Resultats de la cerca
Es mostren 1286 resultats
Josep Sanchis i Bergon
Història
Metge i polític.
Llicenciat en medicina 1881, s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional Fou president del Collegi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Collegis Mèdics Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València 1906-07 i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat 1906, que presidí Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques Fou pare de Josep Sanchis i Banús
Ricard Palacín i Soldevila
Política
Polític i advocat.
Fou un dels capdavanters de la Joventut Republicana de Lleida Elegit alcalde de la seva ciutat, dimití després del cop d’estat de Primo de Rivera i lluità clandestinament contra la Dictadura Diputat a les corts constituents el 1931 Fou membre de la diputació provisional de la Generalitat, de l’equip directiu del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputat al Parlament català
Esteve Aragó
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor en llengua francesa, germà de Francesc Aragó.
Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París
Camil Fabra i Fontanills

Camil Fabra i Fontanills
Política
Industrial i polític.
Primer marquès d’Alella 1889 Participà en importants empreses bancàries i industrials Fou diputat a les corts per Barcelona 1876-78 i 1881-89 i senador 1891 i defensà el proteccionisme El 1893 fou alcalde de Barcelona, però dimití uns quants mesos després El 1901 finançà l’edificació de l’ Observatori Fabra , al Tibidabo És autor d’un Código o deberes de buena sociedad 1884
Eduard Codina i Armengot
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver i publicista.
Fou nomenat arxiver de la Diputació, de l’arxiu de la qual publicà el catàleg, cronista provincial i alcalde de Castelló del 1960 al 1967 Dirigí el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i la revista Penyagolosa És autor també d’ Inventario de obras del Museo Provincial de Bellas Artes 1946, Artistas y artesanos del siglo XVIII en Castellón 1946, Peñíscola 1957 i Missatge 1964
Llúcia Jonama i Bellsolà
Història
Heroïna.
Casada 1806 amb L Fitz-Gerald, tinent irlandès del regiment d’Ultònia, en iniciar-se la guerra del Francès es distingí com a comandant de la companyia femenina de Santa Bàrbara, durant els setges de Girona El seu germà, Manuel Jonama i Bellsolà la Bisbal segle XVIII — segle XIX, fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala 1850-53
Lleó Gregory
Política
Dret
Polític i advocat.
Es llicencià en dret a la Universitat de Montpelier, i al 1934 començà a exercir a Perpinyà Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, càrrec en el qual fou reelegit fins el 1982 President del Consell General dels Pirineus Orientals 1973-82, presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló
Estabilitzat l’incendi d’Artés
Els Bombers de la Generalitat han estabilitzat l’incendi, un dels pitjors a Catalunya l’estiu del 2017, que es va declarar al migdia del dia 5 al municipi d’Artés En total es calculen en poc més de 400 les hectàrees cremades Unes 200 persones han hagut de ser evacuades L’alcalde d’Artés, Ernest Clotet, va patir un accident mentre participava en les tasques d’extinció
Entra en vigor la Carta Municipal de Barcelona
Entra en vigència de manera parcial la Carta Municipal de Barcelona, aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 22 de desembre Per donar rellevància a la Carta, l’alcalde de la ciutat, Joan Clos, signa diversos decrets d’inici de tramitació dels reglaments que han de desenvolupar el document Encara és pendent d’aprovació, però, la part de la Carta referida a les competències de l’Administració central a Catalunya
Condemnes per als responsables d’una matança d’indígenes a Chiapas
Un jutge mexicà condemna a 35 anys de presó 24 persones responsables de la mort de 45 indígenes al poblat d’Acteal, a Chiapas, al desembre del 1997 Entre els condemnats hi ha Jacinto Arias, alcalde del poble veí de Chenalhó pel PRI, que és considerat l’instigador de la matança Anteriorment ja s’havien dictat condemnes contra 31 persones més per la seva participació en els fets d’Acteal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina