Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
Esglésies de l’Empordà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Agullana Santa Maria d’Agullana Santa Eugènia Santa Maria de l’Estrada Albanyà Sant Pere d’Albanyà Santa Maria del Fau Sant Cristòfol dels Horts Sant Feliu de Carbonils L’Armentera Sant Martí de l’Armentera Santa Cristina Avinyonet de Puigventós Sant Esteve d’Avinyonet Santa Eugènia Sant Joan Bàscara Sant Iscle de Bàscara Sant Miquel de Terrades Sant Nicolau de Calabuig Sant Feliu de Calabuig Sant Genís d’Orriols Biure d’Empordà Sant Esteve de Biure Boadella…
L’organització eclesiàstica medieval de l’Anoia
Art romànic
Bisbats i deganats Mapa de l’Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 Vegeu Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Bàsicament, els bisbats s’estenen seguint el comtat del qual procedeixen Així, l’actual Anoia fou dividida entre tres bisbats el de Barcelona, que ocupava la zona sud corresponent al comtat de Barcelona, el bisbat de Vic, que s’establia a les terres del comtat de Manresa, i el bisbat d’Urgell,…
Treumal
Veïnat
Veïnat del municipi de Calonge de Mar (Baix Empordà), a la costa, davant la punta de Treumal, al límit amb el terme de Castell d’Aro.
És un nucli turístic
Bronzes de les necròpolis de Tàrraco
Les necròpolis tardanes de Tàrraco ofereixen poques peces de bronze en els aixovars, només algunes fíbules senzilles com la de l’enterrament núm 40 del Parc de la Ciutat, alguns anells i braçalets, agulles per als cabells o per a la mortalla i unes quantes sivelles també molt senzilles Moltes vegades aquests materials no es trobaven dins la tomba pròpiament dita, sinó entre les terres remogudes per altres inhumacions posteriors Per altra banda, com que la majoria dels enterraments estaven a la vora o en els terrenys d’antigues villes destruïdes o abandonades, tampoc no és rar que hi hagi dins…
les Quadres

Vista general de la caseria de les Quadres
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), vora el terme i la vila de Calaf, al voltant de l’església de Sant Joan de les Quadres.
Palamós Club de Futbol
Futbol
Club de futbol de Palamós.
És el degà del futbol català Fou fundat al gener del 1898 per Gaspar Matas Danés, un palamosí que havia estudiat a Anglaterra i que esdevingué el primer president del club, a més de jugador L’entitat quedà constituïda amb el nom de Palamós Foot-ball Club i el terreny de joc que utilitzava estava situat al pati de la Corchera fàbrica Berton i Delibes El primer partit el disputà contra un equip d’anglesos d’un vaixell ancorat a la badia de Palamós, al qual derrotà per 2 gols a 1 Hi ha una altra versió respecte al rival, en què s’afirma que eren els obrers anglesos de la fàbrica…
Coordinadora Calongina
Partit polític
Partit local de Calonge inscrit al març de 1999, impulsat per seguidors d’Unió Democràtica de Catalunya (Josep Jacas, José Pares, Josep M. Mont, M. Rosa Dedrid i Pedro Galeano).
En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 554 vots 18,1% i 2 regidors
baronia de Francofonte
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia.
Passà als Acuña i als Montcada El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de la setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña
Pujalt

Pujalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme de Pujalt, de 31,43 km 2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia…
baronia de Perpinyà
Història
Títol concedit el 1800 al cavaller de Cervera Francesc de Nuix i de Perpinyà (mort vers el 1804), castlà d’Ivorra i de Pujalt, senyor de Calonge de Segarra i de Ferran.
El darrer i quart titular fou el seu besnet Antoni de Nuix i d’Espona , autor de treballs genealògics i històrics relatius a Cervera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina