Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
Jaume Pérez i Montaner
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Vida i obra Estudià filologia romànica i ha estat, professor de la Universitat de València i al Queens College de Nova York Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , L’Espill , Caplletra , Reduccions i Catalan Review , entre d’altres Com a poeta, cal assenyalar Adveniment de l’odi 1976, Museu de cendres 1981, premi València de literatura, 1980, L’heura del desig 1985, premi Roís de Corella dels premis Ciutat de València, Prisma 1990, Màscares 1992, La mirada ingènua 1992, Fronteres 1994, premi Vicent Andrés Estellés 1993 i Crítica…
,
pinya
Pinyes
(CC0)
Consell Nacional de Catalunya
Història
Entitat política catalana creada a França el 1939 per Lluís Companys, després de dissoldre el govern de la Generalitat, amb la designació de cinc consellers a títol personal: Pompeu Fabra, Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili i Jaume Serra i Húnter.
Mort Companys 1940, catalans exiliats a Londres continuaren amb el mateix nom la tasca, atès que l’ocupació nazi a França n'havia dispersat els consellers El nou president fou Carles Pi i Sunyer, el secretari, JMBatista i Roca, i els vocals, Josep Trueta, Ramon Perera i Fermí Vergés Quatre anys més tard el Consell s’amplià amb representants dels catalans d’Amèrica, on es constituí una delegació, presidida per Josep Carner, president Manuel Serra i Moret, vicepresident i Salvador Armendares, Baltasar Samper, Ferran Zulueta, Hipòlit Nadal i Mallol, Joan de Garganta, Antoni Trias i…
pinyó
Botànica
Llavor de pi pinyoner, comestible.
Els pinyons comestibles són molt calòrics, car contenen d’un 45 a un 60% de greix i un 17% de glúcids
galipot
Química
Resina extreta del pi marítim.
Hom l’obté per solidificació de l’essència de trementina en contacte amb l’aire És totalment soluble en alcohol, per la qual cosa hom l’empra en la fabricació de vernissos
vall de Rojà
Vall del Conflent, al massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2 463 m alt), a l’W de roca Colom (2 507 m), amb el puig de la collada Verda (2 403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2 316 m), que limita el Conflent (Pi) i el Vallespir (Prats de Molló).
La gran vall s’engorja al pas de Rojà , i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent on pren el nom de ribera de Pi , Saorra on s’eixampla per a formar la vall de Saorra i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent
Ramon de Soto i Arándiga
Escultura
Escultor.
Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid Pertangué a diversos grups Integració de les Arts, 1963 Art Actual, 1965 Abans de l’Art, 1968 S’interessà per les possibilitats de l’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística La seva producció travessà diverses etapes, bé que sempre mostra el seu interès pel constructivisme Són característiques les obres amb llistons metàllics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo El seu compromís amb l’antifranquisme el portà a un breu exili a Itàlia el 1975 De les seves obres poden esmentar-se el Monument a les víctimes de la…
melis
Tecnologia
Fusta del pi melis (Pinus palustris).
És lleugerament dura, inatacable pels insectes i hidròfuga Hom l’empra especialment en construccions hidràuliques i a la intempèrie
Juli Maria Fossas i Martínez
Juli M. Fossas Casa del carrer de Llúria número 80, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, fill de Modest Fossas i Pi.
Es titulà el 1890 És autor, entre altres obres, de la casa de veïns del carrer de Llúria número 80, de Barcelona 1907 —d’un Modernisme exuberant que hom creu derivat de la casa Batlló, de Gaudí—, d’una altra casa al mateix carrer, el número 129 1907, i de la villa Sant Rafael de Tarragona 1912, d’un Modernisme més contingut Tingué diversos càrrecs i fou arquitecte municipal de Malgrat, del Masnou i d’Arenys de Mar