Resultats de la cerca

Estudià dret i filosofia a la Universitat de Madrid i es doctorà en ambdues matèries Compaginà la seva formació universitària amb els estudis musicals El 1904 fou nomenat president del departament musical de l’Ateneu de Madrid, on feia classes sobre diverses matèries musicals que organitzava ell mateix El 1906 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Fou principalment actiu com a crític musical en la revista "La época" També publicà obres com Ilustraciones del Quijote los instrumentos y las danzas 1905, La evolución de la música 1906, Las sonatas para piano de Beethoven 1909 i…

Fill d’un teixidor Francesc Sert i Artés, fou president del Foment del Treball Nacional i de la Diputació de Barcelona Amb el seu germà Josep Sert i Rius Barcelona 1840 — 1895 fundà una important fàbrica de tapissos Fou pare del pintor Josep Maria Sert i Badia , de Domènec Sert i Badia Barcelona 1866 — 1952, diputat a corts per Manresa i president del Foment del Treball Nacional, casat amb una germana de Josep Bertran i Musitu, i de l’hereu Francesc de Paula Sert i Badia Barcelona 1863 — 1919, al qual fou atorgat el comtat de Sert 1904, pare de Josep Lluís Sert i López

Es doctorà en medicina a Montpeller El 1800 fou membre d’una comissió enviada a Andalusia pel govern francès per estudiar una epidèmia Viatjà per Europa per estudiar arts aplicades i escriví, juntament amb JM de San Cristóbal, una Química general aplicada a las artes 1804 Fou representant de Catalunya a les anomenades corts de Baiona 1808 Josep Bonaparte el féu director de les manufactures reials i el 1809 l’envià al Principat com a comissari reial però, arraconat per les autoritats franceses, restà reduït a controlar els proveïments de les tropes napoleòniques a l’Empordà Acabada la guerra s…

Passà per Llotja i fou aprenent de Manuel Fuxà Signant Jacobus Sabartés escriví proses i poemes i collaborà a Joventut El 1901 exposà escultures de caps d’infant a la Sala Parés Assidu d’Els Quatre Gats, formà part del grup de Pablo Picasso , que coneixia des del 1899 Hi mantingué tota la vida una forta amistat i hi restà indissolublement vinculat a partir del 1935 El 1904 anà a Amèrica i s’establí a Guatemala, on s’integrà al cercle d’intellectuals i artistes fins el 1927, que marxà definitivament del país Publicà articles a El Comercio , del qual fou director, Diario de los Altos , Diario…

Durant l’ocupació francesa exercí alguns càrrecs administratius, la qual cosa l’obligà posteriorment a abandonar Espanya El 1819, en haver tornat, publicà Miscelánea de comercio, artes y literatura , la traducció de les obres d’Horaci 1820-22 i algunes comèdies i sarsueles Dirigí El Imparcial El 1833 començà a exercir el ministeri de foment, creat aleshores, des del qual implantà la divisió peninsular en províncies i foren creats els sotsdelegats de foment els futurs governadors civils Fou important la seva labor per activar la reforma del sistema tributari programada per Ramón de Santillán…

Estudià a les Filipines, Espanya, Suïssa i els EUA Harvard, on residí com a investigador bibliogràfic 1949-51 El 1951 exposà per primera vegada a Boston, i s’establí a les Filipines 1951-60, on exposà les seves obres També participà en excavacions arqueològiques, i fou director del Museo de Bellas Artes de Manila Anà a residir a la península Ibèrica, l’any 1961, on creà, a Conca, el primer Museo de Arte Abstracto, amb una mostra de les obres dels artistes més representatius Conreà, a més de la pintura, l’aquarella, el dibuix, el gravat i la fotografia La seva obra pictòrica de…

Les seves primeres composicions giren entorn del simfonisme La ajorca de oro , 1918 Interessat per la música de teatre, escriví partitures de sarsueles d’èxit, com ara  La marchenera 1928, María la tempranica 1930, Luisa Fernanda 1932, una de les que assoliren més èxit, La Chulapona 1934 i María Manuela 1957 La seva darrera composició, l’òpera El poeta 1980, fou molt ben rebuda per la crítica Escriví també nombroses obres per a guitarra, entre d'altres,  Fandanguillo, arado y danza o Concierto de Castilla Des del 1974 fou president de la Societat General d'Autors, i des del 1978, president…

Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la proporción que tienen sus…

Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres i en dret, i posteriorment ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Arxiver de diverses institucions, arribà a ser bibliotecari de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando A més de diversos articles en els butlletins d’ambdues acadèmies i en la premsa d’Oriola, Múrcia i Madrid, publicà els llibres Orihuela durante la Guerra de la Independencia 1908, La reconquista de Orihuela 1934, El Museo de Orihuela 1937, Anales de la imprenta en Murcia 1941 i El teatro universitario y…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Obtingué medalla d’or Josep Masriera 1920, medalla de plata a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, Premi Nacional de Gravat 1930 i medalla d’or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1950 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1943, catedràtic de l’Escola de Belles Arts 1957, acadèmic numerari de Ciències i Arts de Barcelona 1964 i corresponent de San Fernando 1974 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1949-53 i membre de la Junta de Museus de Barcelona, de la Comissió Provincial de Monuments, del patronat de l’Escola…