Resultats de la cerca
Es mostren 3637 resultats
albedo
Astronomia
Poder de reflexió dels cossos celestes sense llum pròpia.
S'expressa normalment pel quocient entre l’energia reflectida pel cos i l’energia que hi incideix depèn, doncs, de la constitució de la superfície reflectora La forta albedo de la Terra és principalment deguda als núvols, l’observació de llur variació, mesurada per satèllit és d’interès climatològic Els altres planetes amb atmosfera presenten una albedo considerable, destacant Venus albedo 0,76, mesurada pel Pioneer-Venus
brillar
Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida.
contraclaror
Llum que passa a través d’un cos translúcid.
claror
Efecte de la llum que fa visibles els objectes.
làmina de cares paral·leles
Física
Sistema òptic consistent en dos plans paral·lels entre els quals hi ha un medi d’índex de refracció n.
Si un raig de llum travessa la làmina experimenta dues refraccions, de manera que un observador situat a una banda de la làmina veu un punt A , situat a l’altra banda, en una posició A’ més a prop de la làmina, i tal, que on e és el gruix de la làmina Les làmines de cares paralleles són utilitzades per a produir interferències Quan un raig de llum travessa una superfície de separació entre dos mitjans, quasi sempre és refractada una part de la llum incident, mentre que l’altra part és reflectida En el cas d’una làmina de cares paralleles, el raig…
llàntia
Electrònica i informàtica
Llum constituït per un dipòsit on va un líquid combustible (generalment oli) i una metxa, immergida en el líquid, amb un cap que en ressurt, el qual llum, un cop encès, produeix una llum feble.
Actualment en desús com a aparell d’illuminació, encara és emprat en esglésies, criptes, etc En l’antiguitat, les llànties eren de terra cuita amb relleus a la part superior les paleocristianes hi portaven figurat un crismó Posteriorment foren fabricades de metall
fotoquímica
Química
Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un fotó ( quàntum
de llum) i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina