Resultats de la cerca

Fou deixeble de Dominique Prete El 1963 ingressà al Conservatori de París, on continuà els estudis amb André Navarra i els finalitzà amb un primer premi el 1967 Es perfeccionà amb Mstislav Rostropovič i Paul Tortelier Des del 1976 imparteix classes al conservatori parisenc, centre on el 1979 succeí a Navarra en la càtedra de violoncel Ha dedicat una particular atenció a la música contemporània És membre de l’Ensemble InterContemporain Interpreta sovint música de cambra amb Jean-Jacques Kantorow i Jacques Rouvier

Referit a persones individuals és sinònim de possessió de béns Referit a empreses mercantils, es parla de solvència amb relació al seu “patrimoni net” i s’interpreta com un índex de la garantia per a proveïdors i creditors envers la cobertura dels seus crèdits L’indicador o ràtio de solvència més corrent és el quocient que també s’anomena índex de cobertura general, valor que assenyala quantes unitats monetàries de l’actiu garanteixen cada unitat monetària que l’empresa deu

Fill de Gérard Depardieu , actuà en una trentena de films i també en sèries de televisió Destaquen les seves interpretacions a Tous les matins du monde 1991, d’Alain Corneau, film en el qual interpretà el jove Marin Marais que en l’edat adulta fou interpretat pel seu pare Les Apprentis 1996, de Pierre Salvadori, premi César al millor actor novell, i Pola X 1999, de Leos Carax, per la qual fou guardonat com a millor actor al festival de cinema de Gijón

El 1943 començà la seva tasca en el teatre i el 1945 fou el protagonista de Caligule d’ACamus Formà part del Théâtre National Populaire, on interpretà Le Cid 1951, Le Prince de Hombourg 1951, Richard III de Shakespeare 1954 i Lorenzaccio d’AMusset entre moltes altres En el cinema cal destacar L’idiot 1947, La Chartreuse de Parme 1948, Fanfan la Tulipe 1952, Les orgueilleux 1953, Le rouge et le noir 1954, Montparnasse 19 1958 i Le joueur 1958

Actuà a Dinamarca i a Alemanya, en films melodramàtics Afgrunden , 1910, en films vagament reivindicatius en l’aspecte social Die Suffragette, 1913, en comèdies Engelein , 1913 i en films basats en obres literàries Hamlet , 1920 Fräulein Julie , 1921 Vanina Vanini , 1923 Hedda Gabler , 1924 Fou un dels primers símbols eròtics del cinema europeu En el seu segon període interpretà personatges de més profunditat psicològica, sobretot dones madures i sensuals Die freudlose Gasse , ‘El carrer sense alegria’, 1925 Dirnentragödie , 1927 Unmögliche , ‘Impossible’, 1932

Treballà a França des del 1953 i s’especialitzà en el tipus de “dur sentimental” Ha tingut notables interpretacions a Alphaville 1965 de J-L Godard i a Malatesta 1970 de P Lilienthal Posteriorment abandonà el prototip d’home dur i actuà en el cinema alemany Der zweite Frühling 1975 d’U Lommel, Die dritte Generation 1978 de RW Fassbinder, etc A partir del 1980 interpretà The Long Good Friday 1980, Box Office 1982, Flucht Punk Berlin 1984 i Frankenstein's Aunt 1986

Estudià a Oxford, viatjà per França i Itàlia 1493-96 i es relacionà amb els humanistes més destacats del seu temps Erasme, Budé Fundà el collegi de Sant Pau a Londres 1509 Hom el considera precursor de la Reforma interpretà i comentà la Bíblia amb esperit crític, desaprovà el celibat i la confessió auricular, negà l’eficàcia dels pelegrinatges i del culte a les imatges i atacà la corrupció de l’Església Adoptà la filosofia neoplatònica i redactà una gramàtica llatina

Interpretà 16 pellícules juntament amb Jerry Lewis, entre les quals Artists and Models i Fool for Anita , totes dues dirigides per Frank Tashlin Posteriorment realitzà les que són considerades les seves millors interpretacions, en films com Some Came Running 1958 de VMinnelli, Rio Bravo 1959 de Howard Hawks, Bells Are Ringing 1960, també de Minnelli, i Kiss Me, Stupid 1964 de Billy Wilder i Rough night in Jericho 1967 Martin fou molt conegut, també, en la seva faceta de cantant

Entre el 1923 i el 1934 collaborà amb l’orquestra de Fletcher Henderson on, amb un estil alhora fluent i robust, contribuí a consolidar el saxòfon tenor com un dels principals instruments del jazz Posteriorment interpretà amb grups propis, i a partir dels anys quaranta s’interessà per les innovacions del be-bop , tot interpretant i enregistrant amb músics més joves, com T Monk, B Powell o J Coltrane És autor de nombroses composicions, entre les quals Body and Soul

Estudià psicoanàlisi a Budapest i a Berlín, i es traslladà a Londres el 1926 La seva aportació fonamental fou l’aplicació de la tècnica psicoanalítica als nens i interpretà els jocs infantils com a lloc d’expressió de fantasies inconscients Aprofundí també l’estudi del caràcter i establí una època molt primerenca primer any de vida per al complex d’Èdip i per a l’estructuració de la personalitat Obres més importants The Psychoanalysis of Children 1932 i Envy and Gratitude 1957