Resultats de la cerca

La clau del model està en la idea que la interacció electromagnètica és transmesa gràcies a l’intercanvi de fotons, els quals són descrits mitjançant camps Les prediccions teòriques de l’electrodinàmica són les més precises de la física En un experiment realitzat el 2010 que mesurà el radi del protó en àtoms d’hidrogen en què els electrons havien estat substituïts per muons negatius, s’obtingué un valor significativament més baix per aquest que el que s’acceptava fins aleshores, de manera que hom s’està replantejant la precisió de l’electrodinàmica quàntica, o com a mínim la manera com s’han…

Graduat en física per la Universitat d’Edimburg 1966 i doctorat en biologia molecular per la de Cambridge 1969 Després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Yale 1970-73, el 1973 s’incorporà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council, a la Universitat de Cambridge, on s’ha dedicat a la recerca d’estructures cellulars a partir de millores en el microscopi electrònic , com ara la primera imatge de la bacteriorodopsina, proteïna de la membrana dels halobacteris 1990, en la qual s’identificaven individualment els àtoms que la formaven Per aquesta i altres…

Graduat 1955 i doctorat 1960 en física a l’Institut Federal de Tecnologia de Suïssa, en 1961-62 es dedicà a la recerca sobre superconductors a la Universitat de Rutgers EUA i el 1963 s’incorporà al laboratori de la IBM a Suïssa, on desenvolupà, juntament amb Gerd Binnig, el microscopi de rastreig d’efecte túnel, per la qual cosa compartí amb ell i amb l’alemany Ernst Ruska el premi Nobel de física del 1986 Aquest instrument conegut també per la sigla STM, corresponent al nom anglès scanning tunnel microscope , que permet visualitzar i manipular àtoms, ha estat d’importància cabdal en el…

S'educà a Birmingham i a Cambridge, on treballà amb Joseph John Thomson sobre les descàrregues elèctriques en tubs a baixes pressions El 1920 fou fellow del Trinity College a Cambridge, el 1921 de la Royal Society, i el 1935 chairman de l’International Commitee on Atoms El 1919, dins les seves investigacions fonamentals sobre els isòtops , inventà l’espectrògraf de masses que porta el seu nom i que permet la separació dels isòtops i la determinació de llurs masses amb l’aproximació d’una millèsima Les seves publicacions més importants són The Isotopes 1922 i Mass-spectra and…

Representa una superació de la teoria de les collisions i es basa en la suposició que, perquè la reacció tingui lloc, cal que els àtoms o les molècules reaccionants, en interaccionar, formin un complex activat, el qual pot evolucionar tant cap als reactants com cap als productes El complex activat és tractat com una entitat molecular, i és susceptible d’ésser-li definides les funcions termodinàmiques corresponents amb relació als reactants, la variació d’energia lliure de les quals a una temperatura donada, coneguda com a energia lliure d’activació, constitueix el factor que determina la…

En augmentar la temperatura d’un sòlid cristallí, va augmentant també l’amplitud de vibració dels àtoms de la xarxa cristallina, fins que, en arribar a una certa temperatura, anomenada temperatura de fusió o punt de fusió , l’ordre cristallí comença a desaparèixer i s’inicia la fusió del sòlid, durant la qual la temperatura es manté constant El punt de fusió és fix i diferent per a cada substància cristallina, bé que depèn de la pressió Les substàncies amorfes, com és ara la cera, el vidre i la major part dels aliatges, no tenen un punt de fusió fix Hom anomena calor de fusió la calor…

Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius Hom hi pot considerar tres nivells l' evolució fisicoquímica , que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l' evolució biològica , segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos tipus de molècules complexes,…

Estudià a la Universitat Tècnica de Munic i a la de Berlin, on es doctorà el 1939 Fou professor a les universitats de Kiel i Gotinga, i des del 1952 exercí la docència a la Universitat de Bonn fins que es retirà l’any 1981, i n'esdevingué professor emèrit Compaginà la docència amb la direcció de la Divisió de Física Nuclear de la CERN Durant la dècada del 1950 experimentà amb camps elèctrics i magnètics fins a aconseguir aïllar ions individuals àtoms amb càrregues elèctriques que en feren possible el seu estudi i mesurament El desenvolupament de la tècnica d’aïllar els ions li valgué el premi…