Resultats de la cerca

Estudià piano amb el seu pare, i després prosseguí la seva formació a Dresden, on amplià els estudis de piano i n’inicià els de composició Posteriorment es traslladà a Frankfurt, on treballà amb F Draeseke i H von Bülow El 1885 fou nomenat director de la New York Symphony Society, càrrec que ocupà fins el 1894, any en què fundà la Damrosch Opera Company, una companyia lírica alemanya que presentà diverses òperes en una gira pels Estats Units de cinc anys de durada Estrenà diverses obres de Gustav Mahler i Anton Bruckner als EUA, i entre el 1924 i el 1947 fou assessor musical de l…

Estudià a Dresden i a Berlín, on fou alumne de Heinrich Tessenow i de Hans Poelzig S'especialitzà en aspectes del procés d’industrialització dels elements de l’edifici Installat als EUA, el 1941 s’associà amb Walter Gropius i crearen la General Panel Corporation per a la producció d’elements prefabricats per a la construcció, en especial tubs d’acer Cal significar, entre les seves obres, la construcció d’hangars 1950-53 prefabricats Fou professor a l’Illinois Institute of Technology, de Chicago 1950, i a partir del 1964, director de la Building Research Division de la Universitat…

Estudià a la Berliner Hochschule für Musik Hanns Eisler i des del 1997 fins al 2002 fou el director titular de la jove Orquestra Filharmònica de Brandenburg Començà a dirigir òpera a l’State Opera de Berlín i, des d’aleshores, ha dirigit muntatges a les òperes de Cincinnati, Dresden, Frankfurt, Sydney, Viena, Mannheim i el Japó El 2000 debutà al MET de Nova York, i la temporada 2000-01, al Gran Teatre del Liceu, amb La flauta màgica Al setembre del 2004 assumí la direcció musical del centre líric barceloní, càrrec que detingué fins el curs 2008-09, temporada en què compartí…

D’origen escocès participà en les guerres contra Turquia 1788-89, Suècia 1790 i Polònia 1792-94 Es destacà sobretot en les guerres napoleòniques Intervingué a la batalla de Pułtusk i fou ferit a la d’Eylau 1806 Després d’exercir el càrrec de ministre de la guerra 1810, li fou donat el comandament del principal exèrcit que s’enfrontà a la invasió napoleònica de Rússia 1812, davant la qual adoptà la tàctica, molt discutida en el seu temps, d’evitar combats decisius i de replegar-se profundament Participà en les batalles de Borodino, Dresden, Kulm i Leipzig Cap de l’exèrcit…

La seva família es traslladà a Venècia, on estudià amb N Coccon i F Magi Posteriorment estudià a Munic amb J Rheinberger i a Dresden amb Draeske i Kretschner La seva primera òpera, Asrael 1888, causà una favorable impressió a G Verdi Les seves obres més famoses foren Cristoforo Colombo 1892 i Germania 1902, totes dues amb llibret de L Illica, l’èxit de les quals es degué principalment a la utilització de grans masses sonores en escenes monumentals i efectistes Fou probablement un dels compositors operístics italians de la seva època més influïts per R Wagner La seva fama anà…

Organista a l’església de Santa Sofia de Dresden el 1733, l’any següent es posà al servei del príncep Frederic -posteriorment Frederic el Gran- i el 1740 fou clavicembalista a la capella de la cort de Berlín Com a compositor, només es dedicà a la música instrumental i escriví un gran nombre d’obres de cambra i orquestrals La seva aportació més interessant és la música per a teclat, amb diverses colleccions de sonates publicades en vida seva Els seus concerts mostren la influència dels mètodes formals d’A Vivaldi La música de Schaffrath pertany a un període de transició en què ja…

Mentre realitzava els seus estudis d’enginyeria a Graz, decidí dedicar-se a la música Estudià primer a Viena i posteriorment ho feu al Conservatori de Milà amb F Faccio 1873-77, entre altres professors Debutà com a operista a Milà el 1879 amb Preziosa , que fou seguida de Bianca di Cervia 1882 i Re Nala 1887 Òperes posteriors com Il vassallo di Szigeth 1889, Cornil Schut 1893 i Nozze istriane 1895 tingueren molt d’èxit en les seves versions alemanyes a Viena, Dresden i Praga, i reberen elogis de J Brahms i E Hanslick El 1900 perdé la vista, però no abandonà la…

Feu els primers estudis musicals a la seva ciutat natal i els amplià amb Karl Scheit a Viena més tard perfeccionà la seva tècnica amb Andrés Segovia a Santiago de Compostella El 1961 obtingué el primer premi en el Concurs Internacional de Guitarra de París Feu una important carrera de solista amb actuacions en alguns dels festivals de música més importants, com ara els de Salzburg, Viena, Dresden, Leipzig, Berlín i Osaka Fou intèrpret habitual de música de cambra i collaborà amb músics i cantants com Aurèle Nicolet, Pierre-Lukas Graf, Peter Schreier o Kurt Equiluz Del 1964 al…

Fill d’un mestre de capella alemany establert a Finlàndia, es formà al Conservatori de Sondershausen i posteriorment es perfeccionà als de Brusselles, Dresden i Viena, on fou alumne de Robert Fuchs Fou violoncellista principal de la Filharmònica de Hèlsinki del 1895 al 1903, i director a partir del 1941 Després de haver dirigit diverses orquestres alemanyes, el 1909 fundà la Simfònica de Riga, al capdavant de la qual romangué fins el 1914 Entre el 1914 i el 1928 dirigí en moltes ocasions la Filharmònica de Berlín a Scheveningen Fou també fundador i director 1918-27 de la…

Es formà musicalment amb el seu pare, organista i director de cor, i més tard a la Kreuzschule de Dresden 1862-67, on fou alumne de J Otto Estudià musicologia a la Universitat de Leipzig 1868-71 amb O Paul, F Ritschl i W Voigt, i al conservatori de la mateixa ciutat 1869-70, amb EF Richter i C Reinecke Desenvolupà diferents tasques en nombroses institucions, conservatoris i universitats alemanys Fundador de la nova Societat Bach, fou editor general de la publicació "Monuments de la música alemanya" 1912-18 És el musicòleg alemany més important, després de H Riemann Considerà la…