Resultats de la cerca

S’inicià al Club Avenida del Prat de Llobregat Fou jugador del Club de Dards el Prat, amb el qual guanyà quatre Lligues i quatre Copes de Catalunya, i del Vendrell Club de Dards Individualment, fou primer del rànquing català i campió d’Espanya en una ocasió També competí en l’àmbit internacional, com l’Open de Bèlgica, el German Open o el Dutch Open Des del 2003 és seleccionador i capità de la selecció catalana, amb la qual disputà la Copa del Món 2011

Arribà al Futbol Club Barcelona a l’estiu del 1979 procedent del Borussia Mönchengladbach 1972-79 Vestí la samarreta del Barça tres temporades 1979-82, i jugà 71 partits oficials, en els quals marcà 53 gols Fou campió de la Copa 1981 i de la Recopa 1982 Abandonà el club i fitxà pel Charlton Athletic 1982-83 Fou 54 vegades internacional pel seu país i mundialista a la Copa del Món de Mèxic 1986 Fou guardonat amb la Pilota d’Or com a millor jugador europeu 1977

Es formà al Gimnàs Frediani de Vilassar de Mar, i fou campiona d’Espanya juvenil tres vegades 1966, 1967, 1968, tant individual com per equips Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 1970, el d’Europa 1971, els Jocs Mediterranis 1971, en els quals guanyà la medalla d’or en terra i la de bronze per equips, i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Es retirà el 1972 i, durant vint-i-cinc anys, dirigí el seu propi gimnàs a Mataró També entrenà gimnastes a Sant Vicenç de Montalt fins el 2007 Posteriorment, collaborà com a preparadora d’elements gimnàstics i…

Debutà al juny del 1921 com a amateur en una vetllada celebrada a l’Iris Park de Barcelona Competí en la categoria del pes wèlter representant el Futbol Club Barcelona Es proclamà en tres ocasions campió d’Espanya de pes wèlter 1923, 1925, 1931 i fou subcampió d’Europa d’aquesta categoria 1924 Combaté en països com els Estats Units, Cuba, Jamaica i Algèria Disputà el seu últim combat a la plaça de braus de València el 1934 El seu germà Francesc Alís també es dedicà a la boxa Fou un dels boxadors que, juntament amb Paulino Uzcudun i Hilari Martínez, aparegué en el…

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, a partir del 1952 competí pel Club de Rem Ruber i pel Club de Rem de Barcelona Guanyà diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya a mitjan segle XX, així com diverses regates internacionals Destaquen els títols estatals assolits a Barcelona en quatre amb timoner 1949, 1951, 1952 i en vuit amb timoner 1950, 1951, 1952 Formà part de l’equip espanyol de quatre amb timoner en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en el Campionat del Món 1951

Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 2003-07 procedent de l’Arsenal, la primera temporada com a cedit, i a partir de la temporada 2004-05 fou traspassat Lateral esquerre, amb l’equip blaugrana disputà 182 partits i marcà 9 gols Guanyà la Lliga de Campions 2006, dues Lligues 2005, 2006 i dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 Fou 106 vegades internacional i marcà 6 gols Era el capità de la selecció holandesa que perdé la final de la Copa del Món el 2010, en el que fou el darrer partit de la seva carrera També participà en dos Mundials més 2002, 2006 i tres Eurocopes 2000, 2004, 2008

Periodista de professió, treballà en el diari Mediterráneo de Castelló 1979-81, i posteriorment a Ràdio Popular i a Antena 3 Ràdio Fou diputat autonòmic i responsable de cultura a la Diputació de Castelló 1983 Dimití aquests càrrecs en ser nomenat responsable de cultura i educació de la comissió executiva del Partit Socialista del País Valencià  PSPV Des d’aquest any fou successivament reelegit regidor a l’Ajuntament de Morella, i el 1995 n’esdevingué alcalde, càrrec que també revalidà en les successives convocatòries municipals, i al qual renuncià el juny del 2012 Els anys 1986-95 formà part…

La flora hi és molt pobra, fins i tot en comparació amb les terres àrtiques unes 40 espècies de fanerògames autòctones en total, de les quals només tres corresponen al continent antàrtic, i l’endemisme és gairebé general, llevat d’alguns gèneres que s’estenen fins a Nova Zelanda i al sud-est d’Austràlia i fan pensar en una possible antiga connexió entre totes les terres australs

Migcampista amb projecció atacant, arribà a la disciplina del Reial Club Deportiu Espanyol a l’inici de la temporada 2001-02 procedent del Vilobí Després de dos anys jugant al filial a segona B, el tècnic del primer equip el feu debutar a la Lliga al novembre del 2003 Fins l’any 2010 jugà un total de 196 partits oficials, 162 dels quals a primera divisió Marcà 23 gols, algun dels quals tan decisiu com el que en la darrera jornada de la Lliga 2005-06 permeté evitar el descens de l’equip a segona en el temps de descompte Unes quantes setmanes abans s’havia proclamat campió de Copa…