Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Teofilacte
Història
Noble romà, que regí el ducat de Roma amb els títols de magister militum, consul, vestararius i senator Romanorum
.
S'imposà a la noblesa romana i, per lligams familiars i amb el suport d’un fort partit, manà durant uns trenta anys a Roma i al seu ducat Derrotà els sarraïns al Garigliano el 916 Es casà amb Teodora Nomenà papes al seu gust i se'n serví des de Sergi III a Joan X 914 La seva filla Maròzia el succeí en la direcció de la política romana
José María Blázquez Martínez
Arqueologia
Arqueòleg.
Fou catedràtic d’història antiga de les universitats Complutense de Madrid i de Salamanca, i amplià estudis a Alemanya Des de la seva tasca docent i com a director de l’Institut Espanyol d’Arqueologia Rodrigo Caro del CSIC i de la revista Archivo Español de Arqueología , fou un renovador de la recerca arqueològica a l’Estat espanyol, i rebé nombroses distincions internacionals Membre de l’Institut Arqueològic Alemany de Berlín, de la Hispanic Society of America i corresponent de l’Accademia Nazionale dei Lincei de Roma i de l’Acadèmia de Bones Lletres, fou autor de nombrosos treballs sobre…
moviment d’Oxford
Corrent religiós dins l’alta Església anglicana que posà l’accent en la revisió de les notes de l’Església, principalment la seva catolicitat, vinculada a la successió apostòlica, viscuda en la tradició i entesa com a fidelitat dinàmica a l’Esperit que parla per l’Església.
Començà a Hadleigh Suffolk el 1833 i tingué la seva primera formulació en el sermó de John Keble sobre l’apostasia nacional —14 de juliol de 1833—, en què s’analitzava la situació de l’Església anglicana i es reclamava la llibertat de l’Església davant l’Estat Les seves idees essencials havien estat anticipades pel grup de Hackney els primers anys del mateix segle XIX i havia arribat a demanar un concili amb l’Església romana amb vista a la unió Samuel Wix, 1818 A part els Tracts for the Times —d’on el nom de tractarisme —, les obres d’APh Perceval The Churchman's Manual , 1833…
Gneu Corneli Escipió Calb
Història
Política
Cònsol el 222 aC.
Després d’haver pres part en les guerres d’expansió romana al nord d’Itàlia, fou enviat, amb el seu germà Publi , com a dirigent de l’exèrcit romà que havia de contraatacar les forces d’Anníbal a Hispània El 218 desembarcà a Empúries i ràpidament conquerí Tarragona, on se li uní Publi Tots dos junts dirigiren l’ofensiva romana cap al sud, passat l’Ebre, i després de diverses victòries fou derrotat i mort
Thysdrus
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
És situada a 65 km de Susa i a 40 km de la mar, on actualment s’alça la ciutat d’ El-Djem El lloc, ocupat i fortificat des del segle III aC, esdevingué municipi al final del segle I aC, i colònia sota l’emperador Marc Aureli Còmmode Durant l’Alt Imperi fou el centre de la producció i comercialització de l’oli de la zona i s’enriquí i cresqué extraordinàriament la ciutat cobria una superfície de 150 ha Aquesta esplendor es manifesta en la presència de luxoses residències privades i de grans edificacions públiques, entre les quals destaquen el circ i l’ amfiteatre el segon més gran del món…
Thugga
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
És situada sobre un altiplà delimitat per pendents abruptes, 100 km a l’W de la ciutat de Tunis El nom de la ciutat i la presència d’una muralla preromana i del mausoleu d’un príncep númida datat entorn del 200 aC indiquen l’origen indígena i la importància d’aquest nucli Sotmesa al domini romà en temps de Cèsar, esdevingué municipi l’any 205 dC i assolí la categoria de colònia el 261 dC Hi és ben documentada l’existència de bisbes des del segle III fins al principi del segle V Posteriorment, s’hi alçà un fort bizantí i el lloc continuà essent ocupat durant tota l’edat mitjana Les excavacions…
Thuburbo Majus
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
D’origen berber, fou elevada a la categoria de municipi l’any 128 dC i esdevingué colònia sota Marc Aureli Còmmode Les restes de la ciutat cobreixen una superfície d’unes 40 ha, i se li calcula una població d’uns 8 000 h Els treballs d’excavació, desenvolupats essencialment a la part central de la ciutat, permeteren reconèixer-hi una xarxa viària irregular i portaren a la llum dos grans edificis termals termes d’estiu i d’hivern, un dels quals relacionat amb una palestra, així com diversos temples de tipus romanoafricà, el fòrum, presidit per un capitoli i envoltat per dos temples més, també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina