Resultats de la cerca

Molts organismes marins no tenen necessitat de regular la pressió osmòtica, puix que llurs cèllules tenen la mateixa pressió que la de l’aigua de mar Altres organismes protists absorbeixen contínuament aigua pels vacúols contràctils per efecte de l’osmosi D’altres, en fi, han hagut de desenvolupar sistemes actius per a mantenir l’equilibri osmòtic absorbint aigua o sals minerals, la qual cosa els ha permès de colonitzar ambients altres que el marí el terrestre, l’aeri i el de l’aigua dolça Bé que en els invertebrats no sempre hi ha un control rigorós, petites variacions de…

Presenten òrgans de fixació en els extrems anteriors i posteriors els anteriors són formats per elements glandulars que secreten unes substàncies mucoses, i en els posteriors hi ha ventoses i ganxos Parasiten peixos marins, d’aigua dolça o amfibis, fixant-se sobre la superfície del cos o a les brànquies També es troben sobre cefalòpodes i crustacis, i n'hi ha que són endoparàsits de la cloaca dels peixos, de la bufeta urinària de les granotes i de la cavitat bucal de les tortugues Es nodreixen de sang i de cèllules epitelials, i sovint són la causa de la mort dels individus joves…

El 1740 descobrí l’existència de la partenogènesi en els animals, concretament en el pugó de l’evònim Estudià també la regeneració de l’hidra d’aigua dolça i d’altres invertebrats, com ara cucs i insectes A causa d’una malaltia de la vista hagué de renunciar a l’ús del microscopi i s’ocupà de problemes de fisiologia vegetal, especialment de les fulles i de geotropisme de les arrels Vers el 1745 abandonà tota investigació i es dedicà només a l’especulació filosòfica Afirmà la importància de la sensació com a fonament de la vida psíquica, però admeté també la intervenció activa i…

De família noble, estudià a París 1582 i a Pàdua 1589, on es doctorà en dret 1592 Sacerdot i canonge d’Annecy 1593, es dedicà a les missions catòliques en el Chablais 1593-98 bisbe coadjutor primer 1599 i residencial després d’Annecy-Ginebra 1602, implantà la reforma en tots els camps, amb una especial atenció a la predicació, que ell mateix exercia A París tingué contacte amb Pierre de Bérulle , Vicenç de Paül i la família Arnauld Amb Jeanne F Frémyot de Chantal fundà l’orde de la Visitació 1610 La seva espiritualitat, molt amable i dolça, que creà escola, es manifesta sobretot…

Aquest castell tenia al seu càrrec la defensa d’un terme que no diferiria gaire de l’actual del municipi Creiem que en un principi podria haver format part d’un terme més gran anomenat Néspola que tenia el seu centre en el castell de Rocafort El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967 El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no tenim cap acta que ho demostri El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l’havien comprat als comtes de bon principi La possessió dels Cardona només es constata el 1086 al seu testament, Ramon Folc I el…

Fundada l’any 1891 sota el nom Reunió d’Aucellistes i Pescadors de la ciutat de Vich, és un dels clubs de pesca més antics de Catalunya Posteriorment s’anomenà Unión de Pescadores de Caña i més endavant Fomento de Pesca de Vic El 1928 prengué el nom actual sota la presidència de Jaume Casals Organitzà la Reunió Internacional de Pesca de la Truita al Segre al pas per Martinet de Cerdanya 1956-2005, i el 1959, el Concurs de Pesca Nacional Competeix en les especialitats d’aigua dolça salmònids i ciprínids i de mar-costa En l’especialitat de mar-costa, representat per l’equip Kali,…

Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica trompeta, trombó, etc o en…

En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han aprofitat per manca…