Resultats de la cerca
Es mostren 1378 resultats
Felip de Boïl i Soler
Història
Cavaller errant.
Fill de Felip Boïl i Dies Acompanyà Alfons el Magnànim en la seva expedició a Itàlia 1432 i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa 1442, que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc De retorn a València, Boïl bescanvià amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla
Berenguera I de Castella
Història
Reina de Castella i de Lleó.
Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1197 amb Alfons IX de Lleó, el matrimoni fou anullat, i Berenguera tornà a Castella el 1204 D’aquest casament nasqué el futur Ferran III de Castella i Lleó Mort Enric I de Castella 1217, fou proclamada reina, però traspassà la corona al seu fill Ferran El 1230 morí Alfons IX i Berenguera induí Ferran a reivindicar la successió paterna l’acompanyà a Lleó, on aconseguí la renúncia de les filles d’Alfons IX, hagudes amb Teresa de Portugal, a favor seu
Lluís d’Espés
Història
Cavaller de l’orde de Sant Joan, fill de Guerau.
Fou comanador de Calanda i més tard d’Alcanyís Com el seu pare i els seus germans Ramon i Gaspar, participà en la guerra civil catalana de 1462-72 al costat de Joan II Cavallerís major de l’infant Ferran, el 1475 lluità al seu costat en la guerra civil castellana El 1477 acompanyà la princesa Joana a Nàpols quan anava a casar-se amb el rei Ferran, i hi restà com a ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó Més tard prengué part en la guerra de Granada
Francesc d’Erill i de Centelles
Història
Fill de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.
Acompanyà Alfons IV a les seves primeres campanyes d’Itàlia 1423 Fou majordom i conseller del rei A la batalla de Ponça fou fet presoner 1435 fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles 1452 Fou virrei de Sardenya 1437-38 i majordom de Joan II Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei 1441, i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui 1450
Alonso de Ercilla y Zúñiga
Literatura
Poeta castellà.
D’ascendència noble, acompanyà Felip de Castella a Anglaterra i Flandes, participà com a voluntari en la conquesta de Xile i acomplí algunes missions diplomàtiques per encàrrec de Felip II Li dedicà La Araucana 1569, poema èpic en octaves reials, sobre la subjugació del poble araucà, en la qual el poeta participà Mostra notable de l’epopeia renaixentista, posa en relleu la noblesa i valentia d’aquell poble i presenta vigoroses descripcions del paisatge i dels combats Els versos, de qualitat desigual, reflecteixen la influència de Virgili, de Lucà i sobretot d’Ariosto
Pere Domènec
Cristianisme
Jesuïta.
Fou canonge de Barcelona i capellà de la cort de Portugal Fundà a Lisboa el collegi d’orfes 1552 i, sembla, l’església de Montserrat Ingressà a la Companyia de Jesús 1555 i fou rector del collegi de Toledo 1559-64 Professà a Saragossa el 1566 El seu manuscrit sobre els miracles de Francesc de Borja —que ell acompanyà a les missions— fou la font per a la biografia d’aquest, escrita pel cardenal Cienfuegos Testimonià a Barcelona en el procés de canonització d’Ignasi de Loiola 1595
Joan Muntaner
Història
Cosí germà del cronista Ramon Muntaner, probable fill d’un Ramon Muntaner establert a Mallorca el 1233, que el rei feu cavaller.
Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons el Benigne per al pagament d’una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria
Ignasi Lacaba i Vila
Metge.
Estudià cirurgia a Cadis i fou cirurgià militar El 1789 fou catedràtic del collegi de cirurgia de Cadis Pensionat, amplià estudis a París Fou catedràtic i director d’anatomia del collegi de cirurgia de Madrid Juntament amb Jaume Bonells publicà un Curso completo de anatomía del cuerpo humano , en cinc volums 1796-1800, que recollia els darrers avenços europeus en anatomia i que serví de text bàsic durant mig segle Nomenat cirurgià de cambra dels reis Carles IV i Maria Lluïsa 1795, els acompanyà a Roma en llur exili 1809
Joan Gilabert Jofré
Cristianisme
Religiós mercedari.
Cursà estudis de cànons a Lleida, on obtingué el grau de batxiller en decrets Ingressà a l’orde de la Mercè el 1397 al Puig exercí diversos càrrecs elector, procurador i comanador de Lleida, Perpinyà i València Promogué l’erecció de l' Hospital dels Folls de València, on hom intentà per primera vegada d’aplicar mètodes curatius, i es troba a l’origen de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats Gran predicador i tingut en fama de sant, a la fi de la seva vida acompanyà en les prèdiques sant Vicent Ferrer
Jaume Josep de Rossell i Rocamora
Història
Noble.
Marquès consort de Rafal En iniciar-se la guerra de Successió era governador d’Oriola De primer es mostrà partidari de Felip V, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc i lluità contra l’exèrcit borbònic al País Valencià Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc 1707 i lloctinent seu a Mallorca 1709-13 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena 1725, li foren retornats els béns confiscats per Felip V El 1726 tornà a Oriola
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina