Resultats de la cerca
Es mostren 1403 resultats
clau d’afinació
Música
Eina per a afinar certs instruments de corda (piano, arpa, saltiri, etc.) que també s’anomena temprador.
En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris
Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d'Elna (1548-1551)
El 22 de juliol de l’any 1548, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Perot d’Alentorn, de Cervera diputat reial Lluís Dusai i de Dusai, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Sibil, diaca canonge de Barcelona diputat reial Joan Ferrer de Busquets, donzell de Tarragona diputat reial Guerau Sobirà, doctor en lleis El diputat eclesiàstic del trienni, Miquel d’Omsi de Sentmenat, fou canonge i sagristà d’Elna i abat de Santa Maria d’Arles des del 1564, i assistí…
Marededéu de Guimerà
Art romànic
Talla de fusta que es conserva en força mal estat en una casa de la població ECSA-M Macià Aquesta talla de la Mare de Déu va ser trobada l’any 1970 en unes golfes d’una casa i actualment es conserva en un domicili particular de la població El seu estat de conservació és molt deficient i ha perdut l’Infant, els dos braços i la major part de la policromia Malgrat el deteriorament de la imatge encara resten elements que permeten descriure la marededéu entesa com a Tron de la Saviesa Està representada amb la frontalitat i rigidesa que és habitual en aquest model iconogràfic, però dins de la…
estament
Història
A l’Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d’esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l’existència d’unes normes per a entrar-hi o sortir-ne; mà.
La posició econòmica podia ésser molt variable i no constituïa cap criteri de distinció El terme era aplicat pròpiament a les diferents classes de les ciutats o viles, però també, per extensió, a altres grups socials no exclusivament ciutadans, com els militars i els eclesiàstics, que tenien, com a tals, representació a les corts braç i que eren considerats estaments privilegiats L' estament ciutadà o superior, integrat pels ciutadans o burgesos honrats ciutadà, burgès, monopolitzà, des del s XIII i fins al s XV, els governs municipals el 1479, a Barcelona, tendí a tancar-se, i…
Condemnat a mort l’antic número dos d’Abdullah Öcalan
El Tribunal d’Alta Seguretat de Diyarkabir condemna a mort Semdin Sakik, antic braç dret del dirigent kurd Abdullah Öcalan, i el seu germà Arif Sakik La sentència es dicta 11 dies abans de l’inici del judici a Öcalan pels mateixos càrrecs pels quals s’han imposat les dues penes màximes temptativa de dividir el territori turc i de crear-hi un Estat diferent Semdin Sakik, a qui s’atribueix la mort de 33 soldats turcs l’any 1993 quan era al PKK, va abandonar posteriorment aquesta organització i Öcalan va dictar contra seu una sentència de mort
pinces
Química
Nom genèric que hom dóna a diversos tipus de suports de metall que, per mitjà de dispositius diversos, serveixen per a aguantar parts diverses d’un muntatge, com els matrassos, refrigerants, tubs d’assaig, etc.
Els més importants són la pinça de Fischer , suport per a bureta consistent en un braç fix en forma de V i dos de mòbils que es mouen en el mateix pla, bo i pinçant la bureta en posició vertical, muntats usualment sobre un suport vertical i en doble pinça per a dues buretes, i la pinça de Hofmann , instrument consistent en un marquet metàllic, dos costats del qual fan de guia d’una peça mòbil que avança parallela als altres dos costats, per mitjà d’un cargol que l’empeny fins a obstruir el pas d’un tub elàstic
Mor la màxima autoritat militar de l’Iran en un atac dels Estats Units
Un atac aeri nord-americà mata a l’aeroport de Bagdad el general Qasem Soleimani, màxima autoritat militar de l’Iran, comandant del cos d’elit Quds, braç armat de la Guàrdia Revolucionària del règim de Teheran, classificada a final del 2019 com a organització terrorista pels Estats Units L’atac és ordenat pel mateix president Donald Trump Poc després de l’atac, el cap suprem de l’Iran, l’aiatollà Khamenei, promet venjança i declara tres dies de dol nacional El 8 de gener l’Iran ataca amb míssils dues bases nord-americanes a l’Iraq
filacteri
Judaisme
Cadascuna de les dues bandes de pergamí emprades, des de l’exili fins avui, pels jueus en les oracions del matí dels dies no festius.
Els filacteris tefillin contenen inscripcions de la Torà Un, el més llarg —dividit en quatre compartiments—, hom se'l posa al front, i va lligat al cap, i l’altre —que conté els mateixos passatges en un sol pergamí—, al plec del braç esquerre perquè sigui prop del cor i baixa fins a la mà Aquest costum és degut a una interpretació literal d’un passatge bíblic que recomana, metafòricament, de tenir la llei al cor i a la memòria i dur-la a la mà com a senyal Jesús blasmà l’ús de filacteris com a ostentació buida d’esperit
Josep Llinars i Aznar
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1694-1710).
Mercedari 1650, fou comanador dels convents de Tarassona i Saragossa i general de l’orde El 1701, com a president del braç eclesiàstic, donà la benvinguda al rei Felip V, i participà en la cort de 1701-02 A la cort de 1705-06 es mostrà partidari fervent del rei arxiduc Carles III, el qual casà el 1708 Propagà el culte a sant Ramon Nonat i a sant Pere Ermengol Escriví una Regula et constitutiones 1692 i un Bullarium 1697 de l’orde mercedari, així com un Catecismo y explicación de la doctrina cristiana 1704 i alguns escrits pastorals en català
cap i casal
Història
Títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i València
Barcelona era considerada des de l’edat mitjana com la ciutat més important del Principat de Catalunya, pel predomini del comtat del seu nom per tal com presidia el braç reial de les corts, pel prestigi popular de les seves institucions, pels privilegis, que li havien donat una certa jurisdicció general segle XIII, i pel nombre de poblacions que, als segles XIV i XV, esdevingueren “carrers” de Barcelona El 1610 arribà a ésser anomenada metròpolis i mare del regne València rebé el títol de cap i casal per ser considerada com la més important del País Valencià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina