

Situació Vista de la capçalera, sobrealçada als segles XIV-XV, amb dos petits matacans disposats a banda i banda ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa centra el poble de Terrats, situat al sud de Llupià i Tuïr, a la riba esquerra de la Canta-rana Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 36’ 32,4” N - Long 2° 46’ 22,2” E Terrats és a 2 km de Tuïr per la carretera D-615 PP Història Les referències més antigues sobre Terrats són del segle IX El 30 de juliol del 844, Argila, fill del difunt comte Berà, venia al seu fill Berà dues villae , amb tot el territori i les…

El bosc alzines, roures i castanyers ocupa una bona part del terme La superfície agrícola ocupa 774 ha, la major part de pasturatge i farratge 753 ha hi ha arbres fruiters 13 ha, hortalisses 16 ha i cereals 2 ha El cens ramader és de 137 caps de bestiar boví, 582 d’oví, 170 de cabrum i 19 equins Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins El poble 226 h 1982 820 m alt és establert al caire d’un cingle, vora l’antic castell de la Roca de Montferrer , al voltant de l’església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb campanar quadrat La…

Borrell I -820 Comte d’Urgell, de Cerdanya i probablement d’Osona-Bages Es creu que Lluís el Piadós , rei d’Aquitània l’any 798, li féu l’encàrrec d’ocupar i custodiar els castells d’aquestes comarques, potser amb el títol de comte El 801 acompanyà el rei Lluís en les expedicions de conquesta de Barcelona fins a Tortosa en aquest lloc, segons l’Astrònom, lluitava al costat de Berà, comte de Barcelona, l’any 809 L’any 813 Carlemany el nomenà comte d’Urgell-Cerdanya-Conflent Sembla que Borrell era d’origen visigot Fou succeït en els comtats d’Urgell i Cerdanya l’any 820 pel comte Asnar Galí…

Visió de la pica de Canigó des dels gorgs de Cadí Els petits estanys glacials del massís són els més orientals de tota la serralada pirinenca Ernest Costa El massís de Canigó 110, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Canigó és situat a l’extrem oriental de l’alta cadena axial pirinenca El seu cim, la Pica del Canigó 2785 m és només a 45 km de les platges del golf de Lleó El massís integra una veritable península muntanyenca que domina la plana rossellonesa limita al nord per la vall de la Tet i al sud per la del Tec A part el seu valor simbòlic per…

Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll…

Situació L’església des del sector meridional, amb l’absis que encapçala la nau del costat nord, la qual manté encara les estructures de l’antic temple romànic ECSA - A Roura L’església de Sant Miquel és situada dins el petit nucli de població disseminat de Vila-roja, el qual s’ubica al sector sud-occidental del terme municipal, a 849 m d’altitud, en els contraforts del serrat de Cogul, el Montnegre i la serra Llobera, un territori que marca l’aiguavés entre la conca del Tec i la capçalera de la conca de la Muga Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 21′ 35″ N - Long 2° 36′ 49″ E Per a arribar-hi,…