Resultats de la cerca

Continuà l’orientació de Solidaridad Proletaria i fou l’expressió de la reacció sindicalista davant els intents de crear un moviment obrer explícitament anarquista per part de DAde Santillán des de La Protesta de Buenos Aires i de MBuenacasa des d' El Productor de Blanes i Barcelona Entre els seus redactors i collaboradors cal esmentar AArnó, RMolist, JPeiró, ÁPestaña, CPiñón, ÀAbella i MPérez Óptimo

Presenten tiges ramificades dicotòmicament, fulles petites i nombroses i esporofilles, solitaris, situats a l’axilla o a l’anvers de fulles Comprèn els ordres de les licopodials i de les selaginellals

El consell de redacció era format per Francesc Tomàs, Joan Sánchez, Guillem Arbós, Miquel Fornés i Joan Rotger Volgué continuar la tasca d' El Obrero , però els seus exemplars foren sistemàticament recollits per les autoritats

Volgué abraçar tota mena de treballs d’investigació en català o en castellà, d’autors valencians o no valencians, amb la condició que tractessin de temes relacionats amb el País Valencià, sobretot dels seus aspectes lingüístics Projectada per a sortir trimestralment, tingué sempre, per diversos motius, un caràcter molt irregular Fou dirigida per Artur Zabala, director, també, de l’Institut de Literatura i Estudis Entre d’altres autors, la revista conegué la collaboració de Dámaso Alonso, Manuel Sanchis i Guarner, Joan Fuster, Martí de Riquer, Rafael Ferreres, Josep Gulsoy, Domingo Fletcher,…

Dedicà una atenció especial a la llengua catalana, i propugnà la descentralització de França respecte al Rosselló

Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí Substituí, de fet, Las Baleares , i fou l’òrgan del Partit d’Unió Republicana

Fou el producte de la fusió de La Rambla i La Barretina i defensà la república federal Hi collaboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Lluís Sendre, Tomàs Padró, etc

Fou editada i dirigida per Joan Juan i Pastor Tingué un caràcter eclèctic i insistí especialment en temes com la gimnàstica, el naturisme i l’amor lliure Posteriorment es convertí en Estudios

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona novembre del 1937, fou publicat en aquesta ciutat, dirigit per Antonio Mije Tingué com a principals collaboradors Margarita Nelken, Benjamín Jarnés, Artur Perucho, etc, així com els caps militars Enrique Castro, Enrique Líster, Manuel Tagüeña, etc Deixà de publicar-se pel gener del 1939

Els amficiònids eren formes cosmopolites que sorgiren a l’Oligocè i es diversificaren durant el Miocè Es caracteritzaven per una reducció de les premolars i per unes canines i molars robustes i ben desenvolupades Presentaven un fort dimorfisme sexual, manifest en la talla La seva aparença era la d’un gos gegant, però amb una major capacitat trituradora El gènere Amphicyon és representat al jaciment valencià de Bunyol, a Los Valles de Fuentidueña de Segòvia i també al jaciment dels Casots, a l’Alt Penedès, on n'aparegué una forma gegantina