Resultats de la cerca

Consisteix, generalment, en un cap de coure, en forma de tascó, fixat a una tija de ferro proveïda d’un mànec de fusta, el qual, escalfat amb un llum de soldar o amb un bufador, serveix per a escalfar la part que hom vol soldar i per a manejar la soldadura fosa i introduir-la a les esquerdes que hom fa cobrir o fer-la anar al lloc adequat En alguns soldadors, com els soldadors elèctrics , el cap és escalfat pel mateix instrument

Es fundà l’any 1979, en un primer moment com a Departament d’Esports de la Federació d’Associacions de Sords de Catalunya El primer president fou Sebastián Montesinos Andrés L’any 2001 passà a ser federació esportiva S’encarrega de l’organització dels Campionats Esportius de Sords de Catalunya i de totes les lligues corresponents a les diferents modalitats esportives practicades basquetbol, billar, bowling, ciclisme, escacs, futbol, petanca, tennis i tennis de taula L’any 2009 tenia 2936 esportistes federats i, el 2011, 14 clubs inscrits

El 1381 fou venuda per l’infant Joan al seu armer Ramon de Planella, que el 1384 la revengué a la corona El 1408 el rei Martí I la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor de la Roca Els Torrelles vengueren la baronia als consellers de Barcelona el 1490 Posteriorment els Torrelles continuaren, però, prenent-ne possessió, almenys del castell Dels Torrelles passà per herència als Sentmenat, senyors del castell de Sentmenat El 1714 fou incorporada a la corona, però fins al s XIX els Sentmenat anaren investint-se de la possessió del castell i s’intitularen barons de Montbui

Tenia laboratoris a Blanes, Castelló de la Plana, Vigo i Cadis El 1957 l’Institut s’installà a la Barceloneta Els anys setanta els centres de Barcelona, Vigo i Cadis s’independitzaren El 1987, any que rebé el nom actual, hom reestructurà els seus departaments i hi afegí l’Institut de geologia marina Jaume Almera, del CSIC El 2001 es traslladà al nou Centre d’Estudis Marins i Mediambientals del CSIC, construït al Port Olímpic de Barcelona Des del 1955 publica la revista Investigación Pesquera , que posteriorment adoptà el nom de Scientia Marina , d’un notable nivell dins el camp…

S’inicià a l’Artilene de Sabadell i, a disset anys, arribà a l’Hoquei Club Sentmenat, amb el qual debutà a divisió d’honor la temporada 1969-70 Excepte una temporada en el Club Patí Vic 1975-76, sempre jugà al Sentmenat, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa el 1980, el mateix any que es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió a la Copa de les Nacions de Montreux 1973 Dirigí una temporada el Club Hoquei Lloret i el Blanes Hoquei Club a primera divisió

És una de les principals empreses químiques mundials i la primera de França desenvolupa la seva activitat preferent en els camps de les fibres sintètiques Rhovyl, etc, productes farmacèutics, cellulosa i films plàstics El govern de Mitterrand nacionalitzà el grup el 1982, mentre que el govern de Chirac en proposà la privatització el 1987 A l’Estat espanyol té delegacions a Madrid i a Catalunya, on produeix fibres artificials, amb fàbriques a Blanes i Sant Julià de Ramis tancada el 1993 El 1998 s’uní amb el grup químic Hoechst i creà la multinacional farmacèutica Aventis

Vinculat al PA Blanes FP, pujà al podi en diversos Campionats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa en categoria individual i per parelles A partir de l’any 2007 destacà com a patinador de grup de xou, modalitat en la qual guanyà diversos campionats catalans i estatals fins el 2013 Formà part de les seleccions espanyola i catalana, amb la qual fou tercer classificat de la Copa d’Itàlia 2002 En grup de xou, assolí dues plates en el Campionat d’Europa 2011, 2012 i un bronze en el Mundial 2010 Es llicencià en Ciències de l’activitat física i l’esport

Format al SHUM Maçanet, amb el qual fou campió d’Espanya en totes les categories, arribà al primer equip i la temporada 1988-89 assolí l’ascens a la divisió d’honor El mateix any es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola La temporada 1990-91 jugà al Blanes i la següent, al CP Voltregà, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei i la Recopa d’Europa Després anà al Lloret 1992-93, tornà al Maçanet 1993-99 i acabà la carrera al Tordera 1999-2002, equip que també entrenà posteriorment

Cinturó negre novè dan de judo i setè dan de jujitsu, obtingué el títol de campió d’Espanya de judo deu vegades També es proclamà en diverses ocasions campió de Catalunya Formà part de la selecció espanyola Abandonà l’alta competició i exercí d’entrenador al Club Águilas Entre el 1984 i el 2003 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades FCJiDA També fou vicepresident per a esports associats de la Reial Federació Espanyola de Judo i Disciplines Associades RFEJiDA Posteriorment assumí la direcció tècnica de la secció de jujitsu del Club Judo …

Es formà en el Club Hoquei Lloret, i debutà a la màxima categoria amb el Club Patí Tordera 1994-98, amb el qual fou dues vegades subcampió de la Copa de la CERS 1995, 1996 Jugà en el Club Patí Voltregà 1998-2002, equip amb què guanyà una Copa de la CERS 2002 i fou subcampió d’aquesta competició 2000 i de la Copa del Rei 2000, 2001, el Blanes Hoquei Club 2002-06 i el CH Lloret 2006-11, on es retirà després d’assolir un altre subcampionat de la Copa de la CERS 2009