Resultats de la cerca

Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala en primer…

El seu nom ve del castell de Laurac, que havia heretat Ramon Berenguer I de Barcelona Ramon Berenguer IV el 1150 l’infeudà al vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1258 Jaume I cedí els seus drets al rei de França El 1478 el rei de França erigí el comtat de Lauraguès a favor de Bertrand II de la Tor, comte d’Alvèrnia, en canvi dels seus drets al comtat de Boulogne, que havia conquerit al duc de Borgonya Carles I La seva neta Anna de la Tor d’Alvèrnia, duquessa d’Albany, el deixà a la seva neboda, la reina Caterina de Mèdici Lluís XIII l’incorporà a la corona

El principal recurs econòmic és l’agricultura olives, blat, ametlles i les indústries que en deriven oli, farina Es conserven restes d’un poblat ibèric i, prop de la masia de Miralpeix, un edifici sepulcral romà El 1168 fou conquerida als musulmans per Alfons I de Catalunya-Aragó, que la cedí 1182 a l’orde de l’Hospital fou centre de la batllia de Casp El 1412 hi tingué lloc la reunió que acordà l’anomenat compromís de Casp Abans del 1486, el castell esdevingué priorat de Sant Jaume de Casp L’església parroquial és obra del segle XV conserva els sepulcres gòtics de Juan…

La villa fou feta construir per una família de Normandia amb la finalitat que la filla, de la qual la casa rebé el nom, prengués les aigües termals de la Presta Francesc Macià la llogà per a situar-hi el quarter de la seva operació Després dels fets, restà abandonada Venuda a un notari de Prada, passà als seus descendents, que la llogaren com a casa d’estiueig Davant la perspectiva d’un possible enderrocament, el desembre del 2020, amb el suport d’activistes i d’entitats independentistes, l’empresari Jaume Aragall l’adquirí i la cedí a l’Associació Casa Macià, constituïda per a…

Es formà al CF Damm, amb el qual fou subcampió d’Espanya juvenil 1967 Tot seguit fitxà per l’Espanyol, que el cedí al Granollers i al Sant Andreu 1968-69 Extrem esquerre, ingressà en el primer equip de l’Espanyol la temporada 1969-70 i ascendí a primera divisió Romangué a l’equip blanc-i-blau fins la temporada 1973-74 i disputà 86 partits de Lliga Posteriorment, retornà al Sant Andreu i penjà les botes a les files del Reus Ja retirat, s’integrà a l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol i, més endavant, formà part de l’equip tècnic del futbol de base del club Disputà els Jocs…

Situada als contraforts del massís de Cantal, és un nus de carreteres important i també nucli industrial fabricació de mobles, sabates i paraigües Antiga capital de l’Alta Alvèrnia, cresqué entorn del monestir benedictí de Sant Geraud, fundat vers el 894 per Geraud, senyor d’Orlhac, sota la invocació de sant Pere i sant Climent, i que adoptà la reforma de Cluny En fou monjo, entre altres, Gerbert, futur papa Silvestre II El 1298 l’abat cedí al municipi tots els drets que posseïa sobre la vila llevat de la jurisdicció Convertida en collegiata secular 1562, l’abadia fou incendiada i destruïda…

La quadra de l’Avellana, vora Lasquarri, va pertànyer al domini jurisdiccional de Sant Vicenç de Roda El lloc va ésser repoblat cap a mitjan segle XI per Galí de Soars Pere I de Ribagorça cedí al bisbe Ramon Dalmau els drets reials a l’Avellana 1085 i aquest els traspassà a la canònica 1092 L’any 1116 el prevere Martí figura entre els bons homes de l’Avellana que arribaren a un acord amb Roda, cosa que suggereix l’existència ja d’una església Amb el pas del temps, però, el domini de Sant Vicenç de Roda esdevingué total L’actual església es troba al mig dels camps de conreu L’obra…

En morir Nādir Shāh, Aḥmad Han, cap de la tribu afgana dels abdalís, fundà el regne de Kandahār 1747, es canvià el nom per Aḥmad Shāh i adoptà el títol de durr-i durran perla de les perles Construí un imperi que anava de l’Amu-Darja a l’Indus i del Tibet al Khorasan Envaí diverses vegades el Panjab 1748-52, derrotà el gran mogol, Aḥmad Shāh —que li cedí el Panjab i Caixmir 1752— i s’apoderà de Delhi 1757 En destruir l’any 1761 Pānīpat les forces dels marathes i l’any següent les dels sikhs, afavorí la política britànica a l’Índia El succeí el seu fill Tīmūr Shāh

Tipògraf, anà de jove a Tarragona i edità Acracia i Fructidor , que dirigí El 1924 fou nomenat director de Solidaridad Obrera de Barcelona Aquest mateix any creà l’editorial Vértice i a partir del 1925 publicà una revista illustrada amb el mateix títol Membre del comitè nacional de la CNT el 1928-29, prosseguí la tasca editorial durant la República i la guerra civil Exiliat a Mèxic, hi dirigí Solidaridad Obrera És autor de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato 1922, Concepción federalista de la CNT 1948, El sindicalismo según su influencia i Mis Memorias , inèdites El…

Fill del vescomte Pere II de Gabardà i de la vescomtessa Guiscarda de Bearn, que li cedí el govern dels seus vescomtats Es casà vers el 1145 amb Matella dels Baus, cosina germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona Assistí als setges de Fraga i Lleida 1149 Rebé del comte de Barcelona les viles d’Osca i de Bespen en compensació de la pèrdua pel seu oncle Cèntul VI de Bearn de les senyories d’Uncastillo i Saragossa Fundà el priorat d’Ordios 1153 El succeí el seu fill, el vescomte GastóV, sota la tutela de la seva mare Guiscarda La seva muller tornà a casar-se, amb Cèntul III, comte…