Resultats de la cerca
Es mostren 4499 resultats
llei anastasiana
Dret romà
Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.
Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general
gironat | gironada

Dalt esquerra: gironat; dalt dreta: gironat de deu; baix: gironat a l’antiga
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual, dividit per les línies del partit, truncat, tallat i trinxat, forma vuit triangles, anomenats girons, alternativament d’un metall i un color.
Quan els girons són arrodonits, hom parla de l’escut gironat corbat Afegint altres línies divisòries hom obté els gironats de deu, de dotze, de catorze, etc, girons Algunes peces també poden ésser gironades Hom obté l’escut gironat a l’antiga en desplaçar un cert angle les línies divisòries, i l’escut malgironat en suprimir una de les línies divisòries
Enric Adserà i Riba
Pintura
Pintor.
Es formà a Barcelona, a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, a més del contacte que tingué amb diversos artistes Pla Narbona Treballà com a grafista i illustrador L’any 1960 s’establí als Països Baixos, on exercí la docència i assolí l’estil pictòric de la seva maduresa que es basa en un cert objectualisme de caire evocatiu
François Pompon
Escultura
Escultor francès.
Deixeble d’Auguste Rodin La seva obra es caracteritza per una temàtica quasi exclusivament animal, modelada amb preocupació sintètica i economia de formes, amb un caire neoegipci i un cert record de l’abstracció de Brâncusi Un exemple característic és el seu monumental Os blanc Musée Nationale d’Art Moderne, París, que li suposà el reconeixement artístic al Salon d’Automne del 1922
Joan Antoni Picornell i Obispo
Periodisme
Periodista.
Fill de Joan Marià Picornell i Gomila A tres anys el seu pare li féu passar un examen públic a la Universitat de Salamanca El 1803 es traslladà a Mallorca, on en una polèmica defensà idees conservadores enfront de la filosofia liberal El 1808 dirigí un cert temps el Diario de Mallorca Li han estat atribuïdes, erròniament, aventures revolucionàries del seu pare
Júlio Dantas
Teatre
Dramaturg portuguès.
President de l’Academia das Ciencias de Lisboa Partidari de l’estètica del s XVIII i preocupat per l’academicisme, el seu teatre manifesta un cert preciosisme Són obres seves A severa 1901, A ceia dos cardeais ‘El sopar dels cardenals’, 1902, O Paço de Veiros 1903, Rosas de todo o ano 1907, O reposteiro verde 1917 Conreà també la lírica Sonetos , 1916
Crisanto de Lasterra Vidaurre
Literatura
Crític d’art i tractadista basc.
Inicialment treballà com a periodista, manifestant ja un cert interès per la pintura A París, tingué contactes amb artistes d’avantguarda i aprofundí aquest interès El 1942 fou nomenat sotsdirector del museu de Belles Arts de Bilbao i posteriorment passà a ésser-ne el director 1949 És important la seva activitat divulgadora Publicà monografies sobre Regoyos, Paco Durrio, El Greco, etc
George William Russell
Pintura
Economia
Literatura
Poeta, pintor i economista irlandès.
Conegué Yeats, que l’inicià en la literatura i la teosofia De la seva poesia, caracteritzada per un cert panteisme i sovint per una profunda espiritualitat, cal remarcar The Earth Breath ‘L’alè de la terra’, 1897, Imaginations and Reveries ‘Imaginacions i fantasies’, 1915, The House of Titans ‘La casa dels titans’, 1930, etc És autor també del drama Deirdre 1907
Hermles Pietersz Seghers
Pintura
Pintor holandès.
Conreà el paisatge, tant a l’oli com al burí En el seu estil és palès un cert Romanticisme temàtic El tractament efectista de la llum i la utilització de daurats influí Rembrandt, que sabé enllaçar concepte i forma El 1612 fou membre del Gremi de Haarlem El Rijksmusem d’Amsterdam conserva la major part de la seva obra gràfica
Dalmasio Scannabechi
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Lippo di Dalmasio, anomenat també Maso da Bologna.
Documentat entre el 1376 i el 1410, es formà a Bolonya i probablement estigué un quant temps a Florència, on adquirí fermesa de dibuix i un cert mode solemne quant a la composició, característiques que incorporà al seu estil goticista, elegant i lineal Coronació de la Mare de Déu Pinacoteca Nazionale, Bolonya, Mare de Déu amb l’Infant National Gallery, Londres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina