Resultats de la cerca
Es mostren 1709 resultats
rusc

Rusc
© C.I.C - Moià
Entomologia
Habitacle d’una comunitat d’abelles.
Consta de diversos pans de cera o bresques , formats per prismes hexagonals perfectament juxtaposats i que són allotjats dins una cavitat natural generalment una soca d’arbre o artificial
fitolacàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o llenyoses de fulles enteres, de flors en raïms o en cimes i de fruits bacciformes o capsulars.
Són pròpies de països càlids als Països Catalans només hi ha, d’aquesta família, el raïm de moro Phytolacca americana , herba naturalitzada, i el bellaombra P dioica , arbre d’ombra
miristicàcies
Botànica
Família de magnolials que consta d’unes 300 espècies d’arbres o arbusts, la majoria pròpies de l’Àsia tropical.
Són plantes dioiques, de fulles simples alternes, de flors cícliques, monoclamídies, hipògines i trímeres, i de llavors amb aril El representant més conegut és l' arbre de la nou moscada
sapotàcies
Botànica
Família de diospirals constituïda per plantes llenyoses laticíferes, de fulles simples, enteres i habitualment alternes, de flors regulars i generalment hermafrodites, sovint agrupades en inflorescències racemiformes, i de fruits en baia.
Consta d’unes 600 espècies tropicals, entre les quals cal esmentar l’acras Achras zapota , l’arbre de ferro Sideroxylon inerme , la balata Manilkara bidentata i el palàquium Palaquium sp
Les simarubàcies
Detall de la inflorescència i d’algunes fulles superiors de l’ailant Ailanthus altíssima , arbre originari de la Xina, molt plantat al nostre país i de vegades, també naturalitzat Observeu a la fotografia les enormes fulles, compostes d’un nombre elevat de folíols, peciolulats i sovint un xic asimètrics a la base Josep M Barres Vint gèneres i unes 120 espècies d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals constitueixen aquesta família, representada a casa nostra per l’ailant Ailanthus altíssima , caducifoli originari de la Xina, introduït a Europa cap al segle XVIII L’ailant és…
dissimilació
Fonètica i fonologia
Procés pel qual dues realitzacions fonemàtiques articulatòriament semblants o comunes tendeixen a diferenciar-se, a augmentar llurs trets distintius o bé a reduir-se per desaparició d’una d’elles.
S'esdevé en les formes populars juriol per juliol o bé en reduccionss abre per arbre Si ambdues realitzacions són contigües, hom proposa el terme diferenciació per a denominar aquest procés
bonsai

Vitex negundo (50 anys)
Corel - Diane Thérrien
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina