Resultats de la cerca

Fundà a Mataró el setmanari Mestral , i a Barcelona collaborà a Joventut i El Poble Català , i fou redactor de La Tribuna i un dels fundadors d' El Día Gráfico , que dirigí Després residí a Madrid collaborà també, cridat per Mdels SOliver, a La Vanguardia Publicà llibres de proses en castellà Aleluyas , 1919 Genios y figuras , 1928 i un treball sobre la impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú 1915

Format al Centre Atlètic Laietània de Mataró, també competí pel Larios, l’Integra 2, el Futbol Club Barcelona i el Navarra Fou nou cops campió català de llançament de disc 1996, 1998, 2001-04, 2006, 2007, 2011 i una vegada de pes 2001 a l’aire lliure onze de disc 2001, 2003-12 i dues de pes 1998, 2000 d’hivern Guanyà el bronze en disc al Campionat d’Espanya 2003

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom

Començà al Mataró 1954-56 i seguidament jugà a segona divisió amb el Cádiz 1956-58 i el Sabadell 1958-61 Les temporades 1961-62 i 1962-63 jugà al València, amb el qual fou dues vegades campió de la Copa de Fires Més tard actuà amb el Ceuta 1963-65 Formà part de la selecció olímpica als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, però no arribà a jugar cap partit

Dirigí els periòdics Diari de Mataró i Llibertat S’exilià el 1939 i comprà una llibreria a Perpinyà 1951 Amb la seva muller, Rita Casals, creà l’emissió radiofònica Aires del Canigó a Perpinyà i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló Escriví en català a La Dépêche , escrits que signà Galdric de Prada Publicà l’opuscle El segle XIX Capítol d’un llibre inèdit 1963 És pare del promotor cultural Ramon Gual i Casals

Membre del Centre Natació Mataró, ocupà habitualment la posició d’atacant i participà en cinc LEN Trophy 2004-07 i 2010 Amb la selecció estatal participà en 21 partits internacionals i jugà en dues Lligues Mundials 2005, 2006, on aconseguí la medalla de plata 2006 També formà part de l’equip universitari que participà a la Universíada de Taegu 2003 i d’Izmir 2005 Rebé una menció especial de la Federació Catalana de Natació 2006

Començà a jugar el 1951 al CD Mataró, posteriorment jugà amb el FC Barcelona 1956-57, el CB Orillo Verde 1957-58 i, de nou, el FC Barcelona 1958-59, amb el qual aconseguí la Lliga i la Copa 1959 Fou 17 vegades internacional amb la selecció espanyola En els Jocs Mediterranis de l’any 1955 assolí el rècord europeu de puntuació 45 punts Del 1979 al 1981 fou responsable de la secció de bàsquet del FC Barcelona

Especialista en salt de perxa, s’inicià a l’escola de perxa del Centre Atlètic Laietània de Mataró També competí a l’Agrupació Atlètica Catalunya 2002-04 i al Puma Chapín de Jerez 2005-08, i després retornà al seu club d’origen Fou campió de Catalunya absolut 2005, 2006, 2012 i d’Espanya universitari 2004, 2005, 2006 Participà amb la selecció catalana en dos partits internacionals 2003, 2005 El 2013 assolí et títol estatal en pista coberta

Formada al Conservatori de Música del Liceu, estudià piano amb F Molinari i E Cervera Deixebla de C Taltabull en les disciplines d’harmonia, contrapunt i composició, estudià amb Guido Agosti a l’Acadèmia Chigiana de Siena, on també rebé classes de composició de Frazzi Durant tota la vida compaginà la composició, l’ensenyament i els concerts, especialment entre el 1947 i el 1953 Fou professora de piano i guitarra a l’Escola de Música de Manresa, i més tard es traslladà a l’Escola de Música de Mataró Compongué bàsicament obra per a piano, amb influències provinents de l’univers…

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, realitzà ascensions als Pirineus, els Alps i els Andes Participà en una expedició a Noruega i en dues a l’Himàlaia al Broad Peak 1981 i al Lhotse Shar 1984 L’any 1987 fou membre d’una nova expedició al Lhotse Shar, com a responsable de material Mentre es disposava a fer el cim, a causa d’una allau, perdé la vida juntament amb els seus companys Antoni Sors, Francesc Porras i Antonio Quiñones