Resultats de la cerca

Permet de bombardejar determinats objectius sense entrar en la zona d’acció dels antiaeris

En un principi fou participada per un petit grup de particulars italians 13%, i la resta, el 47% per l’IRI Istituto per la Ricostruzione Industriale i el 40% per la BEA anglesa British European Airways El primer vol de la companyia tingué lloc el 5 de maig de 1947 El 1957, l’Alitalia s’uní a LAI Linee Aeree Italiane, creada també amb l’ajuda de l’IRI i de la Trans World Air Lines nord-americana El 1997 fundà la subsidiària Alitalia Express, d’abast regional, i el 2001 s’incorporà a l’aliança Skyteam Arrossegà dificultats financeres pràcticament des dels inicis i, fins el 2006, que la…

El 1975 Josep Betriu i Tàpies n’inicià les obres de construcció El 1982 s’inaugurà un vol d’Aviaco de Barcelona a la Seu d’Urgell, però el 1984, després de l’obertura del túnel del Cadí, es tancà l’aeroport per als vols comercials Des de llavors la seva utilització fou molt reduïda i l’operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell El 2007 fou adquirit per la Generalitat de Catalunya, que el reobrí el 2010 per dinamitzar econòmicament la regió a través del turisme Es troba a 5 km de la Seu d’Urgell i té una superfície aeroportuària de 85,30 ha

També conegut com Festival Aeri Internacional, fou organitzat per l’Aeroclub de Sabadell el 19 i 20 de març de 1949 Hi participaren 68 avionetes i més de 150 pilots de diversos països, entre els quals hi havia José Luis Aresti i el campió del món Marcel Doret Celebrà diversos concursos i exhibicions de diferents especialiats

Constituït el 20 de gener de 1971 per l’empresa Aeronàutica del Segre SA, fou una entitat creada per a explotar les installacions aeroportuàries que s’estaven habilitant a l’Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 1973 amb una etapa a la Volta Aèria a Catalunya Nascut sota la direcció de Conrad Folch, realitzava cursos de pilot, vols de lleure i excursions aèries El 1976 es produí un incendi que cremà totes les installacions El 1980 creà la secció de paracaigudisme Paracentre Cerdanya, primera escola civil de paracaigudisme d’Espanya, però el 1982 tancaren les portes

També conegut amb el nom d’Aeronàutic Club de la Seu d’Urgell, s’inaugurà el 1932 amb motiu de la installació d’un camp d’aterratge a la localitat i del moviment que promogué Jaume Nadal i Maimó Es realitzaren diversos vols de prova però finalment la línia aèria Barcelona-Andorra no s’establí El primer president fou Manuel Fiter

La companyia espanyola d’aviació Iberia signa un acord amb British Airways i American Airlines pel qual aquestes dues companyies compraran el 10% del capital d’Iberia D’aquesta manera es dóna el punt de sortida per a la privatització d’Iberia, una companyia valorada en 580000 milions de pessetes, que s’ha de dur a terme al llarg d’aquest any L’endemà mateix, Iberia anuncia la seva entrada a Oneworld, l’aliança comercial de les principals companyies aèries creada al setembre del 1998

Doctor en ciències i matemàtiques, fou catedràtic a Sòria i a Reus Fundà i dirigí el setmanari Reus Moderno 1889-91 i la revista humorística Miss Pimentón 1895 i fou redactor de Lo Somatent De la Lliga Regionalista, fou regidor de Reus del 1913 al 1917 Tingué una tasca destacada en la divulgació científica des de diverses revistes, conferències i obres publicades, com L’ensenyança tècnica a Reus 1903, El nacionalisme i les ciències naturals 1916, El problema de l’aviació i moltes d’altres

Fou primer pilot i, posteriorment, enginyer de la Royal Air Force, que abandonà el 1948, any que fou nomenat sir S'especialitzà en turbines de gas per a l’aviació El 1930 patentà la seva primera turbina i el 1936 fundà una empresa per a desenvolupar-ne l’aplicació als avions el 1941 aconseguí de fer volar el Glorter, el primer avió amb turboreactor L’any 1977 es traslladà als EUA i esdevingué professor a l’Acadèmia Naval d’Annapolis Maryland Fou membre de la Royal Society

Els primers contingents, arribats pel setembre del 1936, foren comandats pel general Roatta fins a la presa de Màlaga febrer del 1937 Derrotades a Guadalajara març del 1937, actuaren al País Basc i a Catalunya, comandades successivament pels generals Bastico, Berti i Gambara Assoliren un total d’uns 60 000 homes, sense comptar els efectius de l’aviació, i sofriren unes 14 000 baixes Cap a la fi de la guerra operaren sovint en unitats mixtes formades per italians i espanyols divisions Flechas Negras, Flechas Azules, Littorio