Resultats de la cerca
Es mostren 1066 resultats
Melcior Domenge i Antiga
Pintura
Pintor i pessebrista.
Es formà a l’escola de belles arts d’Olot, d’on fou després professor, i de la de Llotja, a Barcelona Fou deixeble predilecte i continuador de Joaquim Vayreda, a qui preparà sovint els quadres A divuit anys exposà individualment a Barcelona Conreà el retrat i el tema religiós Bon Pastor , als caputxins d’Olot, però fou bàsicament un paisatgista, més sintètic que el seu mestre i contrari a tot el que destorbés la natura Sobresurten els seus contrallums matinals Cromàticament es caracteritzà per la combinació d’uns ors verdosos amb uns violacis vermellosos que hom ha anomenat…
Joan Fuster i Gimpera
Pintura
Pintor.
Autodidacte, rebé orientacions de Josep Maria Mascort i Ramon Reig i Corominas Es dedicà sobretot a l’aquarella, però també féu incursions en la pintura a l’oli, a l’aiguada i a l’acrílic Féu nombroses exposicions individuals i collectives, i el 1959 la Fontana d’Or de Girona li dedicà una important exposició Eminentment paisatgista, centrà els seus quadres en l’Empordà natal i, al costat de l’obra més convencional, influït per Salvador Dalí i El Bosc , pintà dins de l’estil que anomenà “estrambotisme”, paisatges d’atmosfera, éssers i composició fantàstics Tingué un continuador en l’obra del…
Blai Ametller i Rotllan
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Després d’estudiar a l’escola de Llotja, fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona l’any 1790 per tal de perfeccionar-se a Madrid amb Salvador Carmona Restà a Madrid i ocupà diversos càrrecs oficials Mostres de la seva eficient collaboració amb els millors dibuixants de l’època són les illustracions per a diferents llibres de Sallusti Crisp, Francisco de Quevedo, Manuel José Quintana, però és més important per la seva interpretació d’obres cabdals de la pintura espanyola i d’altres escoles, amb dibuix segur i tècnica fidel, com els gravats que féu de quadres de Velázquez, Ribera,…
Gonçal Sobrer Barea
Art
Artista plàstic.
L’any 1965, promogué a la Rambla del Poblenou de Barcelona el primer happening de Catalunya i de l’Estat espanyol Entre els seus projectes, on la pintura i l’acció parateatral tenen un paper protagonista, hi ha TQNI - Totalitat de Quadres de Necessitats Inexcusables 1968-73, El retaule del Santet del Poblenou 1976 i El menú 1978 Des del 1958 dirigí l’Hotel Romàntic de Sitges, establiment que disposa d’una particular collecció de pintura i que es convertí durant mig segle en focus d’activitat cultural a la vila El 2011 se li dedicà un exposició retrospectiva al Centre Cívic Can…
All

All
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya), situat a 1 091 m d’altitud, a un quilòmetre a la dreta del Segre, sobre un con de dejecció que es confon amb la terrassa fluvial superior al peu dels escorxats de la plataforma terciària de Gréixer.
És el nucli més poblat del municipi L’església parroquial Santa Maria és romànica, del començament del s XII ampliada al segle següent, de nau única i absis semicircular Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839, tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó de Cerdanya Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de la Mare de Déu de Quadres
escocès | escocesa
Indústria tèxtil
Dit del teixit de llana, seda, etc, el dibuix del qual forma grans quadres amb fils de colors llampants.
convenció
Reunió de persones d’una mateixa professió o de quadres d’una empresa per a tractar d’afers professionals.
Alfons Sanxes-Coello i de Moia
Pintura
Pintor.
D’ascendència valenciana i portuguesa, el 1540 anà amb el seu pare a Portugal, on el seu avi patern era al servei de Joan III Aquest l’envià a Flandes i el recomanà a Anthonis Moor De nou a Portugal, continuà tenint molta relació amb aquest país, fins al punt de passar per portuguès és conegut amb el nom d' Alonso Sanches — o Sánchez — Coello El 1555 era a Castella, i dos anys més tard entrà en contacte amb la cort, a la qual ja sempre restà vinculat, primer a Valladolid i Toledo i després a Madrid, com a pintor de cambra, càrrec en què succeí el seu mestre Moor Assolí una posició acomodada…
Manuela de los Herreros i Sorà
Literatura catalana
Poeta, narradora i autora teatral.
Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines “La Dulzaina” i “Revista Balear” i aconseguí una veritable popularitat amb poemes com El carboner i Ses matances , amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia Un dia de matances , recollits a Obra literària dispersa 1978 Defensà sempre l’ús dialectal de la llengua, encara que collaborà també a revistes de Barcelona com “Lo Gai Saber” i Calendari Català Succeí el seu pare, Manuel de los Herreros…
sagristia
Arquitectura
Art
Cristianisme
A les esglésies, local annex, generalment tocant al presbiteri, on són custodiats els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots i ministres sagrats per a les funcions litúrgiques.
Derivada de la pròtesi i del diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement i del Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia, adornada de mosaics bizantins, i la de la catedral de Toledo, que conté una sèrie d'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina