Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
catapulta
Transports
Dispositiu emprat per a facilitar que s’envolin els avions situats a bord d’un portaavions o d’un vaixell.
Consisteix en una estructura de 20 a 40 cm de llargària damunt la qual es mou un petit carro, al qual hom fixa l’avió, i que és accionat per mecanismes pneumàtics, hidràulics, etc
dinghy
Transports
Bot petit, especialment l’emprat en les embarcacions majors i en els vaixells de guerra com a embarcació de bord.
vela adaptada
Vela
Vela practicada per persones amb alguna discapacitat física, visual o intel·lectual.
Els regatistes amb discapacitat física, visual o ceguesa competeixen en la classe sónar o skud, en embarcacions de 7 m amb tripulacions mixtes formades per dos o tres esportistes, i en la classe 24mR, que és una embarcació individual per a proves masculines i femenines Hi ha lleugeres modificacions pel que fa a l’equipament, així com pel que fa al sistema de puntuació, segons el nivell de discapacitat, la qual cosa permet que esportistes amb diferents tipus de discapacitats competeixin junts Fou esport d’exhibició als Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i des dels Jocs de Sydney 2000…
crucíferes
Botànica
Família de readals integrada per uns 380 gèneres que apleguen unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, anuals o vivaces, de distribució cosmopolita, però pròpies sobretot de la regió mediterrània i de l’Àsia central i del sud-est.
Presenten fulles simples, alternes i sense estípules flors hermafrodites, actinomorfes, amb l’ovari súper i amb quatre sèpals, quatre pètals —disposats en creu— i sis estams tetradínams, agrupades en raïms i fruits siliqües o silícules Força crucíferes són conreades des de molt antic i tenen una gran importància econòmica, sobretot les del gènere Brassica d’altres són conreades com a ornamentals Crucíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethionema saxatile pedrosa Alliaria petiolata alliària , allenc Alyssum alyssoides herba de la ràbia Alyssum maritimum caps blancs , semprenflor,…
L’embassament de Sant Llorenç de Montgai i el partidor de Balaguer
L’embassament de Sant Llorenç de Montgai és envoltat per alguns dels relleus més exteriors dels Prepirineus Juan M Borrero L’embassament de Sant Llorenç de Montgai i el partidor de Balaguer 220, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus L’embassament de Sant Llorenç de Montgai és situat al costat del poble del mateix nom, al nord de la ciutat de Balaguer, aigües amunt del riu Segre Poc per sota es troba la seva contrapresa, el petit pantà del Partidor de Balaguer Ambdues obres emmagatzemen aigua destinada, mitjançant canals, al reg de les comarques veïnes El descens…
Les serres de la Serrella i la Xortà
Detall de les fonts de l’Algar L’aigua, al naixement de l’Algar, és un element fonamental en el paisatge, i condiciona totalment les comunitats naturals que s’hi estableixen Ernest Costa Les serres de la Serrella i la Xortà 210, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’alineació formada per les serres de la Serrella i la Xortà descriu un arc que s’estén d’est a oest entre les valls de Seta, al nord, i Guadalest, al sud aquesta darrera les separa del massís d’Aitana, amb el qual es relacionen estretament des de tots els punts de vista La Serrella està constituïda per tres…
Dalmau de Banyuls
Història
Cavaller, senyor de Banyuls dels Aspres (Rosselló).
Al començament del s XIV es posà al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols casat amb Sança de Mallorca i, després, de la lliga güelfa toscana Prengué una part important en la guerra de Ferrara entre la Santa Seu i Venècia pel domini de la ciutat 1308-09 Del 1309 al 1313 fou capità general per la Santa Seu a Ferrara El 1313, al capdavant d’una companyia d’uns 2 000 homes, serví Venècia, juntament amb els seus germans Ramon i Bord de Banyuls, i fou enviat a Zadar Dalmàcia, que s’havia rebellat contra el domini venecià En no cobrar la soldada convinguda, Dalmau, amb les seves…
nauxer
Transports
Oficial de la marina o contramestre que dirigia la maniobra d’una embarcació de vela i era el segon de bord.
remolar
Història
Transports
El qui, en una drassana o a bord d’una embarcació, tenia cura de la fabricació, conservació i reparació dels rems.
llevar
Transports
Fer pujar a bord (l’àncora, el ferro o el ruixó) d’una embarcació fondejada, per tal d’emprendre la navegació.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina