Maria Lluïsa Amorós i Corbella

(Reus, Baix Camp, 1 d'agost de 1954)

Maria Lluïsa Amorós i Corbella

© Arx. M. Ll. Amorós

Novel·lista.

Filla del poeta Xavier Amorós i Solà i germana del també poeta Xavier Amorós, és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana. Catedràtica de llengua catalana i literatura, ha exercit la docència en l’educació secundària.

S’inicià amb novel·les juvenils com Poppis i Isolda (1986), El misteri dels Farrioles (1987), Aquella tardor amb Leprechaun (1988, premi Vaixell de Vapor 1987), Dietari secret (1990), Jardí abandonat (1993), D’on véns, Jan? (1994), Una setmana de Pasqua (2000), Me’n torno a Kieran (2008) i El misteri de la capsa magnètica (2015).

Amb Els til·lers de Mostar (1996) endegà una etapa de novel·la per a adults que ha prosseguit amb Vora el llac (1999), obra psicològica d’història contemporània, Un glop de calvados (2003), La força d'Aglaia (2016), El retorn de l'Àngela (2017), La casa de Rose Warren (2018), Berenar sota les moreres (2019), Els nens de la senyora Zlatin (2021, finalista premi Ramon Llull 2020) i Confidències vora el Tàmesi (2023). També és autora de diversos contes i narracions. Fou comissària de l'Any Xavier Amorós 2023.