Resultats de la cerca

L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han…

Té 400 km de longitud, 240 km d’amplada i uns 100 m de profunditat La costa central d’aquest golf és constituïda per l’ample delta i l’estuari del Sông Nhi Ha —al N del qual hi ha la ciutat de Hai Phong— i pels nombrosos illots que flanquegen la costa Al sector més sèptentrional, una mica al nord de la ciutat de Hai Phong, s’ubica la badia de Ha Long, que s’estèn per 120 km de costa i té una superfície aproximada de 1500 km² La badia compta amb quasi 2000 illes monolítiques d’orígen càrstic, densament poblades per vegetació de jungla Les dues illes més grans estan…

Pot formar-se també a l’embocadura d’un riu o a l’interior d’una badia o un estuari Quan una fletxa o unes quantes uneixen perpendicularment una illa amb el litoral, hom les anomena fletxes-istmes o tomboli

Situació i presentació El terme municipal de Cadaqués, de 26,44 km 2 , s’estén al sector de llevant de la península del cap de Creus, extrem més oriental de la península Ibèrica, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que en contacte amb la mar formen una costa extremament articulada A llevant limita amb la Mediterrània, mentre que per ponent ho fa amb els municipis de Roses i del Port de la Selva Comprèn la vila de Cadaqués, cap de municipi, al fons de la badia del mateix nom, l’antic nucli pescador de Portlligat i diverses urbanitzacions de tipus residencial i…

És el centre de l’àrea comercial del Camp de Gibraltar i manté actives relacions amb Àfrica Nucli industrial suro, adob de pells, alimentació i fusta, ha rebut un gran increment pla de desenvolupament del Camp de Gibraltar amb la construcció d’una refineria de petroli CEPSA El seu port, protegit per tres molls i una petita illa a la desembocadura del Miel illa Verde, és de passatge comunicació diària amb Ceuta i de pesca, i és també punt terminal del ferrocarril Madrid-Còrdova-Ronda Algesires fou capital d’un regne de taifa al s XI, sota els Banū Hammud Port entre l’Àndalus i el Magrib, fou…

Anguilla és una illa plana on predominen les calcàries miocèniques, té un llac salí al mig i, a la costa sud, hi ha esculls de corall L’economia és basada en l’agricultura cotó i sisal, la copra, l’explotació de sal i fosfats, la pesca i la ramaderia ovina, bé que el turisme és un altre recurs important Descoberta per Colom l’any 1493, des del 1650 fou ocupada pels anglesos i administrada com a part de les illes de Sobrevent El 1967 Saint Christopher, Nevis i Anguilla esdevingué estat associat a la Gran Bretanya Els anguillans, però, refusaren el govern de Saint Christopher i proclamaren…

Fou ocupat pels castellans 1769, que l’anomenaren isla de Alcatraces El 1851 esdevingué possessió dels EUA, fou fortificat i hi fou edificada una presó 1868, que pertangué a l’exèrcit fins el 1933, que passà al departament de justícia, com a presó federal La penitenciaria fou clausurada el 1963, per tal com la seva utilitat no compensava el cost de mantenir-la

És una antiga illa de roques cristallines i metamòrfiques, unida al continent pels alluvions aportats pel riu Yuna, que desguassa a la badia de Samaná Bosc i conreus tropicals

El territori, ondulat i sembrat de llacs, és ric en jaciments de ferro Incorporat a la província de Quebec 1912, en constitueix un districte La badia d’Ungava , compresa entre el cap Hopes Advance, a l’W, i el cap Chidley, a l’E, rep, entre altres, les aigües dels rius George, Koksoak i Payne Al centre de la badia, cloent-la, hi ha l’illa d’Akpatok

Fou conegut popularment com Busi Després de passar pel Barcelona Atlètic 1985-91, pujà al primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1999 Formà part del Dream Team Fitxà per la UE Lleida i es retirà el 2002 Aconseguí una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1997, cinc Lligues 1992, 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Després dugué a terme tasques d’entrenament de porters a les seccions inferiors del FC Barcelona, i en la temporada 2010-11 del primer equip És pare del jugador Sergio Busquets