Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
Doce
Riu
Riu del Brasil que drena el centreest dels estats de Minas Gerais i Espírito Santo (579 km).
Neix al vessant est de la Serra do Espinhaço i pren la direcció NE fins a Governador Valadares, capçalera de la navegació es dirigeix cap el SE, travessa la Serra dos Aimorés i desguassa a l’Atlàntic, al nord de Riacho A la seva vall hom conrea cacau i cria bestiar boví i porcí
Viana do Castelo
Ciutat
Capital del districte de Viana do Castelo, Portugal, a la regió de Minho.
Situada en una posició pintoresca a la riba dreta del Lima, prop de la desembocadura a l’Atlàntic, és un centre comercial, amb un important mercat pesquer Hi ha construcció naval, i és seu episcopal El nom fa referència al castell de São Thiogo o Castelho Velho s XVI, al N de la ciutat
Agadir
Ciutat
Capital de la província d’Agadir, al Marroc, al N de la desembocadura del riu Sous.
Port i aeroport de l’Atlàntic, és la sortida natural de la fèrtil vall del Sous, que s’estén entre el Gran Atlas i el Petit Atlas els seus productes hortícoles són exportats a Europa des d’Agadir Indústria conservera i pesca L’any 1960 fou destruïda per un terratrèmol que causà 12 000 víctimes
llengües nigerocongoleses
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües africanes (aproximadament unes nou-centes) parlades en una àrea que s’estén des del Senegal i Kenya fins a Namíbia i l’extrem S de Sud-àfrica.
La majoria d’elles són parlades per més de tres milions de persones Hom les classifica en sis grups l’atlàntic occidental, que comprèn el wòlof i el fulbe el mande, que comprèn, entre d’altres, el manding, el bambara i el mende el voltaic el kwa el benuecongolès i l’adamaua oriental o adamauaubanguià
Chubut
Riu
Riu de l’Argentina, a la Patagònia (800 km).
Neix als Andes, als contraforts del mont Tronador Flueix de nord a sud fins a Leleque, on pren la direcció sud-est En arribar a Paso de Indios gira vers l’est fins que rep per la dreta el riu Chico, i gira vers el nord-est fins a desembocar a l’Atlàntic, a Rawson
dom
Geografia
Estructura hidrogràfica en la qual les corbes isopícniques, que en la vertical del mar s’ordenen en el sentit d’augmentar la densitat en augmentar la fondària, adopten una forma de cúpula.
Aquesta estructura implica l’existència de gradients horitzontals de densitat i el més sovint també de pressió, amb els quals es corresponen forces horitzontals i corrents associats Són conegudes estructures d’aquesta mena a certes regions tropicals orientals de l’Atlàntic doms de Guinea i d’Angola i el Pacífic dom de Costa Rica
calamarsó

Calamarsons
© C.I.C.-Moià
Zoologia
Cefalòpode dibranqui, de l’ordre dels decàpodes, semblant al calamars, però més petit (de 15 a 30 cm de llargada), de color vermell o rosat, transparent i fosforescent, que en morir l’animal desapareix i es converteix en blanc lletós.
Sol fer moles que habiten sobre fons rocallosos o fangosos, de 20 a 50 m de profunditat, o bé fa vida solitària, i llavors s’apropa molt més a la superfície Litoral i pelàgic, habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord, i és pescat juntament amb el calamars
bonítol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, d’uns 75 cm de llargada, de cos fusiforme, amb el dors de color blau fosc, que disminueix en intensitat als costats, i el ventre blanc.
Espècie pelàgica i migradora, viatja en grans bancs que s’aproximen a la costa per fresar Els bonítols s’alimenten d’altres peixos i de molluscs cefalòpodes Viuen preferentment a les costes tropicals i temperades de l’Atlàntic i també a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada i consumida fresca i en conserva
Joan Josep Sister i Cubells
Navilier.
Pilot d’altura, navegà durant anys per l’Atlàntic i féu expedicions a Terranova, dedicat a la pesca i el posterior comerç del bacallà Després emprengué negocis amb petroli i en muntà una refineria Establert definitivament a València, fundà la Companyia Valenciana de Navegació, potser el 1874 Organitzà també, amb Manuel Maria Gómez, una drassana
areng

Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.
De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més o menys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina