Resultats de la cerca
Es mostren 2747 resultats
cura
Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa, a fer alguna cosa com cal.
adaptació curricular
Educació
Concreció del projecte curricular ajustada a les característiques, els ritmes d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne.
Té per objectiu facilitar l’aplicació dels principis d’integració i individualització propis de l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials que preveu la LOGSE L’aplicació del currículum establert pel govern de la Generalitat de Catalunya permet una obertura i flexibilitat, en funció de les característiques i singularitats de cada centre docent, que fan possibles aquestes adaptacions per a adequar el currículum a les necessitats de l’alumnat Les adaptacions curriculars són adoptades pel centre i tenen un caràcter personalitzat, però no impliquen cap mena de modificació dels…
Komei Abe
Música
Compositor japonès.
Es graduà el 1933 a l’Escola de Música de Tòquio, on estudià violoncel Encara romangué tres anys més en aquest centre per cursar-hi composició i direcció L’any 1948, juntament amb altres músics, fundà l’Ensemble Chijin Kai, amb el qual es dedicà intensament a la música de cambra, gènere al qual Abe dedicà més atenció dins la seva carrera compositiva, marcada bàsicament per la tradició clàssica Fou, a més, professor al Collegi Municipal d’Arts de Kyoto i president, entre el 1960 i el 1963, de la Societat Japonesa per la Música Contemporània
urbanitat
Educació
Qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d’altri i que observa les normes de convivència i de tracte social.
Ultra els aspectes socials i morals que li són inherents i que no la distingeixen de la simple educació, la urbanitat conrea l’estètica de les bones formes variables segons el lloc i l’època i presta una atenció especial a les normes d’higiene relatives al menjar, al vestir i a l’habitatge Durant els s XVII-XIX constituí una assignatura especial en els sistemes educatius, i en foren escrits nombrosos tractats i manuals Abandonada pel sistema educatiu durant alguns anys, l’escola actual procura d’inculcar-la, sota el nom d’educació cívica, a través de diverses activitats del programa educatiu
Brevos
Música
Família d’orgueners flamencs.
Els membres que treballaren a la Península Ibèrica contribuïren notablement al desenvolupament de l’orgue renaixentista, gràcies a les noves tècniques i els nous recursos que elaboraren o importaren de l’Europa central El primer d’ells, Gilles Brevos, contractà quatre orgues de nova planta per al monestir d’El Escorial l’any 1578 Aquests treballs foren seguits amb molta atenció pels orgueners contemporanis castellans Els seus fills Gaspar i Michiel feren una tasca considerable a Anvers Juan treballà per a Las Descalzas Reales de Madrid 1580, Toledo 1592, Plasència 1602 i Segòvia, entre altres…
Tennis Museum
Tennis
Museu de Barcelona dedicat al tennis català.
Fou creat el 1997 per la Federació Catalana de Tennis en collaboració amb el Museu Olímpic de Lausana, el qual ha cedit diverses peces Inclou material gràfic, trofeus, raquetes i altres objectes que serveixen per a explicar la història del tennis a Catalunya i al món, fent especial atenció a esdeveniments com els Campionats del Món en pista coberta celebrats a Barcelona l’any 1923 i la victòria de l’equip espanyol en la Copa Davis celebrada a Barcelona el 2000 Es nodrí de colleccions privades, entre les quals destaquen les de Jaume Bartrolí, Josep Mir, Bonaventura Plaja i Eduard Flaquer
Orquestra Simfònica de Balears ‘‘Ciutat de Palma’’
Música
Agrupació musical fundada a Palma (1946), amb el nom d’Orquestra Simfònica de Mallorca, com una secció del Cercle de Belles Arts.
Inicialment dirigida pel músic coreà Eaktay Ahn 1911-65, que dedicà una atenció especial a la música d’autors mallorquins i compongué ell mateix el poema simfònic Mallorca , donà el primer concert al gener del 1947 El 1959 fou substituït per Gerard Pérez Busquier i més tard per Anthony Morss Mancada de mitjans per a dur una vida activa, fou municipalitzada 1973 amb el nom d’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Juli Ribelles Posteriorment ha estat dirigida per Lluís Remartínez 1989-94 i, des del 1994, per Philippe Bender En professionalitzar-se els seus membres 1989, adoptà el nom…
Šĕmuel Yosef Agnon
Semuel Yosef Agnon
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista israelià.
De Polònia, es traslladà, el 1909, a Palestina, on es lliurà a una tasca d’escriptor que li valgué el premi Nobel de literatura 1966 La seva obra recrea nostàlgicament, en la seva primera etapa, el món en dissolució de la diàspora a Polònia Ha-knassat kalla ‘El dot de la núvia’, 1929, Oréaḥ nata lalun ‘Un hoste s’ha quedat per passar la nit’, 1940 però amb la creació de l’estat d’Israel concedí més atenció als problemes dels emigrats en voler edificar la nova societat ' Tmol Šilšom ‘Abans-d’ahir’, 1945 i Šira 1971
Calixt I
Cristianisme
Papa (217-222).
Fou un destacat organitzador de la comunitat cristiana romana, i dedicà una atenció especial al cementiri que porta el seu nom, a la via Àpia Adoptà una actitud benèvola en matèria penitencial, la qual cosa li valgué l’acusació d’Hipòlit Condemnà el modalisme de Sabeli És commemorat com a màrtir El cementiri de Calixt o catacumba de Sant Calixt , a la via Àpia, conté la “capella dels papes”, el “sepulcre de santa Cecília” i pintures al fresc dels segles III i IV, que figuren entre les més importants de l’art paleocristià La seva festa se celebra el 14 d’octubre
Pierre Bonnassie
Historiografia
Historiador medievalista francès.
Professor a la Université de Toulouse - Le Mirail Tolosa, Llenguadoc, dedicà una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu du Xème à la fin du XIème siècle Croissance et mutations d’une société 1975-76 versió catalana Catalunya mil anys enrera , 1979-81 estudià el procés de feudalització de la societat catalana Altres treballs de consideració són Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale 1981 i, amb PGuichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien IXème au XlVème siècle 1982
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina