Resultats de la cerca

Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb Josep Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle Josep Marraco i Ferrer i amb Domènec Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Dirigí l’Orfeó Montserrat i altres agrupacions corals Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de Barcelona Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l’ Antología Orgánica Práctica del jesuita Nemesio Otaño i en les…

S’establí a Igualada Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals, com La cançó trista 1912, La serp de foc , drama líric amb música d’A Porredon 1926, Lluita de cors 1927, Marcel 1932, El sacrifici 1933, etc

S’establí a Igualada Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals, com La cançó trista 1912, La serp de foc , drama líric amb música d’A Porredon 1926, Lluita de cors 1927, Marcel 1932 i El sacrifici 1933, entre d’altres

Vida i obra Esmentat al darrer vers de la cançó adjectivada Le guay dolç cors a quuy s’es junct , continguda al↑ Cançoneret de Ripoll , tal vegada l’autor del poema Bibliografia Coll i Alentorn, M 1928 Mussons, AM 1989-1990 Vegeu bibliografia

Es traslladà a Barcelona on, per la seva sensibilitat, esdevingué aviat una figura de la cançó catalana i aconseguí èxits populars com els de La Porta Ferrissa, La Font del Gat, Els tres tombs, etc Es retirà de l’escena el 1925

El seu llibre Amorgós 1943, mescla de surrealisme i d’elements de la cançó popular, és d’una rara bellesa poètica Gatsos traduí García Lorca al grec modern, i la seva obra posterior, molt escassa, presentà una clara influència del poeta andalús

És autor d’unes vint-i-cinc cançons amoroses Segons la llegenda, recollida a Récits d’un menestral de Reims s XIII i popularitzada per Walter Scott, reconegué Ricard Cor de Lleó quan aquest, captiu, cantà una cançó que havien compost junts

Féu alguns estudis sobre la cançó popular Edità un Curso de melódica, interessant per a la pedagogia musical del seu temps, un Tratado de armonía i Cuatro lecciones de alta teoría musical Compongué música per a orquestra i per a piano i cançons

Collaborador de diverses revistes rosselloneses, reuní la seva obra en el recull Flors d’hivern 1934 La seva poesia, d’un llenguatge molt pur, centrada en la família, la llar i el record, ha estat redescoberta pels cantants de la nova cançó rossellonesa

Fou mestre als Hostalets de Balenyà És autor de reculls poètics i d’estudis folklòrics Verdaguer, poeta de la cançó , Verdaguer i el Montseny , Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga , Collecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost