Resultats de la cerca
Es mostren 1285 resultats
Ignasi Vidal i Bennàsar
Història
Dirigent republicà.
Fou un dels fundadors del Partit Democràtic Republicà Federal a les Illes, en 1868-69, membre de la junta revolucionària del 1868 i després alcalde segon de Palma 1869-73 Amb la Restauració, després de fer costat als intents d’Antoni Villalonga per a reorganitzar el republicanisme federal, es passà a Salmerón i fou el cap d’un minúscul grup de republicans centralistes a Mallorca 1896-99
Eduard Codina i Armengot
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver i publicista.
Fou nomenat arxiver de la Diputació, de l’arxiu de la qual publicà el catàleg, cronista provincial i alcalde de Castelló del 1960 al 1967 Dirigí el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i la revista Penyagolosa És autor també d’ Inventario de obras del Museo Provincial de Bellas Artes 1946, Artistas y artesanos del siglo XVIII en Castellón 1946, Peñíscola 1957 i Missatge 1964
Llúcia Jonama i Bellsolà
Història
Heroïna.
Casada 1806 amb L Fitz-Gerald, tinent irlandès del regiment d’Ultònia, en iniciar-se la guerra del Francès es distingí com a comandant de la companyia femenina de Santa Bàrbara, durant els setges de Girona El seu germà, Manuel Jonama i Bellsolà la Bisbal segle XVIII — segle XIX, fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala 1850-53
Lleó Gregory
Política
Dret
Polític i advocat.
Es llicencià en dret a la Universitat de Montpelier, i al 1934 començà a exercir a Perpinyà Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, càrrec en el qual fou reelegit fins el 1982 President del Consell General dels Pirineus Orientals 1973-82, presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló
Esteve Aragó
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor en llengua francesa, germà de Francesc Aragó.
Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París
Estabilitzat l’incendi d’Artés
Els Bombers de la Generalitat han estabilitzat l’incendi, un dels pitjors a Catalunya l’estiu del 2017, que es va declarar al migdia del dia 5 al municipi d’Artés En total es calculen en poc més de 400 les hectàrees cremades Unes 200 persones han hagut de ser evacuades L’alcalde d’Artés, Ernest Clotet, va patir un accident mentre participava en les tasques d’extinció
Condemnes per als responsables d’una matança d’indígenes a Chiapas
Un jutge mexicà condemna a 35 anys de presó 24 persones responsables de la mort de 45 indígenes al poblat d’Acteal, a Chiapas, al desembre del 1997 Entre els condemnats hi ha Jacinto Arias, alcalde del poble veí de Chenalhó pel PRI, que és considerat l’instigador de la matança Anteriorment ja s’havien dictat condemnes contra 31 persones més per la seva participació en els fets d’Acteal
Entra en vigor la Carta Municipal de Barcelona
Entra en vigència de manera parcial la Carta Municipal de Barcelona, aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 22 de desembre Per donar rellevància a la Carta, l’alcalde de la ciutat, Joan Clos, signa diversos decrets d’inici de tramitació dels reglaments que han de desenvolupar el document Encara és pendent d’aprovació, però, la part de la Carta referida a les competències de l’Administració central a Catalunya
Joaquim Marinello i Bosch
Literatura catalana
Escriptor.
El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral
,
Joaquim Manuel Fos
Indústria tèxtil
Industrial seder.
Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València Fou vocal de la junta de comerç 1766 i inspector general de les fàbriques sederes valencianes Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés Madrid, 1790, dedicat als moarés
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina