Resultats de la cerca

Estudià piano i composició a l’Escola de Música de la Universitat Federal de Rio de Janeiro UFRJ Fou crític musical del diari "Jornal do Brasil" Autor sobretot d’obres per a piano i orquestra de cordes, ha estat premiat per algunes de les seves composicions, entre les quals destaquen Variações Sinfónicas 1981, per a orquestra, Tres Momentos para Violoncello Solo 1986, tercer premi del Consell Internacional de Composició de Budapest i Sinfonia Horizontes , composta en commemoració dels 500 anys del descobriment d’Amèrica i primer premi en el Concurs Nacional de Composició el 1992 És director…

L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII…

Organista de Westminster el 1669 Succeí Pelham Humfrey com a mestre de cor de la capella reial Mestre de capella de la catedral de Sant Pau i compositor de la capella reial, escriví quatre suites per al clavecí 1698, tretze services complets, 110 anthems , peces per a orgue, salms i odes de les quals destaca Begin the Song , dedicada a santa Cecília el 1684, i l' Ode on the Death of Mr Henry Purcell Conreà indistintament la full anthem God is Our Hope and Strength , a vuit veus i la verse anthem God Spake Sometime in Visions , per a solistes, cor i orquestra Cap al 1682…

Fill del comte Roger II de Pallars vescomte Roger III de Coserans i de Cecília de Forcalquier El comtat de Pallars fou adjudicat pel pare a l’altre fill, més jove, hagut amb la seva muller Sibilla de Berga o de Saga, Arnau Roger I de Pallars Aquesta partició, feta ignorem en quines condicions, havia d’originar una llarga disputa entre ells i llurs descendents entorn de la possessió del Pallars, a conseqüència de la qual aquest comtat fou diverses vegades envaït entre el 1283 i el 1328, allegant drets successoris, pels vescomtes de Coserans descendents de Roger IV que s’intitulà…

Inspirades originàriament en el moviment de Taizé, consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu, celebrades generalment a l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat D’acord amb l’edat dels participants, s’organitzaven al llarg de l’any trobades per als diversos equips Alfa 13-14 anys, Pi 15-16 i Tau 17-20 Una trobada general tenia lloc cada any cap a la fi de juny Les trobades, malgrat la inspiració confessional, eren obertes a tota mena de joves i no constituïen un moviment evangelitzador estable Eren dirigides per una coordinadora integrada pels…

El vilar de Bordoll villa Bardolio , 957 - Bordoll , 1019, avui totalment deshabitat, era a uns 12 km al nord-oest d’Orellà, limítrof amb el terme d’Aiguatèbia L’església del lloc, dedicada a santa Coloma, és esmentada per primera vegada el 1231 Tingué consideració de parròquia i així apareix en les dècimes de la diòcesi d’Elna del 1279 i el 1280 Més tard fou sufragània de Santa Cecília de Celrà Segons J Giralt, era a la confluència del còrrec dit Torrent Gros amb el riu de Censà En queden pocs vestigis —els fonaments d’un absis semicircular—, recentment descoberts a la serra…

La primera referència d’aquesta parròquia data de l’any 1129, en què Roger Clezne donà a Santa Maria de la Seu la meitat del delme de la parròquia de Santa Coloma de Larven , encara que l’esment més antic del lloc, més concretament del seu castell data del 1079 En la relació de parròquies visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre els anys 1314 i 1315 consta, dins el deganat de Montenartró, l’església de Santa Coloma de Lartven En les visites pastorals del 1575 i 1758, ja dins l’oficialat de Sort, Santa Coloma de Llarvén apareix com a sufragània de Santa Cecília…

Era fill de Gotmar i de Garsenda, establerts a Santa Cecília de Voltregà Osona Ocupà violentament la seu de Vic a la mort del bisbe Ató i es féu consagrar pel metropolità d’Auish Gascunya davant Frujà, consagrat pel metropolità de Narbona El papa Joan XV 985-96 l’excomunicà, però ell continuà la usurpació i féu assassinar el bisbe Frujà 996 El nou bisbe de Vic, Arnulf, portà l’afer a un sínode de Roma 998, presidit per Otó III i pel papa Gregori V, on assistiren molts bisbes romans, llombards i alemanys, que el deposaren i degradaren Es conserva la butlla de deposició, en papir,…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1953 debutà a la New York City Opera i el 1972 cantà al Metropolitan com a Golaud Pelléas et Mélisande També actuà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París, teatres on debutà el 1961 i el 1962, respectivament Membre de les companyies d’òpera de la Metropolitan Opera House i de Montreal, interpretà els principals papers de la seva tessitura, amb una atenció especial al darrer belcantisme italià i a l’òpera francesa El 1966 participà, a Ginebra…

Estudià violoncel i composició al Conservatori de Palerm El 1911 guanyà un premi de composició amb l’oratori Il cieco di Gerico Les seves primeres òperes - La baronesa di Carini 1912, Al lupo 1919 o La monacella della fontana 1923- mostren la influència del verisme de P Mascagni Dirigí el Conservatori de Palerm 1922-26 i el Conservatori de Santa Cecília de Roma 1926-43, centre on substituí O Respighi Apassionat pel món del teatre grec clàssic, escriví abundant música incidental per a representacions d’obres d’autors com Èsquil, Aristòfanes o Sòfocles al Teatre de Siracusa…