Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona, on collaborà a La Vanguardia Posteriorment s’establí a Madrid i començà a intervenir en negocis de compravenda d’obres d’art, gràcies als quals féu una gran fortuna Fundà les revistes La España Moderna , Revista Internacional i La Nueva Ciencia Jurídica Arran de la proclamació de la Segona República se n'anà a París i, després, a Nova York Retornà a Madrid a la postguerra i reuní totes les obres d’art que s’havia anat reservant per a ell a la seva casa de Parque Florido, on actualment formen el Museo Lázaro Galdiano inaugurat el 1951 S'hi troben notables…

Els anys cinquanta féu una gran aportació amb els pobles nous de la perifèria de Madrid, en collaboració amb Cubillo, Romany i Sierra A Alcúdia, el 1963, construí cent apartaments on aconseguí una orientació excellent de tots ells i una independència visual i acústica dels uns respecte als altres Torres Blancas Madrid, 1962-68, el seu projecte més important, tracta d’establir un gratacel a la mesura humana tenint en compte tant els aspectes constructius com els aspectes humans Realitzà, entre d’altres, el Banco de Bilbao a Madrid 1979, el Museu d’Art Contemporani de Las Palmas 1985 i el…

Autor d’un gran nombre de publicacions sobre l’economia espanyola, les primeres obres corresponen a l’època autàrquica de la postguerra Un nuevo orden económico i reflecteixen una posició antiliberal Després estudià especialment el desenvolupament econòmic des del 1939, la formació de capital, la renda nacional, la inversió i el consum Fou secretari general del Consejo de Economía Nacional

Feu estudis eclesiàstics a Pamplona, Lleida i, sembla, a Salamanca Ordenat de sacerdot a Tarba, exercí de rector durant quaranta-quatre anys a Sara El seu domini de la llengua es reflectí en la seva oratòria i, sobretot, en la seva única obra, Gero ‘Després’, 1643, tractat asceticomístic reeditat cinc vegades, que interessa per la riquesa idiomàtica, basada en la parla de Lapurdi, i per la influència que exercí en el desvetllament literari del segle XVII d’aquella regió basca L’obra és una peça fonamental per a la reestructuració de l’idioma literari

Estudià filosofia i teologia a Alcalá de Henares 1503-10, i dret a Tolosa de Llenguadoc Fou professor en aquesta ciutat i també a Càors, a Salamanca 1524-38 i a Coïmbra 1538-55 Com a jurista fou deixeble de Vitoria i de Covarrubias Ja jubilat, visqué a Madrid i a Salamanca i fou assessor de Felip II de Castella El 1552 escriví en portuguès el famós Manual de Confessores , que després 1556 traduí al castellà, i hi afegí cinc apèndixs entre els quals destaquen el Comentario resolutorio de usuras i, sobretot, el Comentario resolutorio de cambios , que tingué 26 reedicions abans del 1626 Profund…

Ben jove dirigí el diari liberal El Sol i collaborà a Euzkadi Passà uns quants anys a Amèrica, on fou director del Diario de la Marina a l’Havana Fou un dels millors periodistes de la seva època i durant la República tornà a dirigir El Sol 1932 Aquests anys passà del nacionalisme basc s’afilià al Partit Nacionalista Basc el 1916 al republicanisme conservador encapçalat per Miguel Maura Esclatada la Guerra Civil el 1936, donà suport als revoltats i al franquisme, del qual després de la guerra fou un destacat propagandista Publicà l’extensa obra Historia militar de la Guerra de España 1940 i…

Autor de la Historia de la Compañía de Jesús en la asistencia de España 1902-25, d’un fort to apologètic, bé que ofereix abundosa informació sobre els jesuïtes de la península Ibèrica i de les Índies dels s XVI-XVIII

Inicià la carrera al servei del marquès de Cotrone, fent el cors Del 1500 al 1507 lluità a Itàlia al servei del Gran Capità i posà en pràctica el seu mètode de tàctica militar a base de mines terrestres en fou recompensat amb el comtat d’Oliveto Passà després a l’Àfrica, prengué Vélez de la Gomera 1508, participà en la presa d’Orà 1509, conquerí Bugia 1510 i sotmeté Alger, Tunis, Tremicèu i Trípoli El 1512, de nou a Itàlia, com a capità general de la infanteria, participà en la batalla de Ravenna empresonat pels francesos, fou rescatat per Francesc I de França, que el nomenà general dels seus…

D’entre les seves produccions, que inicià el 1532, cal destacar la versió castellana de l’obra d’Ausiàs Marc de Baltasar de Romaní 1539, la Vida dels màrtirs sant Abdó i Senén 1542, i, després d’un silenci de deu anys, diverses obres de JTimoneda i els quatre volums el primer s’ha perdut de la Crònicade València 1564-66 de Martí de Viciana

De molt petit es traslladà a Barcelona, on es formà de manera autodidàctica Afeccionat al periodisme, ingressà, el 1931, al diari El Mundo Deportivo i després a El Noticiero Universal com a crític de cinema Posteriorment, el 1946, passà a collaborar a La Vanguardia , que, després de confiar-li treballs de crítica literària i de teatre, el 1955 el destacà com a corresponsal a Nova York, des d’on fins el 1981 collaborà també a la revista Destino de Barcelona i al diari ABC de Madrid A Nova York tingué contactes freqüents amb grups d’exiliats espanyols i una especial amistat amb el periodista i…