Resultats de la cerca

Estudià a la London Academy of Music and Art, mentre es guanyava la vida amb ocupacions diverses Després d’algunes aparicions en sèries de televisió, debutà en el film Poor Cow 1967, de K Loach, tot i que en l’edició final del film, el fragment on apareixia fou suprimit Un any després, tanmateix, Lindsay Anderson el contractà com a protagonista de If , que el donà a conèixer, i amb el qual rodà posteriorment Lucky Man 1973 i Britannia Hospital 1982 El 1971 actuà a les ordres de Stanley Kubrick com a Alex De Large, protagonista de A Clockwork Orange , que li donà fama mundial però que també l…

Debutà professionalment a Faixes, turbants i barretines , una recopilació de Xavier Fàbregas a partir de textos de Pitarra i altres autors del s XIX 1976 Ha intervingut en nombrosos muntatges, entre d’altres, Els pispes i Marx–Bakunin 1977, L’òpera de tres rals de BBrecht 1984, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Woyzeck de GBüchner 2001, Mestres antics de TBernhard 2003, Homenatge a Catalunya 2004, Espectres de HIbsen 2008 i Hikikomori de JFaura 2009 Ha treballat amb diverses companyies, com la del Teatre Lliure 1981-82 o la de JMFlotats — Cyrano de Bergerac 1985—, i el 1990…

El 1974 ingressà a l’Escola Nacional de Dansa i el 1975 s’incorporà a l’Instituto Superior de Arte del Teatro Colón de Buenos Aires El 1980 formà part del Ballet de Cambra del mateix teatre, i el 1982 va ingressar com a primer ballarí a la Fundació Teresa Carreño de Veneçuela, des d’on arribà al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Brasil El 1986 Mikhaïl Barychnikov l’integrà com a primera figura a l’American Ballet Theatre El 1990 fundà la seva pròpia companyia, Ballet Argentino, el primer grup estranger que actuà al Palau Hermitage de Sant Petersburg Convidat a ballar amb les companyies més…

Aviat destacà pel seu alt nivell i el 1969 guanyà el primer premi del Concurs de Masses Corals de Sagunt Ha collaborat amb orquestres de renom com l’Orquestra Ciutat de Barcelona o l’English Chamber Orchestra El seu repertori és força variat i comprèn un ampli espectre estilístic que inclou obres simfonicocorals de grans compositors dels segles XIX i XX Des de la seva fundació ha estat dirigida per Leo Massó 1961-73, Oriol Ponsa 1973-78, Edmon Colomer 1978-81,  Josep Prats 1981-2021 i Montserrat Meneses des del 2021 També ha estat dirigida puntualment per mestres com László Heltay, Pierre Cao…

Inicià els estudis de piano amb els seus pares i els continuà amb Konrad Pfeiffer a Ratisbona Atret aviat pel lied , amplià la seva formació en aquest sentit a la Hochschule für Musik de Munic amb Erik Werba i Helmut Deutsch Després de graduar-se el 1987, rebé lliçons magistrals d’Elisabeth Schwarzkopf i Dietrich Fischer-Dieskau El mateix any 1987 començà a impartir classes a la Hochschule für Musik, centre d’on el 1991 esdevingué cap del departament de lied A partir del 1998 ocupà el mateix càrrec a l’Escola Superior de Música Hans Eisler de Berlín Així mateix, ha treballat d’assistent de…

Formada a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, des del final dels anys seixanta, ha estat una de les actrius més assídues de l’escena catalana Ha interpretat obres molt diverses, d’autors Salvador Espriu, Bertolt Brecht, Marguerite Duras, Carles Batlle, Albert Mestres, Claudio Magris, sota la direcció de Joan Castells, Boris Rotenstein, Ricard Salvat o Calixto Bieito Ha estat també important el seu vessant de recuperació del cabaret català Ha actuat també molt sovint a la televisió, tant en obres teatrals com en sèries i telefilms, gairebé sempre per als canals en català Hom pot…

Fou alumne dels conservatoris de Lilla i París, on es formà amb G Bouillon i J Calvet Es diplomà al Conservatori de París amb primers premis en violí i música de cambra El 1960 fou guardonat en el Concurs Internacional Paganini de Gènova Primer violí de l’Ensemble Instrumental de France 1968-83, de l’Orquestra de l’Òpera de París 1962-74 i de l’Orquestra de París 1975-77, ha fet una carrera important com a solista, director i pedagog En tant que concertista, ha actuat com a convidat en festivals europeus tan prestigiosos com els de Salzburg, Ais de Provença, Spoleto o Edimburg Ha…

Es formà en el marc del Club de Jazz d’Amics de les Arts i a les Joventuts Musicals de la seva ciutat natal A partir del 1959 s’integrà en els grups The Blue Angels i Modern Jazz Quintet i Sextet, entre d’altres El 1972 obtingué el premi al millor solista al concurs de grups no professionals del Donostiako Jazzaldia Durant els anys setanta collaborà amb solistes importants, com ara Pony Poindexter, amb qui gravà Pony Poindexter a Barcelona 1972, Slide Hampton, Johnny Griffin i Tete Montoliu Enregistrà també algun tema per al disc Jam-Session al natural 1974 Els anys vuitanta formà la Jai Jazz…

Vida Debutà en el teatre d’afeccionats i en el grup de teatre independent Xaloc Abandonà la carrera de medicina quan li oferiren actuar com a professional en el collectiu Ignasi Iglésias a l’obra El travessa-deserts 1979 El 1983 entrà al teatre Lliure amb el muntatge Advertència per a embarcacions petites , espai on treballà regularment sota les ordres de directors reputats com ara Lluís Pascual L’hort del cirerers i Roberto Zucco , Lluís Homar Zowie i Fabià Puigserver La flauta màgica Actor dúctil i amb una gran amplitud de registres, a partir del 1987 participà en films com La febre d’…

El 1983 es graduà en interpretació a la Universitat de Boston Actuà també en telefilms i en sèries de televisió El 1990 debutà en el cinema com a secundària en diverses pellícules, entre d’altres,  Vanya on 42nd Street 1994, de Louis Malle, i el 1995 en un paper protagonista a Safe , de Todd Haynes Posteriorment ha actuat a Nine months 1995, de Chris Columbus  Assassins 1995, de Richard Donner  Surviving Picasso  1996, de James Ivory  Boogie Nights 1997 i Magnolia 1999, de Paul Thomas Anderson la seqüella de Jurassic Park , The Lost World 1997, de Steven Spielberg  The Big…