Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
Igüeña
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Catella i Lleó, situat a l’extrem NE d’El Bierzo, a la serra de Gistreo.
En són destacables els boscs d’alzines, roures i pins, així com les mines d’hulla i antracita L’economia se sustenta en el sector primari agricultura i ramaderia
insecte fulla
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels queleutòpters, de la família dels fíl·lids, caracteritzats pel fet de tenir el cos deprimit, de color verd i en forma de fulla, amb expansions laminars.
Es confonen completament amb les fulles de la vegetació del medi on habiten boscs o selves de la regió indomalaia i a les illes de Sri Lanka i Seychelles
ocell sedós

ocell sedós
Yuri Timofeyev (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels bombicíl·lids, de 18 cm, de color castany a les parts superiors i gris rosat a les inferiors, amb la punta de la cua groga, l’extrem de les ales groc, blanc i vermell, la gola i una llista ocular negres i una cresta de plomes d’un color castany rosat.
És gregari i habita als boscs de coníferes i bedolls del nord d’Escandinàvia, i hiverna a l’Europa central És ocasional, a l’hivern, a la Catalunya continental
Uckermark
Territori alemany, al Brandenburg nord-oriental, a l’esquerra del baix Oder, amb capital a Prenzlau.
Hi predominen els terrenys morènics i els boscs Antic hàbitat de tribus eslaves i possessió, després, dels ducs de Pomerània, el 1250, sota domini germànic, fou unit a Brandenburg
Fichtelgebirge
Massís
Massís muntanyós d’Alemanya, a l’extrem occidental dels massissos de Bohèmia i dels Erzgebirge, a Baviera.
El pic més alt és el Schneeberg 1053 m Hi abunden els boscs de pins Hi ha ramaderia i petita indústria local ceràmica, del vidre i de la fusta
carboner
carboner
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret al principi convex, després en forma d’embut, de color groguenc a bru, però aviat tacat de gris i de negre, com la cama, sobretot a les parts fregades.
Les làmines, que són gruixudes, i la carn, que és compacta i blanca, sofreixen el mateix procés d’ennegriment Viu als boscs, especialment suredes És comestible, però una mica picant
Tannu-Ola
Serralada
Serralada de l’Àsia central, al S de la República dels Tuvinians, que fa de divisòria dels rius de la conca de l’alt Ienissei i del llac Uvs nuur i de frontera amb Mongòlia.
Hi predominen les altituds de 2 500-2 700 m, amb una màxima de 3 061 m Als vessants septentrionals hi ha boscs de cedres, i als meridionals, vegetació estepària
muntanyes de Făgăraṣ
Serralada
Serralada dels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània que s’estén d’oest a est, des del riu Olt fins a gairebé la unió dels Carpats Meridionals i els Carpats Orientals.
És constituïda per materials cristallins granit i gneis, modelats per l’erosió glacial El clima és de muntanya, amb moltes precipitacions Hi abunden els boscs de coníferes i les fagedes
lletimó

Lletimó
Jrg Hempel (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rutàcies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors blanques o rosades, arraïmades, i de fruits capsulars.
Es troba en matolls o boscs clars, a la Garrotxa, la Selva, les muntanyes de Prades, etc, bé que escassament Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals
caputxí

caputxins
© Terence Lee - Fotolia.com
Mastologia
Mamífer primat, de la família dels cèbids, de les dimensions d’un gat, amb el pelatge de color castany amb les vores de la cara i el coll blanques.
El crani és de forma cònica, i la cua, llarga i prènsil Viuen en grups en els boscs d’Amèrica del Sud, des de Nicaragua fins al nord de l’Argentina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina