Resultats de la cerca

Graduat per la Universitat de Pennsilvània 1954, posteriorment treballà al Massachusetts General Hospital de Boston, i del 1955 al 1957, als serveis mèdics de l'exèrcit nord-americà a París A partir d'aquest darrer any, desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica des de la Rockefeller University, on es doctorà el 1960 Centrat en la  immunologia , estudià les molècules dels anticossos mitjançant espectroscòpia de fluorescència de macromolècules Entre d'altres, desxifrà amb aquest mètode l'estructura de la immunoglobulina Aquests descobriments comportaren importants avenços en els camps…

Interrompé els estudis d’enginyeria elèctrica en ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou tècnic de radar L’article de Vannevar Bush del 1945 " As We May Think " sobre el coneixement universal que anomenà Memex abreviatura de Memory Extender, el portà a interessar-se per la incipient tecnologia dels ordinadors Graduat a l’Oregon State College 1948, després de doctorar-se en ciències a la Universitat de Berkeley, Califòrnia 1955, s’incorporà a l’Stanford Research Institute SRI, on creà l’Augmentation Research Center i desenvolupà, per compte de l’Advanced Research Projects…

Graduat per la Universitat de Columbia 1966 obtingué el Màster en medicina i cirurgia Després d'un any de residència, de 1968 a 1970 fou investigador associat del National Institutes of Health Posteriorment completà la residència a l'Hospital General de Massachusetts i s'especialitzà en malalties cardiovasculars l'any 1973, que s'incorporà com a professor associat al Duke University Medical Center fins el 1977, que fou nomenat titular i el 1982 catedràtic Des del 1976 és investigador al Howard Hughes Medical Institute La seva recerca se centra en els receptors adrenèrgics i, molt…

Estudià a la Universitat de la Sorbona 1938 i al Christ Church de la Universitat d’Oxford 1939-46, on inicià la seva activitat acadèmica al Corpus Christi College 1947-50 i al Wadham College 1950-63 Aquest darrer any es traslladà a la universitat nord-americana de Princeton, de la qual ja formava part de l’Institute for Advanced Study 1960-61 Fins que es jubilà el 1990 fou director del Shelby Cullom Davis Center for Historical Studies a Princeton Membre de l’American Academy of Arts and Sciences i de la British Academy, fou un dels fundadors no marxistes de la revista Past &…

Fou creada per Josep Carreras , que el 1987 patí aquesta malaltia Té delegacions internacionals a Ginebra Suïssa i a Munic Alemanya, i un conveni de collaboració amb el Fred Hutchinson Cancer Research Center a Seattle Estats Units d’Amèrica Des del 1991 gestiona, en collaboració amb el sistema de sanitat públic, el Registre de Donants de Medulla Òssia a l’Estat espanyol REDMO El 2010 creà, en collaboració amb l’administració pública, l’ Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras IJC , el primer centre de recerca europeu dedicat exclusivament a la leucèmia i a altres…

S’inicià en el món de la composició de jove i formà una banda de jazz , en la qual tocà el violí i el banjo El 1930 ingressà al Conservatori Malkin de Nova York, i cap al 1935 ja havia compost unes 150 cançons A l’estiu del 1935 estudià direcció orquestral al Mozarteum de Salzburg i el 1936 ingressà a la Juilliard School, on fou alumne de Roy Harris -el qual influí en la seva música per a orquestra- Després de l’èxit assolit amb l’estrena de la Simfonia número 3 1941, el 1943 guanyà el Premi Pulitzer gràcies a la seva cantata Free song Entre el 1945 i el 1962 fou president de la Juilliard…

Estudià música de manera parallela a la carrera d’arquitectura, en la qual es llicencià l’any 1943 El 1938 fundà i dirigí el cor de la Pontificia Universidad Católica de Santiago També exercí com a professor d’història de la música a la Universitat de Xile Quatre anys més tard decidí dedicar-se plenament a la música, i es traslladà als Estats Units a estudiar composició amb Aaron Copland i Randall Thompson L’any 1947 tornà a Xile, exercí com a docent de composició i recobrà els càrrecs que tenia abans de la seva partida En aquell temps començà a dirigir la "Revista Musical Chilena" 1949-56 i…

El mateix Thomas la dirigí fins el 1905, i durant la darrera temporada en què hi estigué al capdavant s’inaugurà l’Orchestra Hall 1904, sala amb una capacitat per a 2 600 persones que es convertí en seu de la formació L’any 1906, en honor del seu fundador, passà a denominar-se Orquestra Theodore Thomas No fou fins el 1912 que adoptà la denominació d’Orquestra Simfònica de Chicago Frederick Stock assumí la direcció musical de la formació durant el període 1905-42, i posteriorment se succeïren directors tan importants com D Defauw 1943-47, A Rodzinski 1947-48, R Kubelík 1950-53, F Reiner 1953-…

Des de l’origen ha demostrat un caràcter pioner que l’ha dut a apostar per la música més innovadora de cada moment Així, ja el 1893, estrenà la Novena simfonia , d’A Dvorák, coneguda com la simfonia del "Nou Món", interpretada per primera vegada al Carnegie Hall Entre els directors que han estat al capdavant de la Filharmònica de Nova York destaquen G Mahler 1909-11, A Toscanini 1928-36, D Mitropoulos 1949-58, L Bernstein 1958-69, P Boulez 1971-77 i Z Mehta 1978-91, entre molts d’altres Kurt Masur la dirigeix des del 1991 i Colin Davis n’és el principal director convidat Al llarg de la seva…

El violinista David Harrington n'ha estat l’unic integrant permanent Des del 1999 la resta dels membres són John Sherba violí, Hank Dutt viola i Jeffrey Zeigler violoncel Entre els membres anteriors del quartet cal esmentar Joan Jeanrenaud violoncel, que en formà part del 1978 al 1999 Bé que tots els membres tenen una formació clàssica, el grup ha destacat per una orientació volgudament contemporània i eclèctica, amb freqüents incursions en gèneres en principi poc afins a la música de cambra, com són el rock i la World Music , el jazz o les bandes sonores cinematogràfiques, que ha adaptat a…