Resultats de la cerca
Es mostren 1448 resultats
Emília Xargay i Pagès

Exposició d’Emília Xargay a la sala d'exposicions de l'hotel Reina Elisenda (Sant Feliu de Guíxols, 1970)
Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Escultura
Pintura
Pintora i escultora.
Cap als anys cinquanta abandonà la pintura academicista —iniciada amb Orihuel— per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa base d’un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà Amplia el seu camp artístic amb l’esmalt, l’orfebreria, l’escultura i el mural Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l’Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra Fundadora del grup Indika 1951, formà part del Cercle d’Art d’Avui Exposà, entre individuals i collectives, unes 350 vegades Girona,…
Daniel Shechtman
Química
Químic israelià.
Graduat 1966, màster 1968 i doctor 1972 per l’Institut Technion de Haifa, féu recerca a l’Aerospace Research Laboratories de Wright Patterson Ohio, EUA, on estudià durant els tres anys següents la microstructura i les propietats dels alumínids de titani L’any 1975 s’incorporà al departament d’enginyeria de materials de Technion En 1981-83, durant una estada a la Johns Hopkins University, descobrí la fase icosaèdrica, que obrí el camp d’estudi dels quasicristalls Per aquesta descoberta fou guardonat amb el premi Nobel de química l’any 2011 És membre de l’Acadèmia de Ciències d’…
Dea Loher
Teatre
Dramaturga alemanya.
Estudià filologia alemanya i filosofia a la Universitat de Munic Després d’una estada al Brasil, cursà escriptura escènica amb Heiner Müller i Yaak Karsunke a la Hochschule der Künste de Berlín Les seves obres plantegen sempre històries contemporànies en to tragicòmic, amb una escriptura que combina elements de la tradició realista teatral amb recursos formals trencadors destinats a crear distanciament i a jugar amb la llibertat de la posada en escena Entre els nombrosos premis que ha guanyat hi ha el Royal Court Theatre Playwrights Award, el Bertolt Brecht Preis o el Mülheimer…
Lluís Elias i Bracons
Literatura catalana
Comediògraf i novel·lista.
Conegut també com a dibuixant, amb collaboracions a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu i d’altres Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934 Es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué un èxit notable Madame 1932, Montparnasse 1934, La família Bartolí 1935 i Lilí vol viure 1935, entre d’altres Després de la guerra estrenà títols en castellà i reprengué el teatre català amb…
Gabriel Planella i Domènech
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Va encetar la seva carrera poètica amb Història d’un paisatge 1985, en què juxtaposava arcaisme i avantguardisme Els tres reculls següents, Roda 1992, Hemisferis 1995 i NY, obert tota la nit 1997, formen una mena de trilogia que gira entorn del tema del viatge interior i exterior que fa el poeta a la recerca de conèixer la realitat que l’envolta, ell mateix, i poder determinar el seu lloc exacte en el món Mescal 2001, el cinquè llibre de l’autor, marca un nou punt de partida, cap a una poesia més despullada i més arriscada La seva traducció de Les Murray, Australia, Australia Antología…
Sant Oleguer

Coves de Sant Oleguer, Sabadell
© JoMV
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), situat al SE del nucli urbà, prop del Ripoll.
Els habitatges són unifamiliars i amb un petit jardí foren construïts inicialment per l’empresa tèxtil Garcia Planas en un territori que el pla general d’ordenació urbana del 1955 destinava a parc urbà, en resposta a una iniciativa de l’alcalde JM Marcet, i on des del 1950 s’havien excavat unes barraques d’immigrats prop del riu tancades els anys seixanta El 1971 hom hi installà el Pavelló d’Esports i les Piscines Municipals de Sabadell ja hi havia aleshores un poliesportiu, una església i un collegi dels salesians Al costat, al setembre del 2010, s’inaugurà la pista coberta d’atletisme de…
Ludomir Rózycki
Música
Compositor polonès.
Estudià piano i composició al Conservatori de Varsòvia, i després ho feu a Berlín amb E Humperdinck El 1907 dirigí òpera a Lwów i fou designat professor de piano al conservatori de la ciutat Després d’una altra estada a Berlín, tornà a Polònia i esdevingué director a l’Òpera de Varsòvia Participà en la fundació de la Unió de Compositors Polonesos 1926, de la qual fou el primer president El 1930 esdevingué professor del Conservatori de Varsòvia i rebé el Premi de l’Estat A partir del 1945 impartí classes al Conservatori de Katowice Li ha estat reconegut un notable domini dramàtic…
Melchor Robledo
Música
Compositor de probable origen castellà actiu principalment a Tarragona i Saragossa.
La primera destinació de la qual es té certesa fou la de l’església d’El Pilar de Saragossa, on fou nomenat mestre de capella l’any 1531 Del 1549 al 1562 i del 1566 al 1569 ocupà el mateix càrrec a la catedral de Tarragona i possiblement, durant aquest període, feu una curta estada a Roma A partir del 1569 s’establí novament a Saragossa, on es feu càrrec del magisteri de cant de la catedral i on romangué la resta de la seva vida A la seu saragossana desplegà una gran activitat musical i formà deixebles de mèrit com Pedro Ruimonte i Sebastián Aguilera de Heredia La seva producció…
Joan Baptista Plasència i Valls
Música
Compositor valencià.
Fou membre d’una família de músics, formada pels germans Lambert, Joan Baptista i Marià, i Vicent -fill de Lambert- i Joan Baptista -fill de Marià- Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà al Collegi del Corpus Christi València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys El 1842 fou nomenat organista al collegi, càrrec que conservà la resta de la seva vida El 1848 realitzà un viatge a París per ampliar estudis Aquella estada li permeté…
Josep Jordà i Valor
Música
Organista, director i compositor valencià.
Es formà a València sota el mestratge de P Pérez i Gascón Les seves primeres ocupacions foren la d’organista de Sant Esteve i de la parròquia de Santa Maria, ambdues a Alcoi Com a compositor, es dedicà sobretot a la música profana Exercí de director de cor del Teatre Principal i del Teatre Ruzafa de València, on estrenà algunes de les seves sarsueles, com Gabriel el criollo 1865, El primer amor 1867 i Un parent de l’altre món 1872 A més, durant la seva estada a Alcoi, exercí la docència al Collegi de Sant Josep i dirigí la Banda de Música de Penàguila Gràcies a la documentació,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina