Resultats de la cerca

Per encàrrec del duc de Lerma, privat de Felip III, el 1604 inicià la seva obra principal el projecte i la realització de la urbanització de la ciutat de Lerma També és autor de l’església del Convento de San José d’Àvila 1618

Filòsof i militar, participà en la guerra d’independència dels EUA 1780-81 Fou general girondí a la Revolució Francesa 1792-93, i vers el 1797 començà la lluita per la independència llatinoamericana Ajudat per Anglaterra i els EUA, intentà 1805-06 dues expedicions per alliberar Veneçuela, però fracassà A Londres fundà la lògia francmaçònica Lautaro, on es formaren diversos capitosts independentistes, com San Martín, Bolívar i O'Higgins El 1810 s’uní als secessionistes veneçolans i aconseguí l’adhesió dels plantadors de cacau Generalíssim i dictador de la nova república 1812, pactà finalment…

Deixeble del desconegut Pedro Díaz de Villanueva L’any 1617 apareix a Llerena, on es casà i el 1629 passà a residir a Sevilla, per raó dels encàrrecs que, des del 1626, rebia d’aquesta ciutat El 1634 viatjà a Madrid, cridat segons sembla, per Velázquez, per tal de participar en la decoració del Buen Retiro Tornà a Sevilla i hi realitzà les seves obres més conegudes i apreciades conjunts del monestir de Guadalupe 1638 i de la cartoixa de Jerez 1638 Després del 1645, amb l’arribada de la segona generació, capitanejada per Murillo, la seva estima decreixé Els seus quadres de sèrie per a…

Seguí la carrera judicial, i a 28 anys ja era alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Del 1785 al 1790 recorregué el Principat de Catalunya, i anotà curosament les seves observacions en un Diario de los viajes hechos en Cataluña que romangué inèdit i fou publicat el 1973 a cura de Ramon Boixareu, probablement amb la finalitat d’informar el govern sobre la situació econòmica del país Tornà a Madrid 1791-94, però fou novament enviat a Catalunya amb motiu de la Guerra Gran 1794-95 El 1795 fou nomenat membre del Consell de Castella Féu un viatge per Andalusia 1796-98, i tornà a…

Professà al convent dominicà de Burgos 1506 i estudià a París filosofia 1509-13 i teologia 1513-16, i alhora exercí el magisteri en el seu orde fins a aconseguir el doctorat 1522 Professor a San Gregorio de Valladolid 1523-26, passà definitivament a Salamanca 1526-45 convidat al concili de Trento tant per l’emperador com pel papa, la malaltia no li permeté d’assistir-hi Destaca principalment per la seva renovació humanística de l’ensenyament de la teologia exposició clara de temes d’actualitat evitant les discussions purament dialèctiques, recurs constant a les fonts l’Escriptura, els Pares,…

Actiu a Toledo del 1552 fins a la mort, féu les arcuacions altes i una gran part dels arcs d’entrada a l’escala de l’alcàsser d’aquella ciutat Com a forjador, destaca la magnífica reixa de la capella major de la catedral de Toledo i les de la catedral de Palència Home d’una important formació humanística, el 1552 traduí els llibres tercer i quart del tractat d’arquitectura de Serlio

Combaté a Tunis, i el 1537 anà a Amèrica amb Pero Ansúrez Participà en la conquesta de Xile, de primer amb Diego de Almagro i després amb Pedro de Valdivia Aquest el nomenà lloctinent seu el 1547, i féu diverses expedicions al S En morir Valdivia, diverses ciutats xilenes no el reconegueren això no obstant, fou nomenat corregidor i justícia major de Xile 1556 Combaté els araucans, amb poca fortuna, malgrat la seva victòria sobre el capitost Lautaro Governador des del 1558, consumí el seu càrrec en les operacions contra els indis

Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española 1905 Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto 1903 i Pedro Espinosa 1907, i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novelles Exemplars i sobretot del Quixot edició definitiva, 1947-49, obra encara útil per l’interès de les seves anotacions

Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca 1944 i doctorat per la Complutense de Madrid, fou catedràtic de grec de les universitats de Barcelona 1951 i Complutense 1952 Investigà en el camp de la lingüística i la cultura clàssica en general President d’honor de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, director de les revistes Emerita i Revista Española de Lingüística , del Diccionario griego-español i de la collecció “Alma Mater” de clàssics grecs i llatins Publicà, entre d’altres, Introducción a Homero 1963,  Estudios de lingüística general 1969, Lingüística…

D’origen jueu, és la figura literària dominant en l’època d’annexió a Castella i el més original dels deixebles de Camões Escriví en castellà Romances 1596 Conreà el gènere pastoral en poesia Éclogas 1605, i en novella Primavera 1601, O Pastor Peregrino 1608 i O Desenganado 1614 Palesa un gran influx del gongorisme castellà Corte na Aldeia 1619 és una aguda teoria del barroc, i exercí una notable influència sobre la literatura castellana del s XVII alhora és un dels documents inicials de l’aixecament portuguès contra Castella