Resultats de la cerca
Es mostren 1729 resultats
Giovanni Battista Belzoni
Arqueologia
Arqueòleg italià.
Estigué al servei del virrei d’Egipte Muḥammad ‘Alī i, d’acord amb el cònsol anglès del Caire, es dedicà a recollir antiguitats egípcies, amb mètodes no científics i sovint molt discutibles Però aconseguí d’enviar a Europa, sobretot a la Gran Bretanya, unes colleccions molt abundoses que exerciren un paper important en la primeria de l’egiptologia
Jonas Basanavičius
Literatura
Escriptor lituà.
Fou un dels capdavanters en la lluita per la independència del seu país, i el 1883 fundà el primer periòdic en llengua lituana, “Aušra”, de caire nacionalista La seva obra se centra en l’estudi de la literatura i de les tradicions populars lituanes Escriví Ožkabaliu Dainos ‘Els cants d’Ozkabaliai’, 1902, Lietuviškos Pasakos ‘Llegenda lituana’, 1905, etc
Ya
Periodisme
Diari fundat a Madrid el 14 de gener de 1935 per Ángel Herrera Oria.
Inicialment fou de la tarda, però a partir del 1939 fou publicat els matins Defensà una línia política dretana, fa- vorable a la CEDA i als estaments eclesiàstics Actualment manté una orientació demòcrata-cristiana de caire conservador És propietat de l’Editorial Católica La seva tirada és de 120 000 exemplars 1985 i es ven sobretot a Madrid
Roemer Visscher
Literatura
Poeta i moralista neerlandès.
Collaborador actiu dels cercles poètics renaixentistes, lluità sobretot per la perfecció de la llengua neerlandesa i per introduir-la en l’ensenyament Les seves poesies aparegueren recollides en el volum Brabbeling ‘Barboteig’, 1612 Escriví també un recull, en prosa, de caire moralista Sinnepoppen ‘Emblemes’, 1614, revisat i editat el 1640 per la seva filla Ann Visscher, també poetessa
Manuel Fornés i Gurrea
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, d’on esdevingué acadèmic de mèrit i director de la secció d’arquitectura Hom coneix poca cosa de la seva obra, de caire neoclàssic renovació de l’església del Salvador, de València, i projectes de decoració de les de Silla, de Benissanó, de Quatretonda, d’Alcàsser i d’Ibi
Hector Denis
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg belga.
Deixeble de Comte i Proudhon, fou professor i rector de la Universitat Lliure de Brusselles i president de l’Institut International de Sociologie Publicà dues obres importants Recherches sur la natalité en Belgique dans ses rapports avec le prix du blé et de la houille 1883, de caire empíric, i Systèmes économiques et sociaux 1904-07, de teoria econòmica
Stefan Askenase
Música
Pianista polonès, naturalitzat belga.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena amb Emil von Sauer Després de la Segona Guerra Mundial, fou professor del Conservatori del Caire 1922-25 i posteriorment del Conservatori de Brusselles 1957-61, ciutat on traslladà la seva residència Ha estat solista amb les orquestres simfòniques de Londres, Viena, Varsòvia, Estocolm, Berlín, Madrid, Zuric, etc
magisteri
Educació
Preparació dels mestres per als càrrecs docents en el nivell primari.
Bé que hom en coneix antecedents a l’edat mitjana escoles catedralícies, entitats de caire gremial, les escoles especials per a preparar mestres no sorgiren fins al s XVIII, com a conseqüència de l’obligatorietat de l’ensenyament que imposà la Revolució Francesa El s XIX representà el renovellament de les tendències pedagògiques i la florida de les escoles normals ensenyament normal
Henri Rabaud
Música
Compositor francès.
El 1894 fou premi de Roma amb la cantata Daphné Dirigí l’orquestra de l’òpera de París 1908-18 i el conservatori de París 1920-41 Autor de poemes simfònics, com La procession nocturne 1897, de l’oratori Job 1898, de música de cambra, etc, assolí fama sobretot amb l’òpera Mârouf, savetier du Caire 1914 a Barcelona, 1922
François Pompon
Escultura
Escultor francès.
Deixeble d’Auguste Rodin La seva obra es caracteritza per una temàtica quasi exclusivament animal, modelada amb preocupació sintètica i economia de formes, amb un caire neoegipci i un cert record de l’abstracció de Brâncusi Un exemple característic és el seu monumental Os blanc Musée Nationale d’Art Moderne, París, que li suposà el reconeixement artístic al Salon d’Automne del 1922
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina