Resultats de la cerca
Es mostren 1227 resultats
Maria Lluïsa Amorós i Corbella

Maria Lluïsa Amorós i Corbella
© Arx. M. Ll. Amorós
Literatura catalana
Novel·lista.
Filla del poeta Xavier Amorós i Solà i germana del també poeta Xavier Amorós , és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana Catedràtica de llengua catalana i literatura, ha exercit la docència en l’educació secundària S’inicià amb novelles juvenils com Poppis i Isolda 1986, El misteri dels Farrioles 1987, Aquella tardor amb Leprechaun 1988, premi Vaixell de Vapor 1987, Dietari secret 1990, Jardí abandonat 1993, D’on véns, Jan 1994, Una setmana de Pasqua 2000, Me’n torno a Kieran 2008 i El misteri de la capsa magnètica 2015 Amb Els tillers de Mostar 1996 endegà una…
,
Universitat Literària de Vic
Història
Institució docent creada a la ciutat de Vic el 1599 per privilegi del rei Felip III de Castella.
Fou una continuació de l’estudi o escola ciutadana existent des del 1388 i reedificada entre el 1569 i el 1575, al capdavall de l’actual carrer de l’Escola, amb la collaboració conjunta del bisbe i del consell de la ciutat En la nova universitat es concedien els graus d’humanitats i de filosofia Per manca de seminari conciliar, vers el 1636 la Universitat de Vic fou dotada d’una càtedra de teologia i centralitzà els estudis civils i eclesiàstics de la ciutat fins el 1717, any en què Felip V, que el 1702 havia lliurat un privilegi per a l’ampliació de l’ensenyament de la universitat vigatana,…
Max Scheler
Filosofia
Filòsof alemany.
Influït per Husserl des del 1902, fou professor de filosofia i sociologia a Colònia des del 1919 Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l’intent d’entroncar l’idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Pascal A més del món de les essències Husserl, admet el món dels valors estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc , tan “objectiu” com aquell i que obliga l’home a “realitzar-los” en els seus actes —que així…
Sant Antoni de la Rua (Abella de la Conca)
Art romànic
Situació Capella que presideix el poble abandonat de la Rua i que conserva, com a part més genuïna del seu vell temple, un absis ornat amb decoració llombarda ECSA - JA Adell L’església de l’abandonat poble de la Rua es troba a llevant del vilatge, a frec del cingle sobre el congost del riu Alb, en un lloc on hi ha vestigis de diverses construccions Mapa 34-12291 Situació 31TCG479678 Per a anar a la Rua cal partir del coll de la Faldella, a la carretera d’Isona a Bóixols, d’on surt una pista que en 4 km de recorregut porta al poble JAA Història Malgrat el seu origen…
Torres
Despoblat
Despoblat de l’antic terme d’Olocau (Camp de Túria), que fou atorgat a Marines (Camp de Túria) en erigir-se aquesta parròquia; era ja abandonat el 1574.
Montmagastre

Vista panoràmica del turó amb l’església de l’antic Castell de Sant Miquel de Montmagastre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, de població disseminada.
L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre 764 m alt, coronat pel castell de Montmagastre , que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell L’església de Sant Miquel de Montmagastre , dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores…
llengües aglutinants
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a les llengües aïllants i a les llengües flexionals, terme propi de la lingüística del segle XIX, amb què hom volia caracteritzar un cert tipus de llengües.
Aquesta classificació és ara poc usada perquè, com feren veure A Meillet i E Sapir, és un concepte descriptiu basat en una teoria genètica indemostrable La teoria en què creien els primers comparatistes era que tota forma de flexió havia sorgit per aglutinació a un mot d’un altre mot que es redueix a element formal desinència o altre, com, per exemple, el futur portaré que prové de portar he , ‘he de portar’ Aleshores, les llengües aglutinants serien les que es troben en un primer període d’aquest procés, és a dir, els mots de les quals són encadenaments al voltant de l’arrel, d’afixos dotats…
poblat ibèric de Puig Castellar

Vista aèria del poblat ibèric de Puig Castellar
© Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment laietà al cim del turó de puig Castellar o del Pollo a la Serralada Litoral, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien el poblat L’…
Ignasi Guardans i Cambó

Ignasi Guardans i Cambó
© ALDE
Política
Polític i advocat.
Net de Francesc Cambó i Batlle , es doctorà en dret i fou professor en l’especialitat de dret internacional privat a les universitats de Navarra, Barcelona i al centre Abat Oliba El 1995 s’incorporà a la política activa com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya CDC i fou elegit diputat al Parlament Un any després, dins de la política espanyola, fou elegit diputat al Congrés, on protagonitzà enfrontaments parlamentaris significatius amb el govern del PP En les eleccions europees del 2004 encapçalà la candidatura de CiU i fou escollit eurodiputat Formà part del comitè executiu de…
enrotllament
enrotllament de l’estator d’un alternador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conjunt de conductors aïllats, enrotllats al voltant d’un nucli magnètic o disposats en ranures, que constitueix el circuit elèctric de certs aparells, i especialment de les màquines elèctriques.
Solen ésser subdividits en bobines connectades convenientment Els conductors són correntment de coure electrolític o bé d’alumini, en forma cilíndrica o de barres trefilades L’aïllament pot ésser de diverses menes cotó, seda, mica, esmalt, etc, i és classificat d’acord amb la temperatura que pot suportar Els enrotllaments reben diferents noms, segons llur constitució, forma o missió Així, segons que rebi o forneixi corrent, hom parla d’enrotllament inductor o induït, respectivament Segons llur distribució espacial, hi ha enrotllaments concentrats i distribuïts , emprats segons la forma dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina