Resultats de la cerca
Es mostren 623 resultats
Andrea Gritti
Història
Dux de Venècia.
Establert com a comerciant a Constantinoble, hi negocià la pau amb els turcs 1502 Durant la guerra de la lliga de Cambrai excellí en la defensa de Venècia Nomenat dux 1523, cercà una política d’equilibri entre França i l’Imperi que el portà a diversos canvis d’aliança
Mequitar
Cristianisme
Monjo armeni, de nom Pere Manuk.
El 1701 fundà un monestir a Constantinoble, que traslladà, dos anys després, al Peloponès, llavors sota protecció genovesa El 1715, en caure el Peloponès sota el domini turc, es refugià, amb els seus monjos, a Venècia, a l’illa de San Lazzaro Escriví comentaris bíblics i una gramàtica armènia
Església russa
Església ortodoxa sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou.
Rússia rebé el cristianisme de Constantinoble, però sota la forma eslava, que ja s’havia establert a Bulgària El 988 el príncep de Kíev Vladimir es féu batejar, juntament amb tot el poble, i tot seguit s’organitzà l’Església Aviat, però, depengué de Constantinoble El 1051, com a reacció antibizantina, Hilarió es proclamà metropolita de Kíev L’ocupació mongol i els atacs dels croats suecs i dels cavallers teutònics segle XIII convertiren Novgorod i el seu príncep Alexandre Nevski en símbol de baluard de l’ortodòxia davant de pagans i de llatins Després d’una breu…
F’odor Ivanovič Uspenskij
Història
Eslavista i bizantinista rus.
Professor d’història russa a Odessa 1879-94 i director de l’institut arqueològic rus de Constantinoble 1894-1914, dirigí la Vizantijskij Vremennik ‘Revista bizantina’ La seva Istorija vizantijskoj imperii ‘Història de l’imperi bizantí’, 1914-26 és fonamental per a comprendre el paper de Bizanci en la formació de Rússia
Justa Grata Honòria
Història
Princesa romana.
Filla de l’emperador d’Occident Constanci III i de Galla Placídia Fou nomenada augusta i regnà juntament amb el seu germà Valentinià III, però fou expulsada de Constantinoble 434 Fracassat el projecte de matrimoni amb Àtila, per tal com aquest exigia la meitat de l’imperi, fou reclosa a Ravenna
Gregori XII
Cristianisme
Nom que adoptà Angelo Correr en esdevenir papa (1406-15).
Fou patriarca titular de Constantinoble i cardenal prevere de Sant Marc 1405 Fou elegit papa de Roma, enfront del d’Avinyó, Benet XIII Ambdós foren deposats pel concili de Pisa 1409, on l’antipapa Alexandre V obtingué el reconeixement general Continuà com a papa fins al concili de Constança, on renuncià al papat
Diodor de Tars
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Tars (378-84).
Defensor de la fe de Nicea, polemitzà amb Julià l’Apòstata Mestre i seguidor de la tradició teològica d’Antioquia, insistí en els aspectes literals i històrics de l’exegesi La major part dels seus escrits foren destruïts pels arians i pel sínode de Constantinoble 499, que hi veié un precedent del nestorianisme
escala
Història
Nom que, als s. XVI-XIX, designava la plaça comercial establerta pels països europeus als ports de la Mediterrània, especialment als islàmics.
Hom distingia les escales de Llevant , localitzades a la Mediterrània oriental, les més importants de les quals foren Constantinoble, Xipre, Alexandria, i les escales de Barbaria , al nord d’Àfrica, amb Trípoli, Tunis i Alger com a més destacades Es regiren pel sistema de capitulacions que garantien la llibertat de comerç i de navegació
patriarcat de Jerusalem
El darrer dels quatre antics patriarcats orientals, creat al concili de Calcedònia (451), que sostragué la Palestina a la jurisdicció d’Antioquia.
Restà sempre dins l’òrbita religiosa de Constantinoble i, per tant, tingué sempre patriarques ortodoxos, que s’han succeït fins avui Amb la unió dels melquites a Roma s XVIII, fou instituït un patriarcat catòlic de ritu bizantí melquita El 1847 Roma creà un patriarcat llatí a Jerusalem, que encara perdura, malgrat l’anacronisme i el contrasentit
Abū Firās al-Ḥamdānī
Història
Literatura
Poeta àrab i príncep hamdànida d’Alep (Síria).
La seva vida plena d’aventures i d’intrigues polítiques li reportà sis anys de presó a Constantinoble, on escriví una sèrie de poemes coneguts per Rumyyat ‘Bizantins’, de profunda inflexió sentimental, en contrast amb la resta de la seva poesia, molt harmoniosa però freda, que el situa en la línia neoclàssica del primer període abbàssida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina