Resultats de la cerca

Casada amb el pintor Josep Picó i Martí, signava habitualment Elisabet Oliveres-Picó Es dedicà a la història catalana i al folklore rossellonès participà regularment en els congressos de la Federació Històrica del Llenguadoc-Rosselló, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana i donà, durant més de vint anys, conferències a la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals, publicades en el butlletí d’aquesta entitat Fou membre del moviment Nostra Terra i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, i presidí el grup Germanor 1957-59 i l’Institut Rossellonès…

Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià en farmàcia el 1906 Dedicat a l’estudi de la cultura marinera catalana, escriví, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques 1924, Blanes marítim, apèndix 1929, La pesca a Catalunya 1927, La marina catalana del vuitcents 1929 i Sitges dels nostres avis 1934 amb Joan Amades i Gelat publicà, en el Butlletí de Dialectologia Catalana , Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca 1924 i Vocabulari de la pesca 1926 El 1923 guanyà un premi de l’Institut d’Estudis Catalans al millor vocabulari marítim Illustrà amb dibuixos fets d’ell…

S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear , o el setmanari Curiositats de Catalunya , del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a Serra d’Or , La Vanguardia , Destino , Bages  i Ausa , entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de Barcelona 1941-1947 1969…

Treballà a l’arxiu dels Pirineus Orientals, a Perpinyà, del 1957 al 1970 Fundà junt amb d’altres el Centre d'Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius CERCA i promogué la publicació del seu butlletí 1958-67 Publicà articles al Bulletin Philologique et Historique du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques i sobretot a CERCA , com Le capbreu de Collioure 1292 et ses enseignements 1959, La capbreu d’Argelès-sur-Mer 1292 et ses enseignements 1959, Catalogue des écrits révolutionnaires interdits dans les PO 1871-1881 1962, Les plus anciens documents d’archives des PO 865-989 1962, Les…

Es llicencià en dret a Saragossa 1917 i fou notari 1922 en diverses poblacions, entre les quals Vic 1935, on fundà 1952 el Patronat d’Estudis Ausonencs Es destacà pels seus estudis sobre dret valencià i història de les comarques septentrionals del País Valencià, molts dels quals publicats al “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura”, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval Cal assenyalar-ne Orígenes del ducado de Segorbe 1933, San Vicente Ferrer en Vich 1953 i els treballs sobre territorialització dels furs valencians i sobre la possibilitat d’un element…

Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la verdad en medicina 1853, Es…

Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de Cerdanyola del Vallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a collaborador del Butlletí d’…

Fundat el 1929 amb el nom de Centre Excursionista Balaguerí Durant els anys trenta, a més d'excursions, també organitzà activitats relacionades amb la història, la natura i la fotografia Reuní un important arxiu fotogràfic i impulsà la creació d'un museu i d'un butlletí Durant les tres dècades posteriors a la Guerra Civil prengué el nom d'Agrupació Excursionista de Balaguer, i tingué un caràcter més esportiu Assolí un bon nivell en alta muntanya, escalada i sobretot en espeleologia amb la creació del Grup de Recerques Espeleològiques de Balaguer El 1979 es refundà amb el nom…

Començà l’any 1962 i des del 1964 és soci de la Secció d’Investigacions Espeleològiques SIE del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit 1969-71, 1973-75, des del 2009 Ha fet centenars de topografies i ha obert noves cavitats, principalment a Catalunya i als Picos de Europa, en què destaca l’exploració de la cova Cuberes Formà part de les juntes del Comitè Regional d’Espeleologia i de la Federació Catalana d’Espeleologia Publicà mensualment a l’ Avui cròniques d’espeleologia 1978-81 i collabora en la revista Biosp de l’Associació Catalana de Bioespeleologia, en el butlletí…

Fundada el 1904, començà organitzant activitats socials, com conferències, exposicions de fotografia i excursions d’un sol dia El 1908 es creà la biblioteca i una secció de fotografia amb laboratori propi El 1911 alguns dels seus membres realitzaren la primera ascensió al Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt Tres anys després s’inicià la publicació d’un butlletí social L’any 1922 es creà la secció d’esports de muntanya i al final de la dècada ja s’havien realitzat destacades ascensions als Pirineus i nombroses sortides d’escalada a Montserrat El 1931 es fusionà amb altres entitats…