Resultats de la cerca

Les tuïdials constitueixen un ordre de molses pleurocàrpiques, en bona part grosses, segregat del següent, de les hipnobrials, que presenten caulidis primaris ajaguts i caulidis secundaris prostrato-ascendents, sovint ramificats de forma regular pinnada, bipinnada Els fillidis caulinars i rameals són semblants, o bé els caulinars són més amples, ovats, generalment aguts Molses del’ordre de les tuïdials 1 Thuidium tamariscinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 2 T abietinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 b detall d’un fillidi rameal x 25 c detall d’un fillidi caulinar x 25 3…

Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Els cristalls són petits i ben definits, aparentment de color verd fosc La duresa és de 4,5-5, i la densitat, de 4-4,4 Hom en troba a Portugal

Pot presentar-se en forma de trossos irregulars de làtex dessecat, de color verd a groc bru És amargant, soluble parcialment en aigua, alcohol i èter Actualment en desús, fou emprat en forma de xarop com a hipnòtic

Pertany a la classe dels arsenats que cristallitza en el sistema hexagonal, de lluïssor vítria, translúcid, de color verd maragda Apareix normalment en forma fibrosa, acicular i en crostes Fou descobert el 1879 a Bohèmia per Anton Mixa

Té un creixement lent i és molt ornamental durant tot l’any, tant per les fulles de color verd brillant, que a la tardor es posen grogues, com per les flors vermelles i els fruits de color vermell ataronjat

Fou fundat el 1929 i tingué, des de l’inici, equips de competició Destacà per l’organització de les marxes cicloturistes Ciutat de Santa Coloma, curses de l’Obert BTT de Barcelona i diverses proves de l’Open Verd

Pertany a la classe dels fosfats que dóna nom al seu grup, cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria, de transparent a translúcid, de color verd fosc a clar i groc Fou descobert el 1950 per Arthur Montgomery

Representa en la interacció forta un paper anàleg al de la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris vermell, verd i blau Els anticolors o colors complementaris són propis dels antiquarks corresponents

Així s’ha esdevingut en l’evolució de la major part de vocals pretòniques i posttòniques del llatí en passar al català viride > verd, tabula > tab'la > taula Segons els casos rep els noms específics d'afèresi, síncope i apòcope

De color verd, quan conté encara la clorofilla, passa a groc quan hom l’elimina amb àlcalis, i esdevé incolor per destillació De composició complexa, el seu principal constituent és l’apiol Ha estat emprat com a emmenagog i antipirètic