Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Pertany al grup dels feldespats feldespat i és polimorf de l’ortosa i de la sanidina És d’un color blanc, gris o rosa, i s’assembla molt a l’ortosa, amb la qual comparteix la mateixa llei de macla Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,56-2,63 La microclina és un component característic de moltes roques de tipus granític i gnèissic

Comporta també una rarefacció de l’aire en la cavitat formada per caiguda de la part medial o anterior de la llengua i la seva explosió cap enfora En resulta un esclafit característic, diferent segons el lloc de l’oclusió principal Així, el soroll produit per una besada és un clic labial, el d’arriar un cavall n'és un de lateral, el produït per demostrar desacord amb el que diu algú és palatal, etc

El dors és de color castany amb fines ratlles blanques, el coll i el ventre, blancs, i la part superior del cap, negra, amb un plomall erèctil característic El bec és de color clar, gros, allargat, i les potes són de color groc S'alimenten de petits mamífers, sobretot rosegadors, d’ocells i de rèptils, així com de carronya Viuen en grups, en llocs de vegetació rasa Són propis del continent sud-americà

Té una durada d’uns quants dies i es presenta, principalment a la tardor i a l’hivern, associat a una àrea de baixes pressions a la Mediterrània occidental

El mot, que apareix en els manuscrits catalans dels segles XII al XVI, correspon a la prosula , prosella , prosellus o prosel dels manuscrits contemporanis italians, francesos i alemanys Com els altres trops, inicialment s’aplicava a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita prosa o seqüència La música és sempre sillàbica Se’n coneixen prop de 200, bona part de les quals són de Catalunya Bibliografia Complement bibliogràfic Bonastre i Bertran, Francesc Estudis sobre la verbeta la verbeta a Catalunya durant els segles XI-XVI , Diputació de Tarragona, Tarragona 1982

No és tan utilitzada com la d'agitato