Resultats de la cerca

Publicà els reculls poètics Per entrar en el regne 1957 i Intento el poema 1960, amb el qual aconseguí el premi Carles Riba el 1959 Escriví lletres de cançons, les quals, musicades per Lleó Borrell, foren premiades i obtingueren molta acceptació Entre les més populars sobresurt  Se’n va anar , que, en veu de Salomé i Raimon, guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània del 1963 Altres cantants de la Nova Cançó  que musicaren poemes seus foren Salvador Escamilla Amiga mort , Núria Feliu i Joan Manuel Serrat Anirem tots cap al cel , Lluís Llach i Dolors Laffite Temps…

Vida Inicià la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Vic, on estudià amb Lluís Jordà, i el 1898 fou ordenat de sacerdot Perfeccionà els estudis amb J Ribera a Barcelona, ciutat on fou organista de la parròquia de la Bonanova fins el 1901, que guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Vic El 1920 renuncià aquesta plaça per la d’organista Collaborà en l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb el capítol La versió autèntica dels goigs del Roser de tot l’any La música que escriví es caracteritza per la fusió del cant gregorià amb la cançó popular,…

Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb Josep Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle Josep Marraco i Ferrer i amb Domènec Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Dirigí l’Orfeó Montserrat i altres agrupacions corals Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de Barcelona Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l' Antología Orgánica Práctica del jesuita Nemesio Otaño i en les…

Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb Josep Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle Josep Marraco i Ferrer i amb Domènec Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Dirigí l’Orfeó Montserrat i altres agrupacions corals Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de Barcelona Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l' Antología Orgánica Práctica del jesuita Nemesio Otaño i en les…

S’establí a Igualada Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals, com La cançó trista 1912, La serp de foc , drama líric amb música d’A Porredon 1926, Lluita de cors 1927, Marcel 1932, El sacrifici 1933, etc

S’establí a Igualada Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals, com La cançó trista 1912, La serp de foc , drama líric amb música d’A Porredon 1926, Lluita de cors 1927, Marcel 1932 i El sacrifici 1933, entre d’altres

Vida i obra Esmentat al darrer vers de la cançó adjectivada Le guay dolç cors a quuy s’es junct , continguda al↑ Cançoneret de Ripoll , tal vegada l’autor del poema Bibliografia Coll i Alentorn, M 1928 Mussons, AM 1989-1990 Vegeu bibliografia

Es traslladà a Barcelona on, per la seva sensibilitat, esdevingué aviat una figura de la cançó catalana i aconseguí èxits populars com els de La Porta Ferrissa, La Font del Gat, Els tres tombs, etc Es retirà de l’escena el 1925

El seu llibre Amorgós 1943, mescla de surrealisme i d’elements de la cançó popular, és d’una rara bellesa poètica Gatsos traduí García Lorca al grec modern, i la seva obra posterior, molt escassa, presentà una clara influència del poeta andalús

És autor d’unes vint-i-cinc cançons amoroses Segons la llegenda, recollida a Récits d’un menestral de Reims s XIII i popularitzada per Walter Scott, reconegué Ricard Cor de Lleó quan aquest, captiu, cantà una cançó que havien compost junts