Resultats de la cerca
Es mostren 1004 resultats
fado
Música
Gènere de cançó popular portuguesa d’àmbit urbà.
Els seus textos solen ser estròfics -habitualment amb estrofes de vuit compassos dividits en dues parts simètriques-, i les melodies, de caràcter melancòlic, són en mode menor D’origen incert, assolí una gran popularitat al segle XIX, especialment als cafès i tavernes de Lisboa Hi ha dues menes de fado el que prové dels barris lisboetes, d’aire sensual i personal, i el de Coïmbra, propi d’ambients estudiantils i de sonoritat més greu Normalment vestits de negre, els cantants de fado solen acompanyar la seva veu amb una formació de dues guitarres portugueses, una de dotze cordes…
Vasco Pratolini
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’origen humil, es donà a conèixer en els ambients de Letteratura i altres revistes florentines, en les quals collaborà com a redactor En les seves primeres narracions —recollides el 1956 sota el títol de Diario sentimentale — hom troba ja els motius principals de la seva temàtica els records d’infantesa, l’interès per la vida dels pobres i la gent senzilla de la seva ciutat i dels seus barris, així com els trets definidors del seu art el lirisme evocador, gairebé elegíac, i el realisme La seva visió lírica el portà a escriure un conjunt de pàgines autobiogràfiques com les de…
Manolo Escobar

Manolo Escobar
Música
Nom artístic del cantant andalús Manuel García Escobar.
A catorze anys, emigrà amb la seva família a Barcelona, on compaginà feines diverses amb la interpretació de la música de tradició popular andalusa copla , rumba, pasdoble, bolero, etc Amb els seus germans, creà el grup Manolo Escobar y sus guitarras, que actuà en locals dels barris d’immigració A l’inici dels anys seixanta començà a adquirir fama i a fer gires arreu de l’Estat espanyol Algunes de les seves cançons, com ara El Porompompero 1960, Mi carro 1969 o Y viva España 1972, de la qual fou l’intèrpret més famós, es convertiren en grans èxits Des del seu primer LP, Espigas…
Salvador Puig i Antich

Salvador Puig i Antich
Història
Militar
Militant revolucionari.
Figurà en les Comissions Obreres de barris abans d’incorporar-se al Movimiento Ibérico de Liberación , dins del qual participà activament en les accions armades de 1972-73 Detingut 1973 i acusat de la mort d’un policia, fou condemnat a mort per un consell de guerra i executat al garrot, a la presó Model L’any 2006 tingué lloc una iniciativa dels familiars i de diversos collectius per a la revisió de judici, allegant que les proves inculpatòries havien estat manipulades El juliol del 2007 el Tribunal Suprem rebutjà definitivament la revisió del cas i el 2020 l’Audiència de…
Josep Maria Francès i Ladrón de Cegama
Literatura catalana
Escriptor.
De família de militars castellans, fou autodidacte, aconseguí ser un conegut cupletista i es dedicà al periodisme fou redactor del diari La Humanitat 1932-38 Publicà les novelles La rossa de mal pèl 1929, sobre els barris baixos, Retorn al sol sd, de ciència-ficció, i La guerra dels sants , sobre les lluites socials dels anys vint És autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina El 1939 s’exilià a Mèxic, on treballà al departament de biblioteques de la Secretaria d’Educació Pública i a l’editorial Diana també feu de traductor a diverses editorials mexicanes Fou membre de la…
Pequín
Barri
Antic barri de barraques de Barcelona, situat vora la mar, a continuació de Sant Adrià de Besòs.
L’origen del barri se situa al final del segle XIX, quan un grup de famílies xineses procedents de les Filipines o de Cuba s’hi installaren fugint de les guerres d’independència, origen reflectit en el nom del barri, allusiu al clar predomini, al principi, de població ètnicament asiàtica Formava un entramat de barraques sense paviment ni clavegueram, bé que s’hi construïren algunes cases, a més de l’església de Sant Pere Pescador incendiada durant la Setmana Tràgica, un dispensari i una escola La misèria endèmica del barri s’agreujava amb els temporals que periòdicament l’arrasaven Fou…
la Portellada
Municipi
Municipi del Matarranya, estès des de la divisòria d’aigües entre les comarques del Guadalop i del Matarranya fins al curs d’aquest riu i del Tastavins, afluent seu per l’esquerra.
El terme és drenat, a més, pel barranc de la vall d’Aura, que aflueix al Matarranya ja dins el municipi de la Freixneda Gran part del terme 1 087 ha és cobert de pinedes i brolla de romaní Els cereals 181 ha, especialment de blat, les oliveres 598 ha i la vinya 67 ha són els principals conreus de secà patates, hortalisses, cereals i farratge són els conreus de regadiu 53 ha, localitzats vora el Tastavins i el Matarranya i regats per una séquia que pren l’aigua del primer La ramaderia bestiar oví, cabrum i porcí i la cria d’animals de granja complementen les activitats econòmiques La vila 352…
Tianjin
Ciutat
Municipalitat de la Xina, a la regió del Nord.
Situada al SE de Pequín, a l’estuari del riu Hai He, a uns 40 km de la costa És el gran port de la Xina del nord, però els sediments del Hai He formaven tot sovint barres que l’inutilitzaven, i el 1952 hom construí un modern avantport a Tanggu, a la costa, al qual ha estat transferit el tràfic marítim exterior És un gran centre comercial, amb un gran volum d’exportacions llana, pells, cuir, etc i importacions petroli, querosè, tabac, maquinària, bancari i industrial té indústries tèxtils, de cotó, del tabac, químiques, farmacèutiques, de fibres sintètiques, mecàniques, de mecànica de precisió…
Josep Subirats i Samora
Disseny i arts gràfiques
Cartellista, dibuixant i il·lustrador.
Començà la seva trajectòria professional a L’Esquella de la Torratxa , on signava Subi , i formà part del Sindicat de Dibuixants Professionals SDP de la Segona República, que tenia també entre els seus afiliats Antoni Clavé , Carles Fontserè , Josep Bartolí , Martí Bas , Helios Gómez i Alfons Vila , Shum Als tallers del SDP realitzà cartells de propaganda republicana Mobilitzat al front d’Aragó amb la 27 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, hi realitzà croquis i dibuixos Acabada la guerra, en 1939-40 fou internat al camp de concentració del Barcarès, i posteriorment tornà a l’Estat…
Vinyoles d’Orís

Vinyoles d’Orís
© Fototeca.cat
Poble
Poble (562 m alt.) del municipi de les Masies de Voltregà (Osona).
És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units El nucli primitiu és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina