Resultats de la cerca
Es mostren 7858 resultats
Joan Nogués
Música
Compositor i mestre de capella català.
El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal Anys més tard, escriví una Carta apologética en què es defensava, punt per punt —argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A Baylon, J de Caselles, P…
,
Josep Pujol
Música
Compositor i mestre de capella.
Succeí a Francesc Valls en la plaça de mestre de capella de la catedral de Barcelona Consta que l’any 1739, essent mestre de capella de la catedral de Barcelona, fou el censor de Fragmentos músicos de fra Bernat Comes de Puig, publicats aquest mateix any La seva obra, conservada a la Biblioteca de Catalunya, inclou tant música litúrgica com religiosa en romanç Es conserven les misses Gaudent in coelis , per a vuit veus, Salve Regina , per a deu veus, un Planctus in Passione Domini , alguna obra instrumental i un Te Deum que s’interpretà l’octubre el 1759, amb motiu de les festes de…
,
José Perpiñán y Artigues
Música
Mestre de capella, organista i compositor valencià.
D’infant fou escolà a la capella de música de la catedral de Sogorb Entre els seus primers mestres cal esmentar V Lacruz i el seu oncle Jaume Perpiñán Un cop acabats els estudis, exercí com a organista suplent a Sogorb El mestre de capella de la catedral de València, JB Guzmán, quedà admirat de les qualitats del jove Perpiñán i l’animà a ampliar els estudis musicals Després d’haver estudiat algun temps a València, el 1886 fou nomenat mestre de capella a Sogorb, càrrec que exercí la resta de la seva vida La seva producció musical és tota de tipus religiós, escrita per a les necessitats de la…
Isaac Vermei i Hermes
Pintura d’Isaac Vermei i Hermes a la capella del santíssim de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor renaixentista d’origen nòrdic.
Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del Crist Es traslladà a…
Benet Bosquerons
Música
Mestre de capella i compositor català.
Fins el 1664 fou escolà de cant a la catedral de Barcelona, on tingué com a mestre Marcià Albereda El 1666 fou nomenat mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i el 27 de juliol de 1672 obtingué, per oposició, el mateix càrrec a la catedral metropolitana de Tarragona La seva estada en aquesta seu, però, només durà fins el 6 d’octubre del mateix any i la plaça fou ocupada llavors per Isidre Escorihuela Bosquerons retornà al càrrec anterior a Barcelona, ja que no fou acceptat a la catedral de València El 14 de maig de 1679 fou nomenat mestre de capella de Santa…
Josep Carcoler i Gomis
Música
Compositor i mestre de capella català.
En una data posterior al 1708 fou "escolà de cota" i deixeble de Joan Crisòstom Ripollès a la capella musical de la seu de Tarragona El 1723 apareix documentat a Tremp com a organista i mestre de capella Feu oposicions per a diferents places de mestre de capella Santa Maria del Pi de Barcelona, el 1737 catedral de Lleida, el 1738, però no aconseguí guanyar-ne cap Finalment, el 4 de novembre de 1739 obtingué el magisteri de l’església parroquial de Sant Esteve d Fins ara, s’han conservat quaranta-vuit obres d’aquest autor, dipositades a l’arxiu de música de la catedral de Tarragona, al de la…
Antoni Teodor Ortells
Música
Compositor i mestre de capella aragonès.
Vida La seva primera formació musical tingué lloc al Reial Collegi del Corpus Christi de València conegut com "del Patriarca", en allusió al seu fundador, el patriarca Joan de Ribera, on ingressà com a escolà de cant el 1657 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Albarracín vers el 1671 Traslladat a València el 1674, treballà al mateix Collegi del Corpus Christi on s’havia format, i n’esdevingué mestre de capella interí el 1676 Finalment, el 28 de maig de 1677 obtingué la plaça de mestre de capella de la seu metropolitana de València, on residí fins a la seva mort Quant a la…
Gracià Baban
Música
Compositor i mestre de capella aragonès.
La primera notícia de la seva activitat musical és del 1649 en ocasió de la seva candidatura per al càrrec de mestre de capella de la seu de Saragossa, que no fou acceptada, essent atorgada la plaça a Diego de Pontac El 1653 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’Osca i durant el seu sojorn en aquesta seu, on hagué d’exercir el seu càrrec amb notables estretors econòmiques, fou ordenat de sacerdot El 27 d’abril de 1657 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de València, una de les catedrals més ben nodrides musicalment Allí tingué com a deixeble Lluís Vicent…
Benito Bello de Torices
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Membre d’una família noble, probablement fou deixeble d’Andrés Llorente El 1691 fou nomenat mestre de capella de les Descalzas Reales de Madrid i posteriorment exercí aquest càrrec a Alcalá de Henares fins el 1714, que fou designat mestre de capella de la seu de Saragossa Retornà a Madrid el 1718, i hi ocupà el càrrec de mestre de música a la cort Es desconeix la data exacta de la seva mort Les seves obres, especialment les de romance , es conserven a diversos arxius espanyols
Josep Anglada i Maranges
Música
Mestre de capella i organista català.
Fou deixeble de J Rosés, mestre de capella a Santa Maria del Pi, Barcelona Escolà de cant, entrà en l’estament eclesiàstic Fins l’any 1836 fou organista a Torroella de Montgrí Aquest mateix any, en substitució d’Honorat Alberich, feu oposicions per al càrrec de mestre de capella d’Olot, on romangué fins a la seva mort Es conserven obres seves a l’església de Sant Esteve d’Olot i a la Biblioteca de Catalunya, entre les quals hi ha dues misses, lamentacions, salms, rosaris i un Paso y fuga a 8
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina